La festa de la Mercè, festa de festes a Barcelona, ja torna a rodar. Una festa multitudinària, la que més, amb milió d’espectadors, segons dades de l’ICUB. És el referent cultural de la ciutat; molt més que la cavalcada de Reis, que reuneix uns 600.000 assistents, o l’espectacle de llums del Poblenou. Però quin és l’origen d’aquesta marató de cultura i oci que té la capital del país en festa permanent durant quatre dies?
Salvar cristians empresonats
Fem un salt al passat, de vuit segles, i ens situem a la nit del 24 de setembre de 1218. Aquella nit, segons la llegenda, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns en terres islàmiques. I així va ser. Aquell mateix any naixia a Barcelona l’orde de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció de captius, els Mercedaris, amb l’assessorament jurídic de sant Ramon de Penyafort i el suport explícit del mateix rei Jaume I. Els frares mercedaris van començar la tasca d’alliberar captius, fos pagant un rescat fos intercanviant-se per ells.
Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona, juntament amb Santa Eulàlia, en agraïment per haver salvat els barcelonins d’aquella plaga. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
De la devoció a la festa major
Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. Va ser Francesc de Paula Rius i Taulet qui, en la seva etapa de regidor, abans de convertir-se en alcalde, va impulsar la primera festa de la Mercè, que l’any 1871 va adoptar un caràcter cívic i incloïa celebracions de caràcter popular i cultural, fires comercials i també actes religiosos adreçats a la ciutadania. Aquella festa començava a prendre la forma que en un futur la convertiria en la festa de festes de la capital de Catalunya.
Però és Francesc Cambó qui impulsa la festa de la Mercè i la converteix en un referent per a totes les viles de Catalunya. Ara bé, la festa de la Mercè també ha estat una supervivent de convulsions històriques com la guerra civil i els quaranta anys de dictadura franquista, o la República, quan no se celebraven perquè es consideraven que tenien tradició religiosa.
Actualment, la Mare de Déu de la Mercè té l’església de la Mercè, un edifici construït a mitjans del segle XVIII, damunt de l’antiga església medieval dels Mercedaris. A la cúpula hi havia una imatge de la patrona amb el nen Jesús que va ser derruït durant la Guerra Civil, i va ser substituïda per una figura que ara té unes dimensions més que desproporcionades.
Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d’entitats de tota la ciutat. Avui, la Mercè és una festa que ocupa festivament un gran nombre d’espais públics amb una programació centrada en la cultura mediterrània.
