Enguany es compleixen 50 anys de la mort del músic barceloní Joan Manén, un referent internacional del segle passat que va projectar la ciutat al món com a violinista i compositor i va enriquir el patrimoni musical català. Per sumar-se a la commemoració, el Museu de la Música de Barcelona, en col·laboració amb l’Associació Joan Manén, ha dissenyat l’exposició Joan Manén. Orgull i destí, comissariada per Daniel Blanch i que es podrà visitar fins el proper 6 de febrer.
Joan Manén i Planas va néixer a Barcelona el 14 de març de 1883. Va ser el primer de dos fills; el segon, Àngel, fou fagotista de l’Orquestra Pau Casals i de l’Orquestra Municipal de Barcelona. El pare, Joan Manén Avellán, era un home de forta personalitat. Pianista amateur, va esmerçar totes les seves energies en desenvolupar el talent musical del seu fill primogènit. Manén va viure, en molts aspectes, una vida de novel·la, marcada pel seu talent, per les convulsions històriques de l’època i per una personalitat aclaparadora que, en certa manera, representa l’epígon de l’ideal del geni virtuós del segle XIX.
A partir d’un recull documental de fotografies, pintures i dibuixos, programes, partitures, cartes, instruments de l’autor i altres objectes, l’exposició basteix un retrat que permet abastar els punts cardinals de la seva trajectòria vital i artística. La mostra compta amb la projecció del documental Joan Manén, Variacions sense tema, produït per Marcial AV, així com amb diverses activitats paral·leles com concerts, conferències, tallers i audicions comentades.
Com es testimonia a la mostra, l’estiu del 1892 va fer els primers concerts públics com a pianista i violinista a Castelló i València, amb el nom de “Juanito Manén”. I només dos anys més tard, dirigia una orquestra i un cor de dues-centes persones a L’Havana, i al gener de 1895 debutava al Carnegie Hall de Nova York, fet absolutament extraordinari per a un músic de només dotze anys.
Joan Manén va realitzar més de quatre mil concerts arreu del món en seixanta-cinc anys d’activitat i, a principis del segle XX, el seu nom va equiparar-se amb el dels més grans violinistes del seu temps, com Fritz Kreisler, Bronisław Huberman o Jan Kubelík.
Estigues informat de l’actualitat del món de la cultura popular a Tornaveu
