Al carrer de Mallorca, 133, a l’Eixample, la figura d’un petit grumet corona el mercat del Ninot, uns dels més antics de Barcelona. La història popular d’aquest ninot, amb què ha estat batejat el popular equipament barceloní, es força curiosa. El nom oficial és de la dècada dels anys 30, quan el mercat es va cobrir, tot i que el franquisme el va vetar i no es va recuperar fins a l’arribada de la democràcia. El mercat del Ninot es troba al carrer de Mallorca, entre Villarroel i Casanova. Però la història del grumet comença molt abans, a finals del segle XIX.
En aquella època, en aquesta zona hi havia una taverna molt popular que estava presidida per un mascaró de vaixell, que no és altre que el ninot que ara -bé, una còpia- es pot veure en l’edifici del mercat. La història popular explica que la filla de la taverna -propietat d’en Rafael Martí, segons el Museu Marítim, on es troba la figura original- va presenciar el desballestament d’un vaixell a la Barceloneta “i es va encapritxar del mascaró de proa, una talla de fusta policromada d’autor desconegut i de poc més d’un metre, que representava un jove grumet amb una gorra de plat en la mà dreta i un certificat nàutic enrotllat a l’altra”, diu el web del mercat, on s’expliquen els seus orígens.
La taverna venia vi a preus barats
El relat assegura que la noia va aconseguir endur-se aquella figura i la va instal·lar a la part del damunt de la porta de la taverna. L’establiment ja era molt conegut per vendre vi molt barat i aquell ninot va servir perquè la fama de local anés a més, ja que la gent deia que anava “a comprar vi al Ninot”. La taverna es trobava al carrer de València, 9, en el número 107 actual, entre els carrers de Comte d’Urgell i de Villarroel, on ara hi ha l’Hotel NH Eixample. En pocs anys, aquell punt del municipi de les Corts de Sarrià, entre els actuals carrers de Villarroel i València, situat al límit amb Barcelona, va agafar embranzida comercial, amb el creixement de nombrosos negocis. La nova zona va ser coneguda popularment com El Ninot.
A finals del segle XIX, als voltants de la fàbrica Batlló -l’actual Escola Industrial, que ocupa quatre illes de l’Eixample- va aparèixer un mercat ambulant que només es muntava els dissabtes, quan els treballadors de la fàbrica cobraven. L’èxit del mercat va ser immediat, fins al punt que “els comerciants de l’àrea fiscal barcelonina van fer campanyes de pressió sobre les autoritats perquè s’aturés el que consideraven una competència deslleial”, explica el web de l’origen del mercat del Ninot.
Un conflicte obert entre els ajuntaments de Barcelona i les Corts
El conflicte pel mercat ambulant va anar a més. Segons el web del mercat del Ninot, “l’Ajuntament de Barcelona va interposar diverses demandes contra el mercat ambulant per la insalubritat i l’entorpiment de la circulació. La situació es va allargar fins que l’Ajuntament de les Corts de Sarrià va decidir adequar un solar pròxim, on hi ha el mercat del Ninot actual, el 1892. El nou mercat va obrir un any després. Les parades eren a l’aire lliure i, tot que la majoria de gent es referia a l’espai com el mercat del Ninot, es va batejar com el mercat de l’Avenir o del Porvenir.
El mercat es va cobrir l’any 1933. La coberta, una estructura metàl·lica, va ser dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera. Durant la Segona República, entre els anys 1931 i 1936, es va posar el nom del mercat del Ninot. Però després de la Guerra Civil, la dictadura franquista el va prohibir. Amb l’arribada de la democràcia, “i gràcies a la pressió dels comerciants, el mercat va recuperar el seu nom d’origen popular”, detalla el web de la història del mercat.
La figura original del grumet es troba al Museu Marítim
L’any 1983, a la façana del mercat del Ninot es va instal·lar una còpia de bronze del grumet, així com el rètol amb el nom Mercat del Ninot, diu la història dels Petits Paisatges de Barcelona, un llibre de l’Ajuntament sobre elements simbòlics de la ciutat com el termòmetre de Cottet (al Porta de l’Àngel) i el mussol de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan. I què se n’ha fet de la talla original de fusta del grumet? Doncs, es troba exposada al Museu Marítim de Barcelona, a les Drassanes. Segons detalla el museu al seu web, es tracta d’una “talla de fusta del segle XIX d’autor desconegut, que representa un nen que porta el certificat de tercer pilot o pilotí enrotllat a la mà esquerra, amb el qual ja es podia embarcar com a alumne de nàutica, i la gorra de plat a la dreta”. El museu també desvela que la taverna on es va col·locar el mascaró a finals del segle XIX era d’en Rafael Martí i que aquesta mena de figures eren molt habituals en els vaixells mercants de finals del segle XIX i principis del XX. Podien representar també la filla o la dona de l’armador o del capità, figures mitològiques, escuts, aus o peixos.
El mercat actual del Ninot data del 2015. Fa una dècada es va acabar la reforma que va executar l’estudi MAP Arquitectes-Mur Geganté Arquitectes, dirigit per Josep Lluís Mateo. La remodelació es va allargar uns cinc anys i durant aquell temps els comerciants es van instal·lar en una carpa provisional davant de l’Hospital Clínic. Segons la informació que figura al web del mercat, ara l’equipament disposa de 41 parades d’alimentació, 14 de restauració i 24 d’exteriors, amb articles de merceria, moda, parament de la llar, cosmètica, bijuteria i llenceria, entre altres.
