La festa de la Mercè comença amb menys novetats que altres anys. Aquest cop, la designació de la pregonera no ha estat polèmica i l’engranatge respecte a la seguretat sembla estar ben engreixat. L’executiu dona continuïtat a l’escenari de Menéndez Pelayo, que l’any passat va agafar el relleu de l’avinguda Maria Cristina, més protagonista per les polèmiques que pels concerts. En canvi, cau el Moll de la Fusta, inoperatiu per la Copa Amèrica. Tampoc hi ha gaires novetats en el terreny cultural. En un intent de “descentralitzar” la festa, l’Ajuntament presenta un programa que consolida els espectacles perifèrics, i també hi incorpora noves companyies al carrer.
Si fa no fa, serà la Mercè de l’any passat. La festa ha consolidat el milió d’espectadors, segons dades de l’ICUB. És el referent cultural de la ciutat; molt més que la cavalcada de Reis, que reuneix uns 600.000 assistents, o l’espectacle de llums del Poblenou, que amb 200.000 persones i escaig és el tercer esdeveniment cultural més vist a Barcelona. Sigui com sigui, les dades diuen poc. L’àrea de Cultura municipal les ignora i la comunitat folklorista de la ciutat les mira amb despit. És més, són xifres que podrien servir per alimentar la seva principal crítica: la festa major de Barcelona s’ha convertit “en un festival”.
L’escriptor i folklorista Amadeu Carbó, un dels referents en la matèria, lamenta que la Mercè fa anys que tracta els veïns de Barcelona “com a consumidors” en comptes de veure’ls com a “actius de la festa”. L’escriptor, que anys enrere organitzava la cavalcada de gegants de Barcelona, reivindica el terme “folklorista” i defensa la cultura popular com a pal de paller de la Mercè. “L’ICUB produeix de la mateixa manera un festival Grec que la Mercè, pensa en clau de programació i molt poc en la cultura i els processos comunitaris. Seria millor posar al centre la comunitat i no tant què es consumirà més o menys”, argumenta Carbó al TOT Barcelona.
La festa major dels barris, el model a seguir
La comunitat folk rista veu moltes diferències entre la Mercè i altres festes populars. Carbó reconeix que la “dimensió de la ciutat” obliga a pensar en un tipus de festa diferent, però defensa la “tradició” i demana “valentia” a l’Ajuntament. Tampoc cal anar-se’n lluny per trobar exemples d’èxit. “Barcelona no ha d’aprendre d’altres pobles, només cal que aprengui dels seus barris”, apunta Carbó. Un exemple és Sant Andreu de Palomar, diu Carbó, amb un model “molt pensat per a la gent d’allà”. Altres exemples podrien ser Hostafrancs o el Clot, barris “que han creat una festa que funciona i s’allunya d’aquest model festival”, comenta.
Una de les apostes d’aquesta Mercè és la presència d’artistes al carrer. El programa agrupa més d’una setantena de companyies que faran teatre, circ o màgia en diferents punts de la ciutat. Carbó incorpora aquests actes “en el sac festivalero” i demana “més interès” per les tradicions. És el cas de la cavalcada de gegants o el correfoc, dos actes “molt d’aquí” que podrien tenir més protagonisme. En el cas dels correfocs, per exemple, Barcelona, i més concretament el barri del Clot, té un pes històric molt important: era una tradició bastant desconeguda fins a l’any 1977, quan aquest barri va celebrar la primera cercavila amb diables i pirotècnia. “No em seria dolent, sempre que les colles ho vulguin, que les cavalcades o els correfocs també es fessin de forma descentralitzada”, diu Carbó. Certament, l’Ajuntament fa anys que s’esforça per descentralitzar la festa, però l’associacionisme insisteix que encara hi ha molta feina a fer perquè “tots els barris respirin festa”.
L’Ajuntament defensa el model
A l’altre extrem se situa l’Ajuntament, que defensa el model enfront de les veus que acusen la Mercè de ser una festa major descafeïnada. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, apunta al TOT Barcelona que la Mercè té “tres pals de paller”: la cultura popular, els espectacles al carrer i els concerts. El regidor insisteix que són tres aspectes “compatibles” i que la cultura popular té una “densitat enorme” en el conjunt de la festa, sigui des del punt de vista d’actes com també expositiu. El regidor creu que la nova ubicació del correfoc –aquest any repeteix al passeig de Gràcia– li atorga “encara més dimensió de ciutat”, i menciona exposicions populars importants com la que hi haurà al Pati Manning de la Casa de Caritat.
Amb tot, reconeix que la Mercè és una festa “menys participada” que altres. “No som com València, que hi ha moltes penyes protagonistes, o els San Fermines, que la gent viu per les confraries. Tenim una altra característica. En canvi, tenim festes de barri molt veïnals. Això ens dona una realitat molt valuosa, podem combinar realitats sense que una es mengi l’altre”, s’explica Marcé.
És més, el regidor veu difícil que una ciutat com Barcelona tingui algun dia una festa purament veïnal. “No podem fer totes les batucades de la ciutat perquè n’estaríem fent tres dies”, diu Marcé d’exemple. El regidor, que situa la Mercè com un “reflex” de la ciutat, també argumenta que l’Ajuntament a vegades ha hagut de mediar en les “pulsions” que hi ha dins del món popular. Ben coneguda és, per exemple, la rivalitat que hi ha entre els Castellers de Sarrià i els de Barcelona. O els conflictes recents entre les colles de Gràcia que han aigualit la Festa Major a la Vila. Situacions que el regidor també fa servir per defensar el model “institucional” de la Mercè.
La Mercè es descentralitza
Més consens genera la “descentralització” de la festa que promulga l’Ajuntament. En aquest sentit, Barcelona té dues opcions sobre la taula: apostar per activitats petites a tots els barris, idea que no agrada a l’executiu, o pensar grans actes en diferents punts de la ciutat. “El que volem és consolidar els espais als districtes que tenen personalitat i són capaços d’establir aquest element arrossegador”, explica Xavier Marcé. La idea, doncs, és descentralitzar, però pensant en què un veí de Sants vagi a Nou Barris i viceversa.
A la pràctica, això es tradueix en desenes d’escenaris en diferents barris, alguns d’ells habitualment poc concorreguts. En una tessitura en què el turisme cada cop deixa menys marge de maniobra, l’ICUB aquest any aposta per reforçar els espectacles a Montjuïc, el circ d’autor a tocar de la Meridiana o la música clàssica a Nou Barris. També es recuperen els tallers familiars al parc de la Trinitat i el teatre a la platja de la Nova Icària. La tradició, per ara, es manté al centre, a prop de turistes.
