“No passaran!”, crida el públic davant les bestioles, que arremeten contra ells, foc a la boca, sense temor algun. És una imatge repetida en tots els correfocs. La interacció del públic amb els diables, és el gran atractiu de la tradició. Una tradició que neix del no-res enmig de Barcelona. De fet, i malgrat que els correfocs ja formen part de molts municipis, moltes teories situen l’inici dels correfocs a Barcelona. Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) liderada per l’investigador Joan Pujolar situa l’inici, concretament, durant les festes de 1979. Prèviament, el 1977, el barri del Clot va celebrar la primera cercavila amb representacions de diables i pirotècnia. Eren èpoques de canvi i ganes de sortir al carrer, després de quatre dècades dominades per la dictadura i sense cultura popular. Va ser un punt d’inflexió per a una trobada posterior el 1979; allà, de forma completament imprevista, va néixer el correfoc.
L’estudi de la UOC complementa altres treballs sobre la matèria, com el llibre Foc, foc, correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona, que també explica aquells inicis. L’Ajuntament va voler fer “una acció renovada” i va organitzar la primera trobada de Dracs de Catalunya. Es tractava de fer una cercavila i es va aconseguir reunir una desena de dracs. Era una rua típica, amb el públic ben separat dels protagonistes, però tots dos van convergir amb una interacció “inesperada i sorprenent”. La investigació universitària recull fins i tot el lloc exacte: la cruïlla del Carrer Ferran amb les Rambles. Els diables van topar amb un públic que volia gresca i que, de sobte, va encendre una guspira i va iniciar un ball sota el foc. Fins i tot la Guàrdia Urbana, expliquen, va amenaçar d’intervenir, però l’organització va demanar que es deixés fluir aquella interacció màgica entre les colles i el públic.
Pal de paller de la cultura popular a Barcelona
Quaranta-cinc anys més tard, en comptes d’11 diables són prop de tres-cents, i el carisme del correfoc és la interacció entre diables i públic, sota les espurnes i el foc. El correfoc ha anat canviant. Als noranta, les colles sortien del mateix Ajuntament, generant una sinergia màgica i única de Barcelona. Els darrers anys la màgia de les guspires, estimades uns i temudes per altres, s’ha traslladat a Via Laietana, i fa dos anys que es viu al passeig de Gràcia. El correfoc s’ha ampliat a altres municipis i fins i tot compta amb modalitats infantils. Per la Mercè, tothom pot jugar amb el foc.
El correfoc complementa una oferta popular ben rica a Barcelona, liderada segurament per la cercavila de gegants. Una tradició que prové del Corpus. La primera aparició gegantera a la ciutat està documentada el 1424, en un context purament religiós. Cal saltar al segle XIX, amb el primer ‘Concurs de gegants nanos i monstros tipichs’, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1902, quan la ciutat redescobreix la tradició.
