Catalunya té 102 colles castelleres actualment, vuit de les quals són a Barcelona. Ara bé, no totes gaudeixen del mateix estat de salut. A Vilafranca o Valls, per exemple, els castells són més aviat una religió compartida arreu del municipi; grans grups humans que compten amb el suport inequívoc de les administracions locals. Hi ha altres colles, però, que tenen més dificultats. En aquest sentit, el degoteig d’entitats que es queixen per mals equipaments és una constant. A Barcelona, els Esquerdats són l’última colla que ha alçat la veu. Els castellers de l’Esquerra de l’Eixample són els més nous –la colla es crea el 2018– i assagen al pati de l’antiga presó Model. Una imatge que fins i tot pot semblar romàntica, però que amaga una sèrie de mancances logístiques que frenen el potencial del grup.
En conversa amb el TOT Barcelona, la copresidenta de l’entitat Laia Segur detalla que els Esquerdats assagen dos cops per setmana al patí penitenciari i que es desplacen al panòptic els dies de pluja. Una situació “insuficient” per a una colla que en sis anys ha aplegat més d’un centenar de veïns i que necessita “estabilitat”. “Qualsevol activitat de la Model preval per sobre de nosaltres”, lamenta Segur, que diu que un parell de cops al trimestre es queden sense assaig. Des de l’entitat al·leguen alhora motius d’inseguretat. No tenen matalassos, ni xarxes de seguretat ni espais on guardar els seus objectes personals. Mantenen que “no ens deixen un espai on guardar-ho” i fins i tot lamenten haver patit algun furt. “La Model és un espai patrimonial protegit. Se’ns ha promès que en tres anys hi haurà un una zona per a nosaltres, però són promeses que ja sabem que com acaben si hi ha canvis de govern”, diu Segur.
Des de l’entitat argumenten que cap de les alternatives que s’han posat sobre la taula és plausible. Segur diu que l’Ajuntament “respon amb evasives” a la colla i que fins i tot els mateixos castellers han creat una comissió per buscar locals alternatius. “No podem assumir el que costen econòmicament. Ens han arribat a oferir alguna escola concertada, però ens demanen uns imports que ni el mateix Districte pot assumir”, lamenta la copresidenta.
La situació dels Esquerdats recorda a la dels Castellers de Sarrià, que fa res celebraven un acord amb el Districte que els permetrà ubicar-se en una carpa provisional. En aquest cas, la colla pidolava entre escoles i centres cívics sense acabar de quallar enlloc. Les seves imatges assajant sota la pluja ja són ben virals. L’entitat continua demanant un local que s’adapti a les seves característiques, però veuen la carpa com un mal menor que frena el cop. L’altra colla barcelonina que exigeix un local és la del Poble-sec. Els Bandarres són al carrer de Blesa des de 2013, però l’espai se’ls ha quedat petit, no està insonoritzat i fa fred. A més, paguen prop de 20.000 euros anuals de lloguer, fet que dificulta l’estabilitat econòmica de l’entitat.
Problemes també fora de Barcelona
Ara bé, des de Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya apunten que aquest problema “no és exclusivament barceloní”. Les colles de Badalona i Sant Feliu –per citar dos exemples– també viuen situacions similars. Especialment fragment és el cas dels castellers badalonins, una referència cultural a la quarta ciutat més poblada del país i que en tres dècades ha passat per cinc equipaments diferents. L’últim era el Mercat Maignon. L’Ajuntament, però, els ha ‘expulsat’ després del despreniment de la façana i ara assagen al carrer. A Sant Feliu, el cas és diferent. La colla, amb 27 anys d’història, fa anys que és nòmada i la solució al problema del local ha estat fins i tot motiu de debat electoral entre partits. El problema dels locals ha arribat fins i tot a les ciutats més castelleres. Els Xiquets de Tarragona tampoc tenen local.
El president de la coordinadora de colles, Carles Cortès, accentua la importància de tenir un local propi “pel creixement de les colles”. En conversa amb el TOT, el líder casteller remarca que el vessant social d’aquestes entitats és igual o més important que els castells i que un bon local “permet potencial la comunitat, desenvolupar diverses accions, guardar material i tenir espai per a la canalla”. En aquest sentit, assegura que les colles amb local propi “es nota que tenen un creixement important, a escala de membres, de castells i d’implicació al municipi”. “Malauradament –continua– tal com està el món casteller, aquest tema avui és un problema”.
Cortès creu que tot plegat és un problema de “gestió municipal” i demana a les administracions que es posicionin a favor de les colles. Des de l’associació castellera esmenten que un colla requereix un local amb unes necessitats determinades, amb espais de seguretat i una dimensió suficient per alçar castells grans. Condicions complexes de trobar i, en molts casos, difícils de pagar. Cortès remarca que només les colles consolidades poden “endeutar-se” per adquirir un local en propietat i creu que els ajuntaments haurien de facilitar els lloguers o la cessió d’espais. “Cal explicar-los per què una colla és necessària i per què ha de tenir un local”, remarca, i cita Barcelona com a exemple d’un Ajuntament que “li costa entendre el vessant social del món casteller”.
