L’arribada de Halloween ha encès el debat entre els detractors de la festa i els defensors de la castanyada, i viceversa. Certament, hi ha tradicions que corren el risc de ser engolides per la potència amb què irromp sovint la cultura nord-americana, però la castanyada, i sobretot les castanyeres, aguanten a Barcelona. No tant com anys ençà, allà cap a inicis del segle XIX i XX, quan les castanyeres feien l’agost per Tots Sants. El Costumari Català de Joan Amades explica que les venedores de castanyes muntaven parades arreu de la ciutat, però que abans, just per Tots Sants, es reunien al voltant dels accessos als cementiris al crit de “Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?” per aprofitar els veïns que s’hi aprovaven a plorar els seus avantpassats.
Segons s’explica en el costumari, hi havia dos punts molt importants en aquesta fita: el Portal de l’Àngel i el portal de Don Carles. Per anar al cementeri dels Empestats, ara desaparegut, abans ubicat a l’actual cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó, s’havia de passar pel Portal de l’Àngel. L’altre espai de pelegrinatge habitual era el cementiri del Poblenou; i per anar-hi, calia travessar el portal de Don Carles, a l’ara avinguda de l’Icària. En aquests dos punts, les castanyeres aprofitaven la comunió de gent per vendre els seus aliments. Amades comenta que l’endemà, que ja seria 2 de novembre, les parades s’estenien arreu de la ciutat.
Castanyes, moniatos i panellets
Les castanyes són un habitual de Tots Sants, com també ho són els moniatos i els panellets. Sobre aquests últims, els principals folkloristes del país han assenyalat que tradicionalment es venien en cafès, i no en pastisseries com ara. També serien un regal típic del padrí, com ara ho és regalar la mona de Pasqua. No es coneix del tot l’origen de les postres, però sí que s’especula que venia d’una tradició religiosa. Això sí, Amades situa l’origen dels panellets a Reus.
