Quan encara formava part del mateix govern, Jaume Collboni va contraprogramar el pessebre artístic d’Ada Colau a la plaça de Sant Jaume amb un de tradicional al museu Marès. L’ara alcalde era aleshores primer tinent d’alcaldia; va encarregar a l’Associació de Pessebristes de Barcelona que el dissenyés i, un cop va tenir plens poders a Sant Jaume, el Nadal de 2024, va decidir traslladar-lo al pati de carruatges de l’Ajuntament. Ara la polèmica ja no és pel disseny del pessebre, que ningú –ni catòlics ni ateus– qüestiona, sinó la ubicació. En conversa amb aquest diari per fer balanç dels primers dies de visites, el president de l’entitat, Josep Porta, ha lamentat que el pessebre s’hagi convertit en “una arma de crítica política constant” i ha recordat que els “inputs” que arriben són “molt bons, de gent que en surt entusiasmada”.
Amb Collboni, la polèmica ha transitat del sentit d’una aposta conceptual transgressora a la ubicació del pessebre. L’any passat, el primer del PSC a l’alcaldia, Junts, PP i Vox van carregar contra la decisió d’ubicar-lo dins de l’Ajuntament. L’aleshores portaveu del grup municipal juntaire, Jordi Martí Galbis, va demanar ubicar enmig de la plaça “un pessebre, clàssic o modern, però un pessebre”. Una petició que el PP ha continuat aquest any, demanant-li a Collboni que “no li tremolin les cames a l’hora de defensar les nostres tradicions i la nostra cultura”.
En una entrevista a RAC1, la tinenta Raquel Gil va defensar l’aposta del seu cap al·legant que a la plaça de Sant Jaume podria haver-hi vandalisme o problemes amb la pluja. Josep Porta no veu “impossible” fer-ho a la plaça, si bé remarca que la qualitat de les peces d’un pessebre d’interior “mai serà la mateixa” que un que es faci fora. Sigui com sigui, el pessebrista insisteix a assenyalar tot plegat com una polèmica “interessada” i demana “deixar de criticar per criticar”. “No són polèmiques equiparables, perquè amb Colau no era un pessebre, era una altra cosa. Però és cert que a Colau se la criticava perquè no era un pessebre i, ara que sí que se’n fa un de veritat, també es critica”, argumenta.
En aquest sentit, Porta recorda que la majoria de ciutats grans de l’Estat situen els seus pessebres oficials en espais interiors. És el cas de Madrid, que el té dins de l’edifici de la Comunitat a la Puerta del Sol, o València, que l’ubica a la ‘sala de cristal’ de l’ajuntament. Content amb la decisió de Collboni, que els va anar a buscar disconforme amb les decisions de Colau, Porta defensa que, a la plaça, un pessebre com el que hi ha ara al pati de carruatges quedaria com “un rovelló esquifit i petit”.
70 metres quadrats de pessebre
L’associació ha dedicat 6.000 hores de treball al pessebre, que van començar a construir el maig passat. L’edició d’aquest any recrea paisatges de muntanya del Pirineu i del Prepirineu, configurant un entorn naturalista que combina la tradició bíblica amb elements de la geografia catalana. “Hi ha molta feina darrere. S’han de fer cases, teulades, portes i finestres, les muntanyes… És un disseny molt divers, més que res perquè hi ha moltes cases de diferents pobles, adaptades a la realitat del pessebre. L’avantatge d’un pessebre és que l’artista té dret a canviar-ho tot”, comenta Porta.
El pessebre té 70 metres quadrats i s’adapta al patí de carruatges, un entorn amb “molts racons que cal omplir”. Porta recorda que no és el mateix fer un disseny per un espai més obert, que el públic pot rodejar, que en una zona com l’entrada de l’Ajuntament. “El més important era tenir els plànols i veure clarament com havia de quedar”, remarca. El pessebre està fet per voluntaris i es podrà visitar fins al 5 de gener.
Per a Porta, la bona acollida que ha tingut –el primer dia el van visitar dos milers de persones, va informar l’Ajuntament– demostra que el pessebre té un públic fidel. Malgrat les moltes polèmiques que sempre l’han acompanyat, el pessebrista creu que la tradició pessebrista viu “una salut de ferro”. I així ho demostra la desena de pessebres destacables arreu de la ciutat. Al centre de Barcelona, en pocs metres hi ha el de l’Ajuntament, un altre just davant al Palau de la Generalitat, un tercer imponent dins la Catedral, al Parlament de Catalunya, la plaça de Sant Felip Neri o la Casa dels Entremesos. “La tradició està molt viva: dins l’associació hi ha gent creient, gent que no ho és, i només cal veure tothom que en parla. El pessebre és cultura popular”, conclou Porta.
