Tres anys abans que esclatés la Guerra Civil espanyola i estronqués la vida social i cultural de la ciutat, naixia al carrer dels Tallers, 1, a la cantonada de la Rambla, la primera cocteleria de Barcelona. El Boadas Cocktail Bar. Des del primer dia, el 24 d’octubre de 1933, rere la barra hi havia en Miquel Boadas Parera, el bàrman a qui els barcelonins deuen els primers còctels de la seva història. Tota una revolució per a una societat ja republicana i acostumada als tradicionals cafès a la francesa, i que gairebé mai havien vist barres de bar i tamborets a l’americana. El Boadas de seguida es va convertir en punt de trobada de la vida cultural, política i social de la Barcelona republicana.
De l’Havana a Barcelona
En Miquel acabava de deixar la seva feina al Bar Canaletas per obrir el seu propi negoci i treure rendiment als seus coneixements. Ja havia treballat al Núria i a la Maison Dorée de la plaça de Catalunya des que havia tornat a Barcelona amb 31 anys provinent de l’Havana, on havia nascut el 1895 en una família que havia emigrat de Lloret de Mar. A l’illa havia après les arts de bàrman al bar del seu cosí, el Floridita.
De fet, el Boadas Cocktail Bar no només era pioner a Barcelona, sinó a tot l’Estat, i aviat es va especialitzar en Daikiris, però també van ser i són famosos els Rossi. I encara ho són avui dia, perquè ha obtingut diversos reconeixements internacionals.
Miquel Boadas va dirigir la cocteleria fins el 1967, moment en què va prendre el relleu Jerónimo Vaquero. El llegat de Boadas es manté no només amb el nom, sinó amb quadres i objectes, però també amb una llista de més de 1.200 còctels que mantenen viu el patrimoni que aquell jove bàrman va regalar a la ciutat. Uns còctels que han degustat noms coneguts mundialment com Kevin Costner i Greta Garbo, i també Dalí, Picasso, Antonio Machín o Ernest Hemingway.
Miquel Boadas va morir d’un càncer de gola. I fins al darrer dia va fumar els puros de l’Havana i va degustar els seus daikiri preferits… La seva filla Maria Dolors va prendre el relleu darrere la barra. No li faltava experiència, perquè amb només 7 anys va fer el seu primer còctel, i amb 14 ja treballava d’aprenent amb el seu pare.
