La ceramista Carme Balada ha deixat el seu taller al Born per instal·lar-se al barri d’Horta. No té tanta visibilitat des de l’espai d’Aiguade Ceràmica Disseny, on ara treballa, però assegura que ha guanyat en tranquil·litat. S’hi va traslladar fa poc, pel que encara no té tot el material al nou taller del carrer Carles Collet. Així i tot, les estanteries estan plenes de llibres, obres de ceràmica –més petites, més grans…– i diversos quadres decoren les parets albines.
Part de les seves creacions decoren espais molt especials. Per exemple ha modelat la vaixella d’importants xefs com ara Ferran Adrià o Arnau Muñío i ha fet un vestit tot de porcellana per la col·lecció primavera-estiu de 2016 d’Etxeberria. També firma projectes d’interiorisme i decoració amb ceràmica, com làmpades per Little Beach House Barcelona o una obra d’art per als jardins de Can Bissa a Vilassar de Mar.
També ha estat inclosa a l’Homofaber Guide, un moviment cultural que celebra el talent artesà. Segons Balada, la ceràmica està vivint un ressorgiment a escala europea, doncs “sempre havia estat com el parent pobre de les arts però ara hi ha més interès, es valora més”.
Amant de les biografies i els passejos, Balada (Barcelona 1957) explica que viu un moment de “recuperar la il·lusió”. Cada matí es pren un cafè, o un té, depenent de com s’aixequi. Fa mindfulness i es posa a treballar. La pau del barri de muntanya li permet submergir-se en la bombolla de soledat que tant necessita. Res a veure amb el brogit del centre de la ciutat. “L’entorn és molt important”, comenta.
Treballa amb formes simples, textures i llum. La ceràmica és un ofici molt vocacional, argumenta, i la va atrapar des del principi: “Em va captivar perquè el fang és un material viu i, al final, quan el treballes al forn, també molt perdurable”. El forn és, de fet, el que mana en el procés de creació, perquè d’ell depèn el resultat final: “És una part que m’aterra i a la mateixa vegada em sedueix”.
Ceràmica utilitària, d’autor i conceptual
Balada té tres línies de treball: la ceràmica més utilitària, la d’autor i una altra part més conceptual. A aquesta última pertany el seu últim projecte personal, que beu de dones de diversos àmbits que l’inspiren. Va utilitzar la porcellana perquè li agrada indagar amb altres materials, posant a prova altres usos: “Vaig escollir-la perquè quan la treballes és delicada, seca molt ràpid i s’esquerda molt, però després de tot el procés és un material molt dur”.
Per l’artista, la ceràmica té una connexió amb la natura que frega l’espiritualitat. “M’agrada aquesta part ancestral, aquesta memòria de contacte amb la terra que tots tenim”. Hi destaca, a més a més, la seva funcionalitat.
El Japó i l’Àfrica, fonts d’inspiració
Tot i aquesta bonhomia pel caliu del seu taller, Balada és una viatgera incansable. Ha estat tres cops a l’Àfrica i dos al Japó, dues regions que han alimentat la seva creativitat i han marcat les directrius de la seva carrera artística. De fet, va ser la cultura japonesa i una visita a un dels seus referents, com és Ryoji Koie, el que la va fer tornar a l’ofici després d’una aturada de deu anys. Malgrat això, mai va deixar d’estar vinculada al món de l’art.
