Cent anys de l’últim quilowatt produït a la central tèrmica modernista de Barcelona

Endesa va instal·lar la seva seu a la Central Vilanova al 2012 i actualment organitza actes a l'antiga sala de màquines

Avui fa cent anys que la central tèrmica del costat de l’estació del Nord de Barcelona,  que conjuga modernisme i funcionalitat, va deixar de produir electricitat. Després, l’ús d’aquest edifici imponent de l’avinguda Vilanova, obra de l’arquitecte Pere Falqués, es va limitar a l’emmagatzematage d’electricitat fins al 1977. Posteriorment hi va haver les oficines d’Hidroelèctrica de Catalunya i, després d’un període sense cap ús, a partir del 2012 va tornar a tenir una activitat intensa, quan Endesa hi va traslladar la seva seu.

La companyia hi té actualment les oficines, a més d’una subestació. A la sala de màquines de l’edifici, hi organitza actes, gairebé un per setmana. Aquesta sala conserva el pont de la grua que s’utilitzava per moure materials, les escales de cargol i la taula de comandaments i control. El ganxo de color vermell que servia per transportar maquinària amb la grua decora el sostre de la sala, presidida per un rellotge que indicava l’hora als treballadors. 

Les escales de cargol situades a la sala de màquines. | Jordi Play

Les escales de cargol situades a la sala de màquines. | Jordi Play

Finestrals de grans dimensions escorten la sala i deixen pas a la llum del sol durant el dia. Quan cau la nit, la sala s’il·lumina i crea diversos efectes. Les finestres estan decorades amb components de ferro que aplacaven les vibracions que creava l’activitat de la sala de màquines i que evitaven el trencament del vidre.

La sala de màquines amb la taula de comandaments i control al fons. | Jordi Play

La sala de màquines amb la taula de comandaments i control al fons. | Jordi Play

Falqués va ser l’arquitecte municipal entre els anys 1889 i 1914, i va imaginar un edifici que fugís de la funcionalitat que caracteritzava les construccions de l’època. Les obres de la central de Falqués, autor també dels bancs-fanals de passeig de Gràcia, van començar el 1896 i van projectar un edifici amb dues naus paral·leles i amb forma allargada. La central va entrar en funcionament un any després, el 1897, com indica la placa que presideix la façana. A tocar de l’edifici es van construir habitatges per als treballadors de la central. Aquest espai l’ocupen actualment oficines d’Endesa. Des de l’empresa precisen que, com l’antiga central tèrmica està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), no s’hi poden fer modificacions. Així, han hagut de situar les oficines a un edifici contigu.

Barcelona, pionera en producció d’electricitat

La història de l’antiga central tèrmica comença abans de la seva construcció, al 1881. Aquell any es va crear a Barcelona la Sociedad Española de Electricidad, la primera companyia encarregada de produir i distribuir electricitat a tot l’Estat. Tot i tancar per manca de capital, la companyia va ser el precedent de Central Catalana de Electricidad, S. A., que va encarregar la construcció de la central tèrmica.

El recorregut de la central com a productora d’electricitat va ser curt, de poc més de 20 anys. El 18 d’abril del 1919 la central va produir l’últim kW d’electricitat com a conseqüència d’una tendència que portava els centres de producció lluny dels nuclis urbans per evitar el fum que produïa dins de la trama urbana. A més, la tecnologia permetia el transport d’electricitat al llarg de centenars de quilòmetres. Així, l’energia hidràulica que s’obtenia als Pirineus es transportava a Barcelona, i la funció de la central tèrmica que ara acull Endesa va passar a ser la d’emmagatzemar l’electricitat.

Avui l’edifici ha quedat com a testimoni de la unió entre bellesa i funcionalitat. La catalogació de la central com a BCIL, bromegen des d’Endesa, resta avui, precisament, funcionalitat a l’edifici. Fins al punt que la porta per on entraven els treballadors, situada a la cruïlla entre Roger de Flor i avinguda Vilanova, està permanentment tancada perquè no compleix amb els requisits de seguretat. La catalogació de la central no permet fer modificacions, així que l’accés no es pot adaptar.

Portes d'accés per als treballadors. | Jordi Play

Portes d’accés per als treballadors. | Jordi Play

 

Nou comentari