L‘episodi de censura al català a Borriana del passat mes de juliol va sacsejar l’opinió pública del país. El govern del municipi valencià va vetar la presència de publicacions en català, com les revistes infantils Cavall Fort o Camacuc, a les biblioteques i equipaments públics de la localitat. Una cesura que va despertar diferents gestos de solidaritat. Entre ells, el del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va subscriure Camacuc a totes les biblioteques municipals per mostrar el seu “rebuig frontal a qualsevol acte de censura”. Fins a aquest moment, aquesta revista valenciana només es podia trobar en 6 de les 40 biblioteques propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La resta de publicacions censurades a Borriana, segons va explicar el consistori, ja es podien consultar abans a les biblioteques.
Ara bé, què hi ha més enllà d’aquest gest solidari? La realitat és que el català sucumbeix al domini castellà en les biblioteques de Barcelona. És més, el volum de publicacions catalanes ni tan sols arriba a discutir l’hegemonia de les que es fan en llengua castellana: set de cada deu publicacions que hi ha a les biblioteques de la ciutat són en castellà, segons les dades facilitades per l’Ajuntament al TOT Barcelona. Del total de 3.593 revistes i diaris que es reparteixen, 2.423 pertanyen a subscripcions en castellà, 914 són en català i la resta en altres idiomes. Per títols únics, Barcelona compta amb 188 publicacions en castellà i 77 en català. L’Ajuntament diu que aquestes dades “són un reflex de l’oferta que hi ha actualment al mercat”, però l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) assegura que això “no és cert” i que les xifres demostren que “a la capital no hi ha voluntat política per impulsar el català”.
Les explicacions no convencen els editors
La situació del català a les biblioteques no és ni de bon tros òptima, un fet que lamenta enèrgicament el president de l’APPEC, Germà Capdevila. “Nosaltres tenim 200 publicacions, que són la pràctica totalitat de revistes en català. No ens serveix d’excusa que diguin que és un tema d’oferta”, apunta en conversa amb el TOT. Capdevila, a més, creu que Barcelona té “un model de referència que no és el català” i que el catàleg de revistes exposades mostra “una visió espanyocèntrica del món”: “Podrien comprar revistes de l’Argentina o Colòmbia, per exemple, però no n’hi ha tantes. Compren sobretot revistes espanyoles”.
El president dels editors catalans, per tant, demana un canvi de mentalitat a l’administració i li exigeix una “discriminació positiva” en favor del català que ha de servir, diu, per capgirar les males xifres que arrossega el català a Barcelona. Segons dades de l’Ajuntament, exposades en l’última enquesta de serveis municipals, el català ha arribat a mínims històrics aquest 2023, amb xifres a la baixa que no s’havien assolit mai en els 35 anys que porta fent-se l’estudi. Només el 37% dels barcelonins declaren tenir-lo com a idioma habitual de comunicació.
La situació a Catalunya, no massa millor
El castellà també predomina a les biblioteques de la resta del país, si bé és cert que la diferència no és tan gran com a Barcelona. Segons l’APPEC, aquest 2023 estan començant a recollir part dels fruits de la feina feta durant aquests darrers anys, en què l’associació ha pressionat per equilibrar les xifres. A Catalunya, el 56,7% de l’oferta de les biblioteques és en castellà i el 43,3%, en català. Una diferència encara favorable al castellà, però que ha aconseguit frenar la tendència dels darrers anys. L’any 2020 i 2021, l’oferta de castellà suposava el 60% de publicacions presents a les biblioteques catalanes, i el 2022, el 63%.
Germà Capdevila, que celebra tímidament el canvi de tendència, assegura que en els pròxims anys l’administració ha de fer el pas per revertir les xifres. “El problema és que cada biblioteca pot decidir, amb el seu pressupost, comprar les publicacions que vulgui”, diu el president de l’APPEC, que lamenta que l’eix comercial superi l’eix lingüístic en moltes d’elles. “Hi ha biblioteques que estan en zones castellanoparlants i aposten massivament pel castellà per atraure nous usuaris”, detalla el periodista. I davant d’aquest panorama, què es pot fer? En aquest sentit, Capdevila demana valentia a la Generalitat, que ara per ara “es resisteix a intervenir-hi políticament”.
Les biblioteques són “fonamentals” per al català
Malgrat que políticament no s’intervingui en aquesta qüestió, Capdevila assegura que cada cop són més els bibliotecaris que es mostren oberts a col·laborar amb ells en aquest objectiu. “Tenim bones relacions amb el col·legi de bibliotecaris i, en general, crec que tenen una sensibilitat positiva amb el català“. Segons el directiu de l’APPEC, es tracta d’un pas necessari, veient com funciona el sistema, per establir “un nou marc” que situï el català com a llengua preferent. “Quan un nen nouvingut va a la biblioteca, si l’oferta és en català i castellà, agafarà la revista en castellà. Segurament, doncs, tancarà la porta a la cultura catalana. Però si la biblioteca fa una aposta per les publicacions en català, l’agafarà i la descobrirà”, conclou Capdevila.
Els defensors d’aquesta estratègia s’agafen a experiències del passat que ja van demostrar que funcionen. “Recordes la sèrie Dragon Ball? Tots els nanos de l’àrea metropolitana la miraven en català perquè no hi havia oferta en castellà. Si aquesta hagués existit, haurien optat per veure-la en castellà”, recorda Capdevila, que manté que cal fer el mateix amb el consum cultural. Com a mínim, diu, a les biblioteques catalanes. Però per aconseguir aquest objectiu és necessari prendre unes decisions que, segons l’APPEC, encara “les administracions es resisteixen a prendre”.
3 
