L’ús social del català no remunta a la capital del país. La darrera enquesta municipal sobre l’ús del català a la ciutat el 2023 xifra en un 36% el nombre de barcelonins que tenen aquesta llengua com la seva primera opció comunicativa, alhora que el 55,9% dels enquestats tenen el castellà com a llengua principal. Aquest informe recopila dades que evidencien la disminució de l’ús social del català a la ciutat, principalment entre els joves, i ha servit al consistori per mirar de posar fil a l’agulla i actuar. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït aquest dijous una comissió no permanent d’estudi per fomentar el català en l’entorn digital i els nous formats tecnològics, sobretot per incrementar l’ús de la llengua entre els joves. I han emergit les diferències polítiques: el govern municipal, del PSC, i JxCat, Comuns i ERC s’han posicionat a favor de fomentar el català a l’àmbit digital i juvenil, PP i Vox no s’hi han mostrat contraris, però han culpat de la davallada de l’ús les polítiques lingüístiques de la Generalitat de les últimes dècades.
Gràcia, l’únic districte on el català és majoritari
Les dades d’aquesta darrera enquesta són contundents: el districte de Gràcia és l’únic on la llengua habitual majoritària és el català, un 52,9 %, l’usen com a primera opció comunicativa. A la resta de districtes, el percentatge està per sota del 50% i la llengua dominant és el castellà. Les Corts (45,4 %), Sarrià-Sant Gervasi (44,2 %) i l’Eixample (43,8 %) superen el 40% de catalanoparlants com a primera llengua. Després hi ha Horta-Guinardó (38,1 %), Sant Andreu (37,3 %) i Sants-Montjuïc (36,1 %). A la cua es troben Ciutat Vella, on el català és la primera llengua només per al 19,5 % de la població, i Nou Barris és a la cua amb el 17,7 %.
Ara bé, la bona notícia és que gairebé tots els barcelonins que han respost l’Enquesta de serveis municipals 2023 asseguren que entenen el català (93,9 %). D’aquests, el parlen el 74,7 % i l’escriuen 61,7 % dels enquestats.
Davant d’aquest panorama, s’ha constituït la comissió, que neix per estudiar una estratègia municipal que reverteixi la situació actual i ofereixi propostes concretes per promoure l’ús del català en els entorns digitals i especialment entre la joventut. Comptarà amb la participació d’especialistes de diferents sectors per dotar-la d’expertesa. Els temes a tractar inclouran el diagnòstic de la situació del català entre els joves en l’entorn digital, els nous formats audiovisuals i el seu ús en català, els videojocs i creadors de contingut, els projectes d’èxit en territoris de parla catalana i altres països i el paper dels mitjans de comunicació públics en la promoció del català.
Les cinc sessions en què se celebrarà aquesta comissió fins al novembre seran públiques i la comissió requerirà la presència de persones expertes i rellevants per a l’estudi com ara Rosa Romà, directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Genís Roca, president de la Fundació puntCAT, Alba, Riera, creadora de contingut per a xarxes socials, Arnau Rius, fundador del Canal Malaia, Albert Lloreta, realitzador audiovisual i fundador de la cooperativa Bonobo Films i Àlex Hinojo, primer viquipedista resident a Catalunya i gestor cultural.
