Ara sembla gairebé impensable, però hi va haver una època que tots els rètols, pòsters i publicitats dels cinemes i teatres es feien a mà. Els autors d’aquests plafons i cartells eren verdaders artistes i les seves obres servien de reclam per als espectadors, que durant molt de temps només tenien el boca-orella i aquestes peces per decidir si volien veure o no un espectacle. Amb la modernització de les tècniques d’impressió, que van permetre reproduir imatges digitals en alta resolució, aquesta professió es va anar substituint progressivament fins a la seva pràctica desaparició a finals del segle passat.
Un d’aquests artistes que durant gairebé dues dècades es va encarregar de donar vida als personatges de pel·lícules i obres de teatre de les principals sales de teatre i cinemes de la capital catalana va ser en Lluís Pesarodona Cortada (Barcelona, 1929 – 2024). L’antic cinema Comèdia, el Fémina, el Kursaal o el Borràs i teatres com el Victòria, l’Apolo, el Romea, l’Arnau, el Tívoli, l’Astoria o el Coliseum. Aquests són només els noms d’algunes de les sales que van promocionar pel·lícules o espectacles teatrals amb els dibuixos magnífics d’aquest pintor, que signava les seves peces amb el sobrenom Pessa.
Pesarodona no es dedicava al cartellisme per passió, sinó que ho feia com a activitat professional, per poder portar un sou a casa i amb l’objectiu d’evitar haver-se de dedicar a fer retrats, una modalitat artística que “odiava”, tal com explica la Lydia Pesarodona, la seva única filla, en una conversa amb el TOT Barcelona. Aquesta professió, però, va fer que molts barcelonins veiessin i inclús reconeguessin les obres signades per Pessa sense saber que eren seves, deixant una empremta anònima en la retina dels espectadors. En el seu temps lliure, el pintor explorava la seva faceta més personal a través de les litografies i els llenços a l’oli, una mostra dels quals trobem a L’empremta de Pessa. Gravar la memòria, una exposició que acull fins al pròxim 4 de desembre l’Associació Antic Gremi Revenedors 1447.
Recorregut pel passat de sales mítiques barcelonines
Gràcies a les fotografies que la filla de l’artista ha guardat d’aquesta etapa de retolació per a teatres i cinemes, podem fer un recorregut pel passat d’algunes sales que ja han desaparegut, com el Cine Fémina, el Kursaal o el Teatro Barcelona; que han canviat de funció, com el Comèdia, ara tancat, però futur Museu Thyssen de Barcelona; o que després d’anys de degradació comencen a veure la llum com el Teatre Arnau, que hauria de reobrir el primer trimestre del 2027.
Cinema Comèdia
Cine Kursaal i Cine Fémina
Teatro Barcelona
Teatre Arnau
