Can Ravell: els àpats gormands més clandestins de Barcelona

La taula de la rebotiga i els salons del capdamunt de l’escala de cargol van ser testimonis d'innombrables àpats protagonitzats per gormands locals i arribats d’arreu

Era l’any 1929 quan Ignasi Ravell va comprar el que aleshores era el “colmado” Estrada, situat al número 313 del carrer Aragó de Barcelona, just al costat del Mercat de la Concepció, per continuar la seva activitat, ara amb el nom de Mantequeria Can Ravell. L’oferta inicial de Can Ravell eren productes d’alimentació de tota mena, però l’establiment va anar canviant d’orientació, oferint cada vegada productes més selectes fins a convertir-se en un referent de l’univers gurmet de Barcelona. Explica la llegenda que el canvi es va produir quan un bon dia, un client li va demanar una ampolla de lleixiu, i tot i tenint-ne una prestatgeria plena, li va contestar que no en tenia, i a partir d’aquell moment va decidir que només vendria els productes d’alimentació més gurmets. A partir d’aquell moment, els dependents de Can Ravell van canviar les seves típiques bates guardapols per vestir americana i corbata.

Una de les virtuts de Can Ravell va ser la seva capacitat d’adaptació als canvis socials, culturals i econòmics que s’anaven produint per anar reorientant el seu assortiment de productes a les tendències del moment. Així van poder sobreviure a temps tan convulsos com els anys de la guerra civil espanyola. Les prestatgeries plenes de producte de gom a gom sempre van ser com una exposició històrica dels productes més selectes de cada època, que convivien amb les darreres novetats, tant produïdes aquí com les importades d’arreu. Can Ravell era el paradís dels amants de la bona taula, on es podien proveir de la més selecte tria de dolços, galetes, conserves de tota mena, sals, olis, xocolates, pernils, xarcuteria, formatges, foie gras, tòfones, pasta, caviar… i de qualsevol altre producte gormand que es pugui imaginar, però també era molt significativa la seva oferta de vins, ben farcida de joies arribades de tots els grans cellers d’aquí, d’allà i de més enllà.

Però el fet diferencial de Can Ravell que el va convertir en un dels temples gastronòmics més venerats de Barcelona es va produir quan van decidir que els seus clients poguessin gaudir dels seus productes a la mateixa botiga i van crear els mítics espais de la rebotiga i els salons del pis superior. Els clients, arribats d’arreu, entre els que hi havia figures de tots els rams -empresaris, polítics, metges, músics, constructors, periodistes, futbolistes,etc.-, van convertir Can Ravell en lloc de peregrinació per poder gaudir d’una cuina molt ben elaborada basada sobretot en la tria de productes que tenien a la venda, als que s’hi afegien altres de molt exclusius, de temporada i extraordinàries carns, peixos, mariscs, bolets de tota mena, verdures i altres productes frescos vinguts diàriament del mercat. Amb tots aquests productes, els diferents xef que van oficiar a la seva cuina, com Jesús Benavente o Laia Freixinet, van cuinar tot un seguit de plats amb els que van ser capaços de satisfer i fidelitzar els paladars més exigents.

Jo vaig tenir la sort d’anar unes quantes vegades a Can Ravell i poder experimentar en primera persona el sentiment que generava entaular-se en un indret com aquell, on es vivia una atmosfera vintage, marcada per un halo de clandestinitat, envoltat de delicadeses gastronòmiques i víniques de tota mena. Us confessaré un secret: un dia vaig arribar-hi per esmorzar i en vaig sortir gairebé havent sopat, però no us puc dir res més perquè sinó trairia una de les màximes de l’establiment que deia “el que ha passat a Can Ravell es queda a Can Ravell”.

Al 1994 va morir l’Ignasi Ravell i va passar al capdavant del negoci el seu fill Josep, que des de ben jovenet havia estat ajudant al seu pare. En Josep va gestionar el negoci fins que les conseqüències derivades d’un deute amb la seguretat social, contretament l’any 2013, va provocar la fi d’aquest emblemàtic establiment de Barcelona. El 7 de desembre de 2016 Can Ravell baixava definitivament la persiana.

Aquí pots veure els altres articles de la sèrie setmanal que Vadegust i el TOT Barcelona estem duent a terme sobre la gastronomia de Barcelona, amb els productes i plats més emblemàtics dels barris de la ciutat

Nou comentari