Repassant la història gastronòmica de Barcelona ens trobem amb tot un seguit d’establiments, que per molt que et facin salivar les seves cròniques i anècdotes, no és possible poder-hi anar per reviure -encara que sigui en la imaginació- aquells moments de la seva història que t’han enganxat. Can Culleretes n’és l’excepció. El degà dels restaurants de Barcelona, encara resta obert al públic. Inaugurat l’any 1786, són més dos-cents trenta anys d’història, amb els seus alts i baixos, servint àpats al cor de Barcelona. El Llibre Guinnes dels Rècords certifica que Can Culleretes és el segon restaurant més antic d’Espanya, remuntant-se la seva història, segons aquest certificat, al 1740.
Situat actualment al número 5 del carrer Quintana, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de les Rambles i del Gran Teatre del Liceu, aquest restaurant té les seves arrels en la portera d’un convent, que hi ha qui l’ubica a l’actual encreuament de la Rambla Catalunya amb la Ronda Universitat, en una de les cantonades de la Plaça de Catalunya. Explica la llegenda que en els dies festius aquesta senyora va començar a oferir als vianants llepolies casolanes, com xarops, orxates, mató, crema catalana, etc., a les que va anar afegint plats cuinats. L’enrenou que aquesta activitat va portar a la porteria del convent va fer que la comunitat religiosa provoqués el cessament de l’activitat. El nét de la portera, Joaquim Pujol, va agafar el testimoni de la seva àvia i el va traslladar a un local, primer a la Plaça Sant Jaume i, finalment, al 1890 a la seva ubicació actual.
L’any 1896, el restaurant va ser adquirit per Tito Regás , qui el va remodelar i el va transformar en un restaurant de cuina tradicional catalana. La decoració del local que es va fer aleshores és pràcticament la mateixa que hi ha avui dia, destacant les pintures murals de Francisco Tey i els plafons ceràmics de Xavier Nogués. L’esclat de la guerra civil va posar fi a l’etapa dels Regás al capdavant del restaurant i, després d’uns anys en que l’establiment va anar perdent pistonada, finalment l’any 1958 el va comprar en Sisco Agut i la seva esposa Sussi Manubens, qui encetarien la etapa més exitosa de l’establiment. Avui dia són les filles d’aquest matrimoni, la Montse i l’Alicia Agut, ja amb la incorporació dels seus fills, la tercera generació d’aquesta nissaga de restauradors, qui porten la gestió de Can Culleretes.
Les parets de Can Culleretes respiren història per tots costats. Retalls de premsa i fotografies de personatges famosos de tota mena, polítics, intel·lectuals, escriptors, actors, cantants, esportistes, toreros, models… omplen metres i metres de paret. Pel que fa al nom del restaurant, no hi ha una crònica única que l’expliqui, malgrat que totes les teories convergeixen en el fet de que en el restaurant es feien servir moltes culleres de postres, i potser la versió més versemblant és la que explica que el nom té el seu origen en que els cambrers cridaven “Noies, culleretes!” quan faltaven aquests estris per fer el servei, que era força sovint.
La cuina de Can Culleretes s’ha mantingut fidel al llarg de tota la seva història als plats de la cuina tradicional catalana: amanides, arrossos, escudella, espinacs a la catalana, faves a la catalana, pèsols saltejats amb pernil, botifarra amb mongetes, cuixa o espatlla de xai al forn, pollastre guisat o rostit, jarret de vedella amb rovellons, bacallà a la llauna amb mongetes, la sarsuela marinera -un dels pocs llocs a Barcelona on encara es pot trobar aquest plat a la carta- i les seves postres casolanes, on hi destaca la crema catalana. Però si n’hi ha un que destaca sobre la resta i que sense cap mena de dubte la seva fama s’ha mantingut generació rere generació, és el plat de canelons, que a la carta anomenen canelons “els de sempre”. Es tracta d’uns canelons elaborats seguint la recepta tradicional d’aquest plat i, segons fonts del propi restaurant, en cuinen prop de 20.000 racions anuals.
La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 tampoc ha pogut amb aquest bicentenari restaurant, que ha aconseguit sobreviure, com tants d’altres, reinventant-se i obrint un servei de repartiment a domicili en un temps rècord.
