La nova exposició temporal del CaixaForum Barcelona, La pintura, un repte permanent, revisa l’evolució de la pintura contemporània en les tres últimes dècades a través de 39 obres de 33 artistes, la majoria de la Col·lecció “la Caixa”. L’exposició confronta obres antigues de la col·lecció amb peces més recents, algunes de les quals són noves adquisicions i d’altres no han estat mai exposades. El recorregut reivindica la vigència de la pintura –dins i fora del llenç- davant el discurs de la seva desaparició, mort o decadència.
Una part de les obres exposades traspassen la superfície pictòrica i s’alien amb altres. Així, a més de pintures sobre tela s’hi poden veure creacions que inclouen instal·lacions, fotografies, xilografies, collages, vídeos i creacions performatives.
L’exposició ofereix una panoràmica renovada de la pintura de la Col·lecció “la Caixa”, una disciplina que té una importància especial en aquest fons ja que, del miler d’obres de la col·lecció, unes 400 són de pintura. L’itinerari presenta obres d’artistes més clàssics –que van renovar la pintura als anys 60 i 70–, com Gerhard Richter, Robert Ryman, Sigmar Polke o Robert Mangold, en contrast amb d’altres d’artistes més contemporanis, com Ángela de la Cruz, Ignasi Aballí, Carlos Bunga, Kerstin Brätsch, Lui Shtini o Rubén Guerrero.
Una de les sales de la nova exposició del CaixaForum ‘Pintura, un repte permanent’ / ACN – Pau Cortina
També hi està representada una generació d’artistes consagrats que han estat crucials en l’evolució de la pintura en els darrers anys, també al nostre país, com Julian Schnabel, Georg Baselitz, Victoria Civera, Sean Scully, Joan Hernández Pijuan, Antoni Llena o Juan Uslé. Totes les obres exposades pertanyen a la Col·lecció “la Caixa”, excepte dues en préstec, dels artistes Bernat Daviu i Jaime Pitarch.
Adquisicions que s’exposen per primer cop
Entre la selecció de peces, destaquen d’una manera especial les adquisicions que ha fet recentment “la Caixa” i que es poden veure per primer cop a CaixaForum Barcelona. Són les obres de Michel Parmentier, Wolfgang Tillmans, Carlos Bunga, Lui Shtini, Kerstin Brätsch, Peter Gallo, Rubén Guerrero, Marepe i Thomas Schütte.
El recorregut de la mostra, estructurada en 6 àmbits, posa sobre la taula que la pintura, de la qual sovint s’ha anunciat la desaparició, mort o decadència, “sempre hi és i acaba renaixent”. L’exposició defuig aquesta visió, en part ja superada, i proposa un passeig que vol aportar una nova mirada d’acord amb els nous temps, més oberts a la pluralitat i a la transversalitat en les pràctiques contemporànies.
