Barcelona ha estat el plató de nombroses pel·lícules. Mentre dorms (Jaume Balagueró), Rec (Balagueró i Paco Plaza), Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen), Els últims dies (David i Àlex Pastor) i El perfum (Tom Tykwer) en són només algunes. El que no és tan habitual és que s’estrenin el mateix dia dues produccions rodades a la capital catalana i menys que els dos llargmetratges estiguin inspirats en el transport públic de la ciutat. El 6 de setembre arribaran a la cartellera Estación Rocafort, una cinta de terror filmada, entre altres escenaris, a la parada del mateix nom de la línia 1 del metro, i El 47, la història del segrest d’un bus l’any 1978 per demostrar que aquests vehicles podien arribar a la part alta del barri de Torre Baró, llavors sense transport públic.
Estación Rocafort ha estat dirigida per Luis Prieto i la protagonitzen Javier Gutiérrez i Natalia Azahara, i gira al voltant de la llegenda negra que acompanya a aquesta parada de metro. Una treballadora del suburbà, Laura (el personatge d’Azahara), comença a investigar una sèrie de morts que tenen lloc a l’estació amb l’ajut de Roman, un veterà policia (Gutiérrez). Segons el director, Estación Rocafort posa Barcelona al centre de la història. “Volem que els espectadors reconeguin a la pantalla la ciutat i l’estació de metro per la qual podrien passar cada dia per anar a l’institut o a la feina”, va explicar al juliol. I el resultat ha estat una producció “inquietant, definitivament no apta per aquells que s’espanten fàcilment”. Segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), la cinta s’ha rodat en diferents localitzacions de la xarxa, com el Triangle Ferroviari, les estacions de la Sagrera, Maragall, Rocafort o el taller de Sant Genís. La filmació va acabar a finals del 2022 amb una important llicència: a la pel·lícula, Rocafort es converteix en una parada de la línia groga.
L’accident més greu de les obres del metro
L’estació de Rocafort es va inaugurar l’any 1926, que va ser el primer tram de la línia batejada com a Ferrocarril Metropolitano Transversal, precursora de l’actual L1. Està situada sota la Gran Via de les Corts Catalanes, a l’Eixample. Les obres de construcció del túnel van començar l’any 1923. El 12 d’abril del 1924, un accident va deixar 11 treballadors morts i nou de ferits. Ha estat el sinistre laboral més important que ha tingut lloc al metro de Barcelona. Els fets van ser silenciats pels inversors privats, que volien inaugurar ràpidament la línia, i un segle després pràcticament ha desaparegut de la memòria col·lectiva, explicava el periodista Anton Rosa en aquest mitjà l’11 d’abril passat, en complir-se 100 anys de l’accident.
Les obres de construcció del túnel van acabar el 1926 i la línia es va inaugurar el 10 de juny d’aquell any, entre les estacions de Catalunya i la Bordeta. Prèviament, el 30 de desembre del 1924 s’havia posat en funcionament la primera línia de la ciutat, el Gran Metro, entre Catalunya i Lesseps. Durant la Guerra Civil, l’estació de Rocafort es va convertir en un refugi antiaeri, en una zona de la ciutat molt castigada pels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya, amb nombrosos morts. En aquella època, a la parada s’accedia per una entrada situada a la Gran Via de les Corts Catalanes que va deixar de funcionar els anys 80.
La llegenda negra de l’estació de Rocafort
Durant les últimes dècades, una llegenda negra ha planejat sobre l’estació de Rocafort. Ho recordava betevé el novembre del 2023. Durant els anys 60 i 70, a la parada de Rocafort van tenir lloc molts suïcidis. Aquestes morts van anar acompanyades d’altres accidents amb víctimes mortals per part de persones cegues. Molt a prop de l’estació, hi havia la seu de l’ONCE i alguns ciutadans invidents van caure a les vies i van morir atropellats. Els anys 70 i 80, hi havia caps d’estació que no volien treballar a l’estació de Rocafort. Explicaven que quan es quedaven sols a la nit a la parada, esperant el tren que recollia el personal, passaven fenòmens estranys. Tal com recull la cadena municipal, un periodista esotèric es va presentar a l’estació acompanyat d’un mèdium per intentar esbrinar què passava. Aquest va assegurar haver vist un nen corrent amb una pilota. Sembla que uns anys abans, un infant que jugava a pilota a la parada va caure a la via i va morir atropellat…
El ‘segrest’ d’un bus a la Barcelona de finals dels 70
La segona pel·lícula que s’estrenarà el 6 de setembre inspirada en el transport públic de Barcelona és El 47. Es tracta d’una història real, basada en la vida de l’activista veïnal i conductor de bus Manuel Vital, que va tenir lloc l’any 1978, amb la democràcia acabada d’estrenar a l’Estat espanyol. El barri de Torre Baró estava incomunicat, sense transport públic. L’Ajuntament i la companyia d’autobusos es negaven a posar un bus a la zona perquè deien que els vehicles no podien circular per carrers amb tan pendent. El 7 de maig d’aquell any, Vital va segrestar un bus, que acabava el servei a la Gineueta, i el va conduir fins a Torre Baró, on va ser rebut per nombrosos veïns, va relatar l’any passat al TOT Arnaldo Gil, el soci fundador de l’Arxiu Històric de Nou Barris.
El 47 és una pel·lícula que dirigida per Marcel Barrena i protagonitzada per l’actor Eduard Fernández, en el paper de Vital. El repartiment és de luxe i en el llargmetratge hi apareixen també Clara Segura, David Verdaguer, Carlos Cuevas, Zoe Bonafonte, Salva Reina, Aimar Vega i Vicente Romero. En paraules de Barrena, “és un homenatge a la classe obrera i als homes i dones que han construït les nostres ciutats”, mentre que la productora, The Mediapro Studio, parla de la gesta de Vital com un acte de “dissidència pacífica i lluita social”. Al llargmetratge surten diferents localitzacions de la capital catalana, amb emplaçaments de Torre Baró, l’Ajuntament de Barcelona i la plaça de Catalunya.
Aquest fet va significar un abans i un després en el servei de bus a Torre Baró. “Va ser una fita en l’imaginari col·lectiu del districte”, va recordar Gil. El 1980, diversos carrers de Torre Baró van ser arranjats per permetre el pas de dues noves línies: la 77 (Virrei Amat – Torre Baró) i el microbús 93 (Ciutat Meridiana – Torre Baró), va escriure la periodista Laura de Andrés Creus al TOT. Vital va ser detingut al carrer de València i jutjat l’endemà mateix, acusat de segrestar autobusos, i l’amenaça de l’empresa d’acomiadar-lo si es repetia aquell incident.
Més busos segrestats
De fet, el segrest del bus 47 no va ser l’únic que va tenir lloc als anys 70 a Barcelona. El 26 de maig del 1974, per exemple, un grup de veïns de les Roquetes va aturar un bus de la línia 11 a l’altura del carrer d’Alcàntara. Es va omplir de dones i canalla, que van obligar el conductor a anar fins als carrers de Cantera i Briquets, a la part alta del barri. Des de feia temps, els residents pressionaven la companyia Transportes de Barcelona perquè perllongués les línies 11, 31 i 47 fins al carrer Mina de la Ciutat. Tot i que van demostrar que els vehicles podien circular per aquells carrers costeruts, la companyia va fer cas omís de les reivindicacions. El veïnat va segrestar més busos, i el 18 de juliol del 1974, les línies 11 i 112 van continuar el seu recorregut fins al punt que demanava la ciutadania.
