A cinc minuts de l’estació de ferrocarril d’Avinguda Tibidabo viu en Jesús Morentin. És l’ànima de Bunkertype, un projecte d’impressió i tipografia molt singular. Deu el seu nom justament a la seva ubicació: el quarter general de Bunkertype és el soterrani de casa seva, tot un búnquer.
La llum del passadís s’esfuma al baixar per les escales estretes que donen al búnquer. Llibres sobre tipografia, càmeres analògiques, discos de vinil, una guitarra, un antic Macintosh, famílies de lletres en plom i fusta, i màquines d’impressió centenàries de dimensions tals que és difícil dir si Moretin les va fer entrar per la porta o si ja eren allà abans de la construcció de l’edifici.
Aquest professor d’expressió afable és dissenyador gràfic especialitzat en tipografia. “No soc impressor, senzillament gaudeixo imprimint”, reconeix al seu web. Bunkertype neix arran un viatge al passat. “Una epifania”, assegura. La relata així: “Fa 12 anys vaig anar a un taller d’impressió letterpress i de sobte vaig començar a recordar coses de quan era petit”.
El seu pare era impressor, i Moretin recorda anar a buscar-lo a la impremta i jugar amb les màquines. “Vaig pensar que aquest flashback no podia quedar-se en una cosa aïllada, que s’havia de repetir”, explica. Així, va començar amb un parell d’abecedaris –ara, en té armaris plens–, una màquina oxidada que va haver d’arreglar i una saleta de 10 metres quadrats.
Un museu viu
Des d’aleshores, riu, l’activitat s’ha disparat: “Se me n’ha anat de les mans”. Hi dedica els caps de setmana, perquè entre setmana dóna classes de tipografia a BAU i a l’Escola Massana, i cada any fa un projecte diferent.
És difícil explicar què fa exactament, perquè no és una pràctica popular a Barcelona. Combina el disseny amb el seu amor per la tipografia, amb creacions pròpies fetes amb el mètode letterpress. S’aproxima a l’àmbit artístic, passada pel filtre de la mirada d’un dissenyador i la tècnica dels antics impressors. Com diu ell mateix, “el búnquer és un museu que està viu”.
El projecte d’aquest any, tot i que el Jesús no vol donar gaires detalls abans d’acabar de perfilar-lo, està tenyit de jazz. Mentre detalla la seva idea inicial, s’afanya a fer sonar les cançons de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald que l’han inspirat: “Sempre escolto jazz o música clàssica quan estic aquí al búnquer”.
El llegat d’un creador holandès dels anys vint
El seu referent principal és l’artista holandès H. N. Werkman, al qual va rendir tribut amb el projecte The New Call, que reinterpretava la paradigmàtica revista editada pel tipògraf entre els anys 1923 i 1926. “És el meu projecte més salvatge”, comenta. Gràcies a aquest –rememora somrient– van convidar-lo al centenari de Werkman a Holanda.
Altres treballs seus que destaquen són una crítica a la societat i la política espanyola titulada Spain Is Different, i també Futura_90, un homenatge a la tipografia que va dissenyar Paul Renner el 1927. La seva darrera obra, Bauhaus_100(x3), commemora el centenari de la inauguració de l’escola d’arquitectura, disseny, artesania i art fundada a Weimar el 1919. “M’agrada treure les lletres a ballar”, riu.
Moretin explica que amb un altre tipògraf de Barcelona, en Javier Castro, tenen la tradició de regalar-se cada any l’un a l’altre una creació pròpia. “Aquest any ell insistia a pagar-me, i jo li deia que no, que sempre ens ho regalem, home! Però em va dir que no em volia pagar aquella sinó que li’n fes una altra!”, explica. “La clau és que tingui sentit fer el proper projecte”, conclou.
