L’espectacle del salvatge oest ideat per Buffalo Bill havia generat tanta expectació que els barcelonins van amuntegar-se al Port de Barcelona per esperar aquell vaixell de vapor procedent de Marsella amb 200 persones –vaquers, indis i mexicans– i 300 animals.
Es van instal·lar en una mena de circ sense carpa, similar a un hipòdrom, situat en un solar del carrer Muntaner, entre els carrers de Rosselló i Provença. Els diaris anunciaven en portada un fenomen mai vist abans, una gran exhibició que representava “les animades escenes i costums de la vida dels indis fronterers d’Amèrica”. L’espectacle seria cada dia a dos quarts de tres de la tarda, durant cinc úniques setmanes.
Era un espectacle públic, però no apte per a totes les butxaques. L’entrada general costava una pesseta, però si hom volia seient reservat podia arribar a pagar-ne fins a 5,10, una xifra força desorbitada tenint en compte que en aquella època veure un espectacle local costava entre 2 i 3 rals.
Un caçador de búfals a Barcelona
William Frederick Cody seria el que avui en diríem un showman. Fou guia de caravanes, treballà també per al mític Poney Express –servei de correu ràpid que creuava Estats Units – i explorà el territori salvatge per a l’exèrcit. El sobrenom de Buffalo Bill se’l guanyà proveint de carn els treballadors el ferrocarril i de l’exèrcit. Un periodista el descobrí i el va fer famós com a protagonista de les novel·les de 10 centaus, un gènere de masses del moment. I així va ser com va néixer el mite. Va guiar l’expedició de cacera del gran duc Alexis de Rússia i a més van convèncer Cody perquè representés una obra de teatre basada en la seva vida.
Durant un temps, Buffalo Bill va alternar els escenaris amb el Far West. L’any 1882, els veïns del ranxo de Nebraska l’animaren a organitzar una festa per commemorar el Dia de la Independència i ell va recórrer a allò que millor coneixia: els búfals. ‘The Old Glory Blowout’ va ser el primer rodeo del que es té constància als Estats Units.
La pensada li va funcionar tan bé que es va engrescar a concebre alguna cosa més gran, fent valer els vells estereotips de l’Oest americà: baralles entre indis i vaquers, assalts a diligències, caça i doma del búfal… Havia trobat la gallina dels ous d’or, i per seguir-la esprement va recórrer tot l’estat de Nebraska reclutant indis. No li era gaire difícil convèncer-los de participar al seu espectacle itinerant: la vida a les reserves americanes no era fàcil i per a molts, enrolar-se al Wild West Show era l’única sortida que els quedava. A més, els pagaven bé i podien dur-se la dona i els fills.
Buffalo Bill’s Wild West va recórrer tot Amèrica i va salpar cap a una Europa delerosa de veure un espectacle que els prometia la representació genuïna de l’estil americà. I així és com el show va arribar a Barcelona. Els indis i els vaquers s’allotjaven en campaments diferents “per evitar una nova guerra”, segons deia la premsa local de l’època, tot assegurant que “als indis no se’ls permetia sortir si no anaven acompanyats d’algú de confiança de la companyia, perquè són temibles i poden cometre tot tipus d’excessos si bevien begudes alcohòliques”.
La noia que va eclipsar Buffalo Bill
Una de les grans virtuts de Buffalo Bill va ser saber-se rodejar dels millors. Així és com la jove tiradora Anne Oakley va entrar a formar part de l’espectacle, embadalint el públic sessió rere sessió. De molt jove, Oakley s’havia vist obligada a dedicar-se a la caça per ajudar la família, venent les captures a hotels i restaurants de Cincinatti. Amb només 15 anys va presentar-se a una competició de tir. El famós Frank Buttler s’havia jugat pagar 100 dòlars a qui fes més encerts que ell d’un total de 25 trets. Ell en va errar només un. L’Annie, cap. Es van casar un any més tard i junts van recórrer totes les fires ambulants dels confins d’Amèrica del Nord. Ella, com estrella principal; el seu marit, convertit en mànager i ajudant d’escena. Va ser en una d’aquestes tournées on van conèixer Sitting Bull, qui els va introduir a l’espectacle Buffalo Bill’s Wild West.
Tot i que no li feia cap gràcia que ningú eclipsés el seu ego engrossit, en William Cody va haver de veure com l’Annie Oakley –The peerless lady wing-shot– li donava cent voltes i es ficava el públic barceloní a la butxaca. Amb prou feines 30 anys i poc més de metre i mig d’alçada, la seva destresa com a tiradora professional feia emmudir multituds. Després d’una de les seves actuacions, la premsa de l’època destacava les ovacions que rebia: “Tot i que a Barcelona estem farts de veure hàbils tiradors, la senyoreta Annie Oakley ha arrencat els aplaudiments del públic amb els seus exercicis de precisió admirable”. I afegia que era un gust “veure com aquella nena, perquè té aspecte de nena si la mires de lluny, es col·loca a sis o set passes de la carabina, arrenca a córrer alhora que li llencen un objecte a l’aire, agafa la carabina, dispara i converteix el blanc en cent pedaços”.
Gira accidentada
Tot i una campanya de màrqueting perfectament travada, i malgrat ser un espectacle mai vist a casa nostra, el cert és que el pas del Wild West Show de Buffalo Bill per Barcelona va quedar força deslluït. La primera funció va tenir molt bona acollida, però després van venir dies de pluja i les funcions es van haver de suspendre perquè l’envelat era al descobert. A la mala fortuna s’hi van unir dues pandèmies en punt àlgid, la grip i la verola. No va faltar qui va acusar els indis de dur aquestes malalties a la ciutat, tot i que feia setmanes que delmaven la població. La grip va ser, presumiblement, la causa de la mort del cap de pista del xou, un vell coronel i heroi de la Guerra de Secessió. Van embalsamar el cos i en van repatriar el cadàver.
Així mateix, Charging Crow i Black Hawk, dos dels indis sioux de l’espectacle de Buffalo Bill, de 19 i 25 anys, van acabar al pavelló d’infecciosos de l’Hospital de la Santa Creu. El registre va prendre nota de la seva hospitalització, amb els noms mal escrits. S’especificava que procedien de ‘Pine Ridge, Agency Indian’. El registre afegia que el primer era “ginete”. El segon el definia literalment com a “indi”. Tots dos van rebre l’alta el 27 de gener i van partir cap a Itàlia, on la seva companyia seguia la gira per dur el Wild West per tot Europa.
