“Cada matí, quan apuges la persiana i comencen a entrar els primers clients, no saps què t’esperarà durant el dia. I això és màgic”. Així és com descriu en David Montero, l’actual propietari de la Bodega Quimet, la sensació que viu cada matí en entrar al seu local.
La Bodega Quimet – que encara conserva el nom del seu primer propietari – és un petit local amagat al barri de Gràcia, al carrer de Vic número 23. Va començar la seva activitat l’any 1954, fa gairebé 80 anys. Des de llavors el petit negoci ha anat canviant de mans: primer en Quimet, el fundador, després el seu fill, l’Eugeni, i ara en David. El tercer, tot i no ser família directa dels primers propietaris, sí que se’n sent: “Quan vaig agafar el bar el 2010 perquè l’Eugeni es jubilava em va explicar amb tot detall com havia sigut el bar”. I es nota que el traspàs va estar ben fet, perquè des que la Bodega va obrir les portes, hi ha un tret distintiu que el pas dels anys no ha pogut esborrar: la venda de vi a granel directe des de la bota. Ara bé, amb els anys, a mesura que el barri canviava, ells han anat ampliant la seva oferta de productes.
Les parets de la Bodega Quimet desprenen història i, mentre prens una canya, un cafè o una copa de vi, et converteixes en un espectador més del pas del temps. Entre fotografies històriques destaca una pintura: és la bodega dibuixada amb aquarel·les. Si t’aproximes al retrat s’hi pot diferenciar una silueta recolzada a la barra: la d’un home, en José Mari, que sempre que podia baixava al bar a prendre una copa de vi. Un home que va quedar retratat quan uns clients van entrar al bar a prendre una cosa i fer-ne un dibuix que ha quedat per sempre en el record de la bodega.
I la història d’en José Mari, plasmada a les parets del bar, no és l’única de la bodega. Per què, què és un bar sense les seves històries? En David també recorda amb “molta estima” en Pere Fradera, o, tal com es va presentar, “el pintor mundial futurista”. En Pere era un home que sempre que entrava per la porta canviava l’ambient: “Recordo que sempre que venia, vestit de blanc, s’asseia a prendre alguna cosa i ens podíem passar hores parlant de qualsevol cosa. Donava molt bons consells”, explica.
Una història sense punt final
Ara fa tres anys, en David va veure’s obligat a abaixar la persiana per culpa de la pandèmia. Una situació que, com recorda, “va ser molt complicada per tota la restauració”. En el seu cas, però, la situació no ha acabat de manera tràgica com sí que ha passat en altres comerços del barri. En David explica que van haver de fer “mans i mànigues” per adaptar-se a totes les mesures que se’ls anava aplicant per tirar endavant. Ara, però, el procés d’adaptació del “Quimet” no és la postpandèmia, és l’auge del turisme al barri. “Nosaltres no treballem pel turisme, però no podem negar que també formen part del moment que vivim”, exclama Montero remarcant, amb certa alegria, que “és el barri qui ha fet que la Bodega Quimet segueixi oberta”.
Actualment, a la ciutat de Barcelona queden poc més de 10 establiments on encara es pugui baixar amb la garrafa de vi buida de casa per reomplir-la. Una tradició que amb els anys s’ha anat perdent, però, que encara no ha desaparegut del tot: “Cada matí a primera hora – ells obren la bodega a les 10 h – tenim els clients de sempre que venen a buscar-nos el vi, perquè és clar, on el compraràs?”, diu en David, que afegeix que no és només gent gran qui fa ús d’aquest servei, sinó que una part de la població més jove també s’hi ha sumat.
