La nova biblioteca pública del barri de Sarrià ja té nom. Els veïns del districte, en una consulta popular, han decidit honorar amb el nou equipament el periodista, poeta i assagista Josep Vicenç Foix, conegut com a J.V. Foix. Referent de les avantguardes literàries catalanes d’ençà de la primera meitat del segle XX, Foix va nàixer al mateix Sarrià l’any 1893 -encara com a vila independent de Barcelona-. El nom del literat ha rebut 781 vots d’entre els participants en la votació popular, tancada el passat divendres; imposant-se així a altres rellevants noms de la cultura de la zona, com és el de la pedagoga i traductora Carme Serrallonga, que ha rebut uns 426 suports; o l’humorista i dibuixant Núria Pompeia, just per sota dels 170.
Fins a 1.500 veïns sarrianencs han participat en el procés de decisió, que es va obrir el passat 10 de juny a través de la plataforma municipal Decidim. Ja abans que s’encetés la construcció de l’edifici, el nom de J.V. Foix era dels que més s’escoltava entre els futurs usuaris, i finalment s’ha confirmat la remor prèvia. Amb prop de 5.400 metres quadrats, l’edifici acollirà la biblioteca en les seves dues primeres plantes; si bé també s’hi trobaran els serveis administratius del districte de Sarrià-Sant Gervasi, actualment ubicats al carrer d’Anglí i que s’hi traslladaran un cop l’edificació estigui operativa. Actualment en obres, es preveu que l’equipament municipal estigui operatiu a finals d’any, per a quan se n’espera la inauguració.

J.V. Foix, referent a Sarrià
La tria de Foix encaixa amb l’elevada influència del literat a Sarrià i al conjunt del món de les lletres catalanes de principis del segle passat. Des de jove, el poeta va estar en contacte amb la intel·lectualitat de la ciutat, molt vinculat a figures com les de Josep Maria López Picó, Carles Riba o Salvat-Papasseit. Present al llarg de dècades de cultura catalana, obres com Sol, i de dol o Les irreals omegues l’han garantit diverses distincions, com ara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Medalla d’Or de la Generalitat. L’any 1984, la Generalitat el va proposar per al Premi Nobel de Literatura; i un any després, el 85, va rebre el Premi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques d’ultrason, la seva obra més important en l’àmbit de la prosa poètica.