La font ornamental més antiga de Barcelona torna a lluir com si no tingués dos segles de vida. La Font d’Hèrcules, situada a la cruïlla del passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega, a Gràcia, ha estat restaurada per complet amb una inversió de 72.000 euros. Se li ha fet una neteja general per eliminar les taques d’òxid i s’han restaurat les superfícies de pedra i marbre, a més de rejuntar els graons de la cascada i impermeabilitzar el vas d’aigua. També se li ha canviat la bomba de recirculació de l’aigua i s’han netejat els tubs.

La font té una base circular que fa d’estany i al mig s’aixeca un monument format per un pilar que sosté la figura dempeus d’Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del lleó Nemea al braç esquerre. A banda i banda de la base del pilar hi ha dos lleons que sostenen una esfera amb les potes davanteres i brollen aigua per la boca. També surt aigua d’una petita figura de dofí alat, i al centre del conjunt es forma una cascada formada per quatre basses semicirculars que aboquen aigua una damunt l’altra. A mitja alçada del pilar hi ha, a cada costat, dues serps entrellaçades.

El monument està esculpit amb pedra de Montjuïc, un material molt porós que amb el temps ha anat absorbint residus de ferro provinents de l’aigua de la font. Per això tant l’escalinata com la boca dels lleons tenien una pàtina d’òxid que tenyia la pedra de color marró i embrutava l’aspecte original de l’escultura. També s’havia perdut el morter de junt dels elements que formen l’escalinata, on hi havien sortit taques verdes, i els medallons de marbre estaven força erosionats.

Dos segles d’història

La Font d’Hèrcules va ser dissenyada per l’escultor Salvador Gurri i esculpida per Josep Moret. La seva primera ubicació va ser a l’antic passeig de l’Esplanada o passeig Nou, situat a l’espai que va quedar entre la Ciutadella i la ciutat després que el barri de la Ribera fos destruït el 1716. El passeig es va construir a finals del segle XVIII i estava guarnit amb arbres i fonts. La d’Hèrcules es va instal·lar a l’extrem nord del passeig el 1802, fa més de dos segles, amb motiu de la visita del rei Carles IV a Barcelona. 

De fet, inicialment es van posar dos medallons al pedestal d’Hèrcules, que resaven “Fruto de los pudientes naturales” l’un, i “La familia Real halló delicia en este monumento de la beneficencia” i l’altre.

El passeig de l’Esplanada va desaparèixer cap al 1881, en transformar-se la Ciutadella en un parc públic. La Font d’Hèrcules va ser traslladada al costat del també desaparegut Palau de Belles Arts, situat on fins fa poc hi havia els jutjats de primera instància, d’instrucció i penals, al final del passeig de Lluís Companys. El 1928, dins les remodelacions que es van fer a la ciutat per l’Exposició Internacional de 1929, va ser traslladada a la ubicació actual, l’encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega. Els medallons reials en honor de Carles IV van ser suprimits en temps de la Segona República. 

Nou comentari