El tancament del Comèdia encara ressona entre el sector. Abaixa la persiana un dels cinemes més importants de les darreres dècades a Barcelona, un espai magnífic arquitectònicament que els tancaments d’altres sales a la rambla de Catalunya o el passeig de Gràcia van convertir-lo en l’epicentre cinematogràfic de la capital. Pere Vall, excap de redacció de la revista Fotogrames a Barcelona i col·laborador cultural de diferents mitjans, recalca l'”estètica” i el “carisma” d’un espai capaç de dotar el centre de “glamur”. “Són mítiques les estrenes catalanes i espanyoles d’anys enrere”, diu aquest expert en informació cinematogràfica, que alhora demana al propietari “reconvertir” l’immoble en un altre espai cultural i no “en un supermercat”.
Fonts del Gremi d’Empresaris del Cinema de Catalunya emmarquen el tancament del Comèdia en un conjunt de decisions diverses. En primer lloc, per la decisió del propietari de no renovar el lloguer. “Hi havia certes expectatives per renovar el contracte, però amb la pandèmia es va aturar les previsions de continuar el vincle”, apunten des del Gremi al TOT Barcelona. En segona instància, però, també s’entreveu una “decisió empresarial” de Yelmo –empresa que el gestiona– amb l’objectiu de “reubicar les inversions” per treure’n un millor rendiment. En aquest sentit, veus destacades del Gremi detallen que l’empresa està duent a terme una “renovació” de les sales de la Maquinista. La pèrdua d’aquest cinema és tan sonada que fins i tot la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha compromès a treballar amb l’Ajuntament per “veure si hi ha alguna possible sortida” al tancament.
Barcelona perd gairebé una de cada quatre pantalles
Sigui com sigui, el del Comèdia és un tancament més. Barcelona ha perdut 7 cinemes en els últims deu anys. Si el 2014 n’hi havia 26, el 2024 ha començat amb només 19. El cas de l’icònic cinema Alexandre, tancat l’any 2013, va ser el preludi d’un degoteig constant que ha eclipsat l’última dècada. Els primers tancaments d’aquest període arriben amb el Lauren d’Horta, l’IMAX Port Vell i el Club Coliseum (2014) i segueixen amb el Lauren d’Universitat, l’Arenas Creu Coberta, Maregmagum (2015); l’Aribau Club (2018); i el Palau Balaña i el Méliès (2021).Completen la llista el tancament del Cinema Icària, l’any passat, i ara el Comèdia. Amb tot, des del sector eviten parlar de crisi i posen èmfasi en l’obertura de les sales Boliche, Zomzeig i Balmes (2013); el Phenomena (2014); i la reconversió del mític Espai Texas, antic Lauren Gràcia, l’any passat.
El Gremi de Cinema també destaca l’alt volum de pantalles que hi ha a Barcelona. Ara bé, en aquest cas també hi ha un cert decreixement. De les 173 sales que hi havia el 2014 s’ha passat a les 142 actuals. És a dir, que en l’última dècada han caigut gairebé una de cada quatre pantalles. En tot cas, el decreixement de sales al centre es complementa amb cinemes més grans a la perifèria. És el cas de l’Arenas, que compta amb 12 pantalles, o una mica més lluny el del centre comercial Splau, a Cornellà, el més gran de tot l’Estat.
Cap a una “concentració” de sales
Des del sector mantenen que, malgrat haver-hi menys sales, Barcelona continua “ben equipada” i els experts apunten a una “concentració” de pantalles. Pere Vall recorda que els cinemes ja no poden programar pel·lícules durant un mes, “com passava abans”, i que els “alts lloguers” que hi ha al centre fan inviable alguns negocis. Dos fets, segons el periodista, que ajusticien alguns espais cèntrics, que no poden fer tanta taquilla com abans. Amb tot, veu les dades amb “optimisme” i s’agafa a fenòmens com Barbernhaimer o La Sociedad de la Nieve com a incentius per arreplegar nous públics al cinema. “Que hi vingui gent en massa vestida de rosa o que encara hi hagi públic que vulgui veure La Sociedad de la Nieve a la pantalla gran malgrat estar en una plataforma [Netflix] és una bona notícia”, en destaca.
Des del Gremi també fan una crida a la calma, destacant que el sector està fora de perill “a curt termini”. Asseguren que els cinemes gaudeixen de “bona salut” i que totes les empreses, a la seva manera, estan “invertint i renovant-se”. En aquest sentit, fonts de l’associació mantenen que el sector gaudeix de “suport polític”, amb subvencions diverses tant de la Generalitat com del Ministeri de Cultura, i que les pel·lícules que es projecten actualment fan “rendible” les sales de cinema. Això sí, el model de negoci està variant. Continua havent-hi pel·lícules taquilleres, com fa uns anys Pa Negre o ara Barbie, però ha decaigut l’interès per les pel·lícules “mitjanes”, aquelles que “aguantaven el negoci”. “És cert que hi ha menys espectadors, però són suficients per mantenir els cinemes”, admeten des de la direcció del Gremi. En els darrers deu anys Barcelona ha perdut un 27% dels espectadors, segons dades cedides del mateix Gremi.
Les sales que ofereixen cinema d’autor es reinventen
Més enllà del cinema comercial, Barcelona sempre ha estat referent en la programació de les pel·lícules d’autor. Un cinema que Pere Valls coneix de primera mà, no només com a expert cinematogràfic sinó també com a responsable de comunicació del Cinema Girona, una de les grans referències en aquest camp. “Sempre hi ha hagut pel·lícules que passen més desapercebudes i tenen dificultats per trobar una sala”, explica d’entrada Valls. Ara bé, n’hi ha d’altres que “generen furor i llargues cues”, com ara Anatomia de una caída. L’expert recorda que aquests films no tenen pressupost suficient per dur a terme “grans campanyes publicitaries”, però manté que el “boca-orella” va a l’alça i permet mantenir el sector.
El periodista celebra la tenacitat del sector, però admet alhora que els darrers anys són complicats i que les sales especialitzades han buscat “alternatives” per sobreviure. Solucions “imaginatives” per estar actives quan les estrenes no són una opció. A tall d’exemple, Valls explica que el Cinema Girona organitza festivals, programa reestrenes i lloga algun dels seus espais. Una aposta tan nova com ferma per deixar de ser hereus de “tendències pretèrites” i canviar un model “prehistòric” per un altre de més modern. Noves estratègies, un cop més, en aquest cas per sobreviure a la puixança de les plataformes i a les noves formes de consumir el cinema.
