Un dels negocis més icònics de l’antiga esquerra de l’Eixample celebra un aniversari clau. El Bar Alegria, establiment històric situat a la cantonada de Comte Borrell amb la Gran Via de les Corts Catalanes, fa 125 anys; i ho celebra amb tota una reivindicació de la seva cultura. El pròxim 24 d’octubre, el segell Penguin publicarà, dins la col·lecció Debati, un llibre amb les receptes més arrelades al local, incorporades i agrupades per l’actual cara visible del bar, el xef Tomàs Abellán, propietari des de l’any 2019. Més enllà dels plats que han portat l’Alegria a sobreviure -i triomfar- durant un segle i quart, l’obra serà prologada per Ferran Adrià. El que fora cuiner del Bulli coneix Abellán des de petit per l’amistat que manté amb el seu pare, el també xef Carles Abellán.
El compendi, escrit a quatre mans entre el mateix Abellán i el periodista Toni Garcia Ramón -client habitual-, servirà per conservar 25 receptes que han marcat la història del bar. Entre elles, destaquen la seva amanida russa, el pastís de formatge -molt identificat amb la marca Bar Alegria- o la truita trufada. A més dels plats estrella, l’obra incorporarà també entrevistes amb el xef i amb Maria Cortés Macià, la neta de la família fundadora. “Per a mi és un projecte molt especial, era el meu primer restaurant”, celebra el xef en declaracions recollides per betevé. L’entrada al negoci, l’any 2019 -del bracet del seu pare i Max Colombo- es va donar un any i escaig abans de la pandèmia, durant el mes de gener. El shock provocat per la Covid va servir, assegura, per “definir millor l’enfocament del negoci i treballar les xarxes socials per donar-lo a conèixer”.
“Preservar el llegat”
Abellán atribueix part de l’impuls per la cura del local al contacte amb la família fundadora. Arran de les seves converses amb María Cortés Macià, l’actual gestor ha rebut “la importància del bar”, tal com recull betevé. “No podem deixar perdre aquesta personalitat que donen a la ciutat bars com l’alegria; els hem de conservar”, sosté. Més enllà de mantenir-lo viu, Abellán reivindica un esforç per “mantenir-ne l’essència, tant estètica com conceptual”.
