El festival de documentals que se celebra a Barcelona cada tardor, In-Edit, torna a compartir amb els barcelonins històries de vida que tenen o van tenir fa temps la música com a protagonista. Algunes són força conegudes i hi ha altres que, en canvi, poden ser un descobriment per a moltes persones. Una d’elles és la de l’Antoñica, coneguda com a La Singla. Una bailaora de les antigues barraques de la platja de Somorrosto, barri de la Barceloneta, que va fer història a la Barcelona del segle XX.
El documental, amb l’homònim nom de ‘La Singla’ (2023), mostra la llarga investigació que va fer la seva directora, Paloma Zapata, per arribar fins a ella i respondre a la gran pregunta que penjava com un ombra de la seva història: per què la Singla va desaparèixer quan es trobava a la cúspide de la seva carrera musical? Per arribar fins a aquesta realitat, Zapata, qui també és la directora del documental ‘Peret, yo soy la rumba’ (2018), abans es va endinsar en els seus orígens. Va néixer a finals dels anys quaranta a la platja de Somorrostro, on vivia amb la seva mare i el seu germà. De molt petita va perdre l’oïda, la qual cosa va fer que no parlés durant molts anys i que els seus veïns es referissin a ella com “la mua —la muda—”.
La sordera no li va impedir estimar i construir una estreta relació amb la música. Va aprendre a ballar i seguir el compàs guiant-se pel ritme que marcaven les mans dels guitarristes. Zapata recorda en el documental que un dels moments que van marcar l’inici de la seva trajectòria va ser quan la seva mare la va portar a un bar de la ciutat, que es deia Los Jamones, i li va dir: “Si tens gana, balla”.
Fama internacional
Als anys seixanta, quan només tenia 17 anys, ja era una artista coneguda internacionalment. La seva popularitat va destacar a països com Alemanya, on la van considerar la millor bailaora del món. Els vinils, talls de premsa i catàlegs de festivals als quals va accedir Zapata durant la seva investigació van ajudar-la a entendre l’impacte que havia tingut la seva carrera. “La Singla: el nou monstre del flamenc” o “La Singla o el flamenc fet tempesta” són alguns dels titulars que destacaven entre la documentació trobada.
El que segurament cap dels seus fans esperava en aquell moment era que tot canviaria quan aparegués el seu pare, qui havia abandonat a la família quan ella era petita. La Singla es trobava en el punt àlgid de la seva carrera, però això no va tenir prou pes. Va desaparèixer i es va desprendre d’aquella vida de bailaora, com si mai hagués existit, com si mai hagués estimat al flamenc com poques coses es poden arribar a estimar.
