L’arxiu d’una cervesera que t’explica una història de Barcelona

Més de 100.000 elements formen part del fons de la Fàbrica Damm

Joan Comas només té una foto del seu avi difunt. Era un home amb bigoti, i mostra una imatge d’ell en el seu mòbil, l’única que la seva família conserva. Espera a la porta de la fàbrica Damm, situada al carrer Rosselló número 515, per entrar a l’arxiu de la cervesera i buscar una altra foto. El seu avi treballava a un local que distribuïa cervesa Damm a Gavà, i una vegada el van convidar a la fàbrica juntament amb altres treballadors. D’aquestes visites se’n feien fotos, que es regalaven als visitants, i Comas espera trobar-ne una en què aparegui el seu avi. “L’arxiu és història de la ciutat”, diu el responsable de l’arxiu, Carles Cervantes.

Quan l’any 1992 la fàbrica va deixar de fer cervesa, maquinària i centenars d’objectes van quedar en desús. Va ser a partir d’aquest moment que tres treballadors “romàntics”, com defineix Cervantes, van començar a recopilar materials per evitar que es perdessin o es llancessin. Va ser aquell any, i gràcies a la feina de Cervantes, Manuel Peribáñez i Pedro Peiró, que l’arxiu va començar a caminar amb el vistiplau i el suport de la direcció.

El responsable de l'arxiu de la Fàbrica Damm, Carlos Cervantes. | Adrià Lizanda

El responsable de l’arxiu de la Fàbrica Damm, Carles Cervantes. | Adrià Lizanda

“Vinc enverinat de casa”, bromeja Cervantes mentre camina pels sis passadissos que formen part de l’arxiu, situat a un antic magatzem de la fàbrica Damm. El responsable de l’arxiu, de 64 anys, porta treballant a l’empresa des d’en fa 45. La seva és una història de dedicació i devoció per la Damm, i posa en valor que els tres empleats que van encetar l’arxiu ho feien “sempre fora d’hores”. Els 100.000 elements que s’hi troben -dels quals 27.000 estan digitalitzats, “gràcies al finançament de la pròpia empresa”, ressalta Cervantes- estaven a la fàbrica o han estat cedits o comprats.

Cervantes destaca que han comprat “molt pocs elements”, i en comptades ocasions els han obtingut gràcies a intercanvis. El responsable de l’arxiu, que identifica i explica cada element de l’arxiu fent ús d’una memòria prodigiosa, visita mercats de segona mà on troba objectes que, a vegades, compra per afegir a l’arxiu. Per sobre de tot, però, subratlla que els materials els han recopilat els empleats al llarg dels anys. “L’arxiu és testimoni de la sensibilitat de molts treballadors”, sosté.

La Maribel i la Irene, documentalistes de l'arxiu. | Adrià Lizanda

La Maribel i la Irene, documentalistes de l’arxiu. | A. L.

En la tasca de manteniment de l’arxiu l’ajuden documentalistes de l’empresa Nordest. Són la Irene, la Maribel i en Marc, que s’encarreguen d’arxivar i ordenar tots els elements de l’arxiu. “No esperava trobar-me amb coses tan antigues”, comenta la Irene, que treballa a l’arxiu des de fa dos anys. L’objecte més antic és un document amb la signatura del fundador de la Damm, datat de 1872. El text està signat per August Kuentzmann Damm i donava per inaugurada la fàbrica de Poblenou.  

Altres objectes amb què es troben els documentalistes són ampolles i gerres de cervesa. En el fons d’una de les gerres es veu una dona nua, que es pot contemplar a contra llum i amb el recipient buit. “Era el premi per acabar-se la cervesa”, bromeja Cervantes, que situa la gerra com una mostra de l’època.

La Maribel se sent fascinada per les troballes que ha pogut fer en el poc més de mig any que porta a l’arxiu de la fàbrica Damm. Relata amb passió com va trobar fotos en què es podia veure l’enginyer alemany que va treballar en la construcció de la fàbrica, que es va inaugurar el 1905.

De la data d’inauguració de l’espai on la Damm va produir cervesa fins a finals del segle XX també es conserven detalls a l’arxiu. El més significatiu és una invitació a l’acte d’inauguració, celebrat el X-X.

Invitació a la inauguració de la Fàbrica Damm. | Adrià Lizanda

Invitació a la inauguració de la Fàbrica Damm. | Adrià Lizanda

Cervantes assenyala uns plànols originals de la construcció de la fàbrica, signats pel mateix enginyer que la documentalista va localitzar després d’una recerca. A un dels passadissos de l’arxiu es troben elements molt més actuals, com és el vestuari de Peter Dinklage -Tyrion Lannister a Joc de Trons– quan va protagonitzar l’anunci d’estiu d’Estrella Damm. Altres materials que es guarden a l’espai han estat cedits a una sèrie de Netflix, que Cervantes no pot revelar per contracte amb la plataforma de continguts en línia.

El futur de l’arxiu

Pel que fa al futur de l’arxiu, Cervantes indica que li agradaria que s’obrís perquè el públic el pogués visitar. Tot i que actualment s’hi pot accedir, tal com demostra Joan Comas mentre busca una foto del seu avi. Però Cervantes aspira a fer que l’arxiu, que situen entre els cinc més importants de Barcelona, sigui visitable.

Dels tres impulsors de l’espai, l’actual responsable és l’únic que segueix en actiu. Pedro Peiró va morir i Manuel Peribáñez es va jubilar. Cervantes té 64 anys i la seva jubilació està a prop. “I què passarà quan es retiri?”. “No em preocupa, perquè l’arxiu va sol ara”, respon Cervantes.

Joan Comas segueix buscant una foto del seu avi al despatx que tenen els documentalistes a l’antic magatzem. S’ha posat uns guants per no malmetre els documents. De moment, no hi ha hagut sort, però hi tornarà fins que en trobi una. Comas, però, ha tingut un tast de la història de la ciutat que explica l’arxiu de la Damm.

Nou comentari