Aquesta història a tres bandes comença amb dues trames diferents, d’una banda, la del restaurant Agut, i de l’altra, la del gastrònom, cuiner i pagès Ramon Cabau, que convergiran en una sola trama amb l’obertura del restaurant Agut d’Avinyó l’any 1961.
El restaurant Agut, situat al número 16 del carrer Gignàs, al barri Gòtic de Barcelona, va obrir les seves portes l’any 1924 fundat per l’Agustí Agut i la seva esposa, com una fonda-restaurant. Des del primer dia i fins que va tancar, el passat mes de gener, aquest restaurant ha ofert una cuina tradicional catalana en un ambient familiar i acollidor, a un preu més que raonable. La seva carta, creada amb una filosofia que va romandre gairebé invariable en els gairebé cent anys d’existència, estava farcida de guisats que cuinaven de manera magistral.
Era un dels pocs restaurants on refugiar-se a Barcelona per assaborir un menú de qualitat per un preu que voltava els 15 euros (12 si te’l menjaves a la barra) on no hi faltava de res, sota la mirada dels quadres pintats per molts artistes rellevants que en van ser clients, com el pintor Ramon Casas, testimonis muts de les històries viscudes en aquells menjadors, i sense la pressa que regnava de portes enfora. Amb el seu tancament, Barcelona continua amb el degoteig de pèrdues d’establiments de restauració històrics, un fet que reflecteix de manera descarnada el canvi d’hàbits d’una ciutat més abocada als locals efímers del fast-food en totes les seves modalitats i de les cadenes de restaurants amb cuina central.
L’Agustí Agut va tenir dues filles, la Maria i la Paquita. La Maria es va casar amb Josep Castellví i ha estat la branca de la família que ha seguit al capdavant del restaurant fins al seu tancament, moment en el qual hi havia al capdavant del restaurant el Jordi Castellví, fill de la Maria i el Josep. L’altra filla, la Paquita, es va casar en segones núpcies amb Ramon Cabau.
En Ramon Cabau era un farmacèutic nascut a Lleida, que en acabar la carrera va començar a treballar a la Botica de la Corona, un conegut establiment farmacèutic (avui és la farmàcia Vilaplana), situat al número 5 del carrer Gignàs, molt a prop de l’Agut. En Cabau sovintejava tan l’Agut que va fer amistat amb la Paquita Agut, aleshores vídua i amb dues filles, la Paquitin i la Mari Carmen, i s’hi va casar. Un cop casats, en Cabau compagina la seva feina a la farmàcia amb atendre la sala del restaurant en els horaris en que la farmàcia està tancada. Però amb això no en tenia prou i a les nits estudiava la carrera de dret.
Al 1961 es trenca la relació de Cabau amb el seu sogre, possiblement per les diferents visions que tenien de gestionar el restaurant. Cabau juntament amb la seva esposa Paquita decideixen sortir del negoci familiar i obrir un nou restaurant. Ho van fer al número 3 del carrer de la Trinitat, aleshores un carreró de mala mort, fent cantonada amb el carrer Avinyó, situat a un 400 metres de l’Agut i amb el nom d’Agut d’Avinyó, en un clar gest de provocació cap al seu sogre. La Paquita Agut estava al capdavant dels fogons i les seves dues filles feien el servei de sala. Avui dia, ocupa el local el restaurant Avinyó 10.
En Ramon Cabau tenia una forma molt personal d’entendre la restauració. Tothom qui el coneixia diu que era una visió avançada al seu temps, cuidant tots els detalls, tan de la sala, no només del servei sinó també de l’interiorisme i la decoració, com de la cuina on tenia una especial veneració pel producte, posant molt d’èmfasi en el seu origen, com havia estat produït, com havia estat cuinat i en la manera de com s’havia de servir. Anava diàriament al mercat de la Boqueria a proveir-se de productes frescos, un indret on hi va fer moltes amistats i amb el qual hi va tenir un relació molt especial.
L’Agut d’Avinyó es va convertir en pocs temps en un dels temples de la gastronomia barcelonina, amb nomenada arreu del món. Va crear plats memorables com els llagostins gratinats a l’all i oli, va saber captar la fidelitat de personatges molt influents de l’època com el periodista i gastrònom Néstor Luján i es va convertir en lloc de reunió d’agrupacions i penyes gastronòmiques. Era visita obligada per tot gormand que arribava a Barcelona.
Ramon Cabau va traspassar l’Agut d’Avinyó l’any 1984. Sobre els motius del traspàs no hi ha una teoria clara, tot i que la majoria de fonts consultades apunten que va haver de traspassar el restaurant obligat per la seva esposa després d’un conflicte matrimonial. A partir d’aquell moment, en Cabau es va traslladar a una finca de la seva propietat, situada a Canet de Mar, a la comarca del Maresme, per dedicar-se al conreu de verdures de qualitat. En aquesta nova etapa no va deixar de visitar diàriament el mercat de la Boqueria, on ara hi portava la seva producció de verdures i proveia a algunes parades. Com a client o com a proveïdor, per Cabau el mercat de la Boqueria sempre va ser un lloc imprescindible.
Tres anys més tard d’haver traspassat l’Agut d’Avinyó, el 31 de març de 1987 prop de les 10 del matí, Ramon Cabau es va suïcidar al mercat de la Boqueria, prenent-se una pastilla de cianur. Algunes fonts apunten que mai va poder superar la tristesa i l’enyorança que li va provocar el traspàs del seu Agut d’Avinyó.
