Mai no és tard per fer bons amics. Més encara, si entre ells hi ha un fil conductor que els permeti compartir vivències, coneixements i emocions. Sempre que hi ha funció al Liceu, dues persones no falten a la seva trobada. Són la Carme Verdiell, de 97 anys, i el Jordi Camp, taxista de professió i, com la Carme, amant de l’òpera.

Aquesta passió els ha unit fins al punt de trabar una amistat preciosa. Quan hi ha funció, el Jordi recull la Carme a casa seva i la porta al Liceu, l’acompanya al seu seient, a primera fila, i després ell va al seu lloc a la llotja de l’anfiteatre. I després, durant el trajecte de tornada a casa de la Carme, a petar la xerrada i comentar els detalls de l’òpera. Una bonica història que ha explicat el periodista de TV3 Agustí Forné i que commou per la seva intensitat.

Tots dos posen la música clàssica al centre de la seva passió i afició. “De nit, hi ha clients que em diuen: ‘Jefe, posi música’; i quan poso òpera em diuen: ‘Però això no, que és molt avorrit’“, explica el Jordi en el reportatge de TV3, on també diu que sap de memòria moltes de les cançons, pero que no sap cantar. Per la seva banda, la Carme, que és a punt de fer 98 anys, no falta mai a les cites del Liceu, i a casa sempre escolta Catalunya Música amb el seu transistor. “Ja quan estava a la panxa de la mare escoltava música”, diu.

La Carme va veure debutar Victòria dels Àngels, l’any 1940, i encara recorda que va interpretar ‘La Bohème’, “però no al Liceu, sinó al Teatre Victòria, on abans feien òperes i sarsueles”. Justament “La Bohème” és l’òpera que més l’emociona.

Sigui com sigui, una història bonica d’amistat, que demostra que ni l’edat ni la distància social són impediments per comprartir emocions i gustos.

Nou comentari

Comparteix