Tots els fils de la teranyina queden lligats dalt de l’escenari del teatre del Raval. La Teranyina, l’única comèdia que va escriure Agatha Christie, conté tots els ingredients per a l’èxit amb una barreja d’humor, misteri i suspens que no deixarà a ningú indiferent.
La història arrenca amb la Clarissa (Cristina Brondo), una dona aventurera plena d’il·lusió que somia desperta a la biblioteca. Un dels somnis que més té és: “Què passaria si un dia trobés un cadàver a la biblioteca?” “Trucaria a la policia o l’amagaria?”.
Però un dia tot canvia amb l’aparició de l’Oliver Costello (Carlos Briones). Aquest li fa xantatge dient que es vol emportar a la Pipa (Mar Ferrer) quan en realitat el que vol és el famós tresor que hi ha amagat a la casa dels Hailsham-Brown que val tants diners. La Clarissa el fa fora de casa i quan es fa de nit ell torna a buscar el tresor i algú per darrere l’assassina.
Quan la Clarissa veu el que ha passat no sap com reaccionar i truca a Sir Rowland (Eduard Benito), Jeremy Warrender (Sergio Alfonso) i Hugo Birch (Berton Fernández) perquè l’ajudin a amagar el cadàver, però algú truca misteriosament a l’inspector de policia. Quan arriba l’Inspector (Pep Martínez) tots els personatges de la casa són interrogats, també la jardinera Mildred Peake (Muntsa Tur) o el criat Elgin (Àngel Amazares) creant un embolic de veritats i mentides que va fent “una teranyina” cada cop més i més gran fins a trobar al veritable assassí.
Sense dubte, destaca el paper de la Cristina Brondo, una dona dolça i somiadora que fa que l’espectador vulgui ser tan innocent i imaginatiu com és ella. També, el paper d’en Pep Martínez, que no deixa res per lligar i durant tota l’obra provoca a l’espectador la sensació de nerviosisme i ansietat perquè cada cop va trobant més i més pistes i fa que el públic es capfiqui saber qui ha és el veritable culpable.
I no pot faltar la Muntsa Tur, l’artista fa un paper de jardinera completament exemplar cridant l’atenció del públic amb els seus escàndols i bogeries. Realment Tur és una peça clau a l’obra i no només per la importància que té el seu paper, sinó també per la interpretació tan còmica i humorística que realitza, la qual provoca que el públic no pugui parar de riure amb les seves aparicions. Per finalitzar, l’Àngel Amazares, crea una sensació de misteri en tot moment provocant a l’espectador molts dubtes i incerteses per saber si ell és el veritable assassí o no. A més, la seva faceta còmica i la seva cama coixa provoquen a l’espectador un sense fi de rialles.
El Teatre del Raval (Carrer de Sant Antoni Abat), canvia el seu escenari per una casa al camp fascinant i és que La Teranyina utilitza un attrezzo completament espectacular ambientat als anys 50. L’escenari mostra la casa de la Clarissa amb tota mena de detalls de l’època daurada com són el sofà, la taula, les cadires, les llums, les parets…
A més, la decoració compta amb finestres i portes que transmeten la sensació de profunditat de l’escenari i fa que l’espectador s’imagini que realment darrere d’aquella porta hi ha una biblioteca o que darrere d’aquella finestra es troba el jardí. Pel que fa al so, el director ha sabut jugar molt bé les seves cartes perquè durant les seqüències que surten els personatges no hi ha cap mena de so, només la veu dels actors, provocant a l’espectador la sensació d’atenció màxima sobre allò que està passant dalt de l’escenari. I una vegada es tanquen les cortines per canviar de seqüència apareix una música misteriosa que acaba de manifestar i d’arrodonir aquesta sensació d’intriga que el director vol provocar en l’espectador durant els 120 minuts que dura aquesta obra magistral.
.
.
Aquest article forma part del projecte Difusió de les arts escèniques als barris, amb el que el TOT Barcelona vol donar visibilitat a les activitats dels centres culturals de proximitat de la ciutat i promoure el talent periodístic emergent. Aquesta iniciativa ha estat seleccionada en la convocatòria ordinària de subvencions per a dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2021.
