Encara falta molt per desenterrar del passat de Barcelona. També sota el Born, on es confon (i molt) qui cregui que tot ja va veure la llum amb les restes que connecten amb la derrota del 1714, descobertes ara fa 20 anys sota l’antic mercat. De fet, sota les ruïnes de la ciutat que havia sigut vençuda per les tropes borbòniques continuen emergint troballes que il·lustren arqueòlegs i historiadors sobre la vida quotidiana i el creixement de Barcelona segles abans que esclatés la Guerra de Successió, el fet cabdal en la Història de Catalunya que amara el Born Centre Cultural.
“Hi ha més vida a sota. El Born va més enllà del Born tal com el concebem ara”, explica al TOT Barcelona l’arqueòloga Vanesa Triay. Dirigeix les excavacions que, des de primers de mes i fins a aquest divendres, es practiquen sota els vestigis de dues de les cases que es van ordenar demolir per obrir una franja de seguretat mentre es construïa la fortalesa militar de la Ciutadella en els anys següents del setge i la capitulació de Barcelona. Les indagacions han permès aquest cop remuntar-se fins a uns 400 anys enrere del segle XVIII i furgar en la vida medieval d’una ciutat en expansió més enllà de les muralles primigènies.
A més d’investigar, la campanya anual d’exploracions –represa després de suspendre’s el 2020 per la pandèmia– permet també formar futurs arqueòlegs. En són una desena, tots a punt d’acabar el grau a la UB i la UAB. Laura Aparisi és una de les alumnes que es declara “privilegiada” per gaudir de l’oportunitat de gratar sota les pedres del Born.
“M’havia especialitzat en Prehistòria i vaig participar en una excavació del Neolític a Gavà, però aquí és molt diferent i, a més, ha sortit molt de material. S’entén més el context humà i la vida quotidiana de les persones que hi vivien, i això es meravellós trobar-ho, tocar-ho i poder-ho veure”, exulta la Laura, entusiasmada amb tot el que han aconseguit exhumar sota la Casa Riera, un dels mil habitatges que es van enderrocar a Barcelona entre 1716 i 1718: ossos, dents i mandíbules d’animals que s’haurien criat a la llar als segles XIV i XVI, una olla farcida d’escates de peix i punxes d’eriçó que brinden indicis de l’alimentació de la ciutat al primer tram de l’edat moderna, multitud de ceràmica per a usos domèstics, cargols de collar, agulles de cosir i monedes de bronze…
A més, s’han localitzat algunes peces singulars sota un habitatge petit de manobres del segle XVIII, que abans havia format part d’una llar molt més gran i senyorial. “Hem trobat unes restes de ceràmica romana que probablement una família va conservar durant segles o va adquirir com a antiguitat. També ceràmica turca d’importació, de color verd, que ens dona molta informació de les xarxes de distribució i de comerç de Barcelona al segle XIV. I un tros de polsera molt fina, molt petita, com quatre cadenetes juntes, fetes amb vidres de colors, en molt bon estat, una manufactura extraordinària que vam trobar en un estrat de terra del segle XVI i que segurament era una peça de prestigi i cara de l’època. Barcelona es coneixia pels vitralls i les seves manufactures de vidre eren famoses. Té sentit que apareguin, però mai no esperes trobar-te aquests objectes tan fràgils, perquè no sempre es conserven. Que en surti tant és una meravella”, se’n alegra la Laura.
Què passava abans del 1700
No és cava a cegues al Born, temptejant si amb sort es caça res d’extraordinari. Els llocs on es perfora són una elecció quirúrgica, en base a indicis i documentació històrica, per “esbrinar què passava al Born abans del 1700”, tal com diu Triay. “Però sempre hi ha sorpreses. L’arqueologia és viva i s’acaben trobant coses que no són als documents”, reconeix la cap de la intervenció, que afegeix que el resultat de les exploracions “permet veure com evoluciona la Barcino romana i avança cap al Besòs i, també, com es van construir les primeres edificacions i com van anar transformant-se”.
A tocar del Born, en les immediacions de l’assentament originari de Barcelona, subsisteixen sota terra restes d’una necròpoli romana tardoantiga i una altra d’islàmica del segle XI, única a la ciutat. Donen idea de fins a quina època es podrien arribar a localitzar vestigis d’aprofundir encara més sota l’antic mercat. “Quan es va excavar el 2001, es van trobar al treure la terra amb la ciutat de 1715. Però els senyors que van venir a construir aquí tenien uns avantpassats que anaven molt enrere i que ja tenien casa”, aclareix Triay. Les primeres edificacions, com a mínim, es daten cap al 1300, quan es situa el cobriment del merdançà, l’explícit nom amb què s’anomenava la gran clavaguera medieval de la ciutat que, des del segle XI, conduïa les aigües fecals a l’aire lliure i que discorria ben a prop del Rec Comtal.
“El procés de cobertura va associat a la voluntat del municipi d’urbanitzar aquesta zona. Només té sentit quan es vol que aquí s’estableixi algú”, comenta l’investigador Reinald González, que també participa en la recerca per definir la configuració i les mides dels habitatges de la Barcelona antiga. Es basa en documents de l’època, com els inventaris que s’han conservat dels notaris que registraven els béns i on es descrivia l’interior de les llars. Allà són encara visibles alguna latrina i els marxapeus amb què es cobrien els portals que donaven al merdançà, perquè el reflux de la porqueria no s’escolés dins de les cases. “Què trobem al Born? Doncs els orígens de la ciutat. I la ciutat medieval, en definitiva. La gràcia del que s’excava és la possibilitat de veure el nivell de creixement de la ciutat”, es respon González.
El valor del jaciment rau també en allò que no es tan visible d’un cop d’ull. De la terra que es garbella, en surten, per exemple, espines, pinyons i carbons que, a partir d’analítiques, ajuden a destriar quins eren els aliments habituals d’un segle o d’un altre, amb quina fusta s’escalfava la llar, les relacions comercials que s’hi establien o la vegetació que hi creixia, com els tarongers que van poblar algun cop els patis d’aquesta illa de 8.000 metres quadrats.
“Sovint es diu que hi ha cases al costat de Santa Maria del Mar que tenen el mateix recorregut cronològic que aquí. L’avantatge al Born és que tenim una foto finish al segle XVIII. T’estavies tenir que excavar construccions de bona part del XVIII, del XIX i del XX”, destaca González. “Aquest tipus d’excavacions no les pots fer en altres llocs. Aquesta és la importància del Born”, recalca Triay. “En moltes construccions del segle XIX es va destruir el subsòl per fer soterranis. El Born és una zona idònia per investigar, que va quedar aturada en el temps i en un espai magnífic com el mercat, que el va protegir”, recorda.
