El 31 de gener de 1994 cremava el Gran Teatre del Liceu. Entre dos i tres quarts d’onze del matí, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta. El foc es va descontrolar, tot i que els treballadors el van intentar apagar abans de l’arribada dels bombers minuts després de les onze.
La sala va quedar completament calcinada, i aquell mateix dia les institucions públiques van acordar unànimement que el teatre seria reconstruït al mateix lloc on era i tal com era, però amb totes les millores necessàries.
Per fer-ho possible, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques. Per obtenir recursos, la fundació va engegar una campanya de captació de diners, aconseguint la participació d’un gran nombre d’empreses i institucions privades, que van exercir com a patrocinadores i mecenes i van contribuir a la reconstrucció del teatre.
