Qui i com decideix què és bell? La resposta a la pregunta sobre què considerem bell sembla senzilla, però només cal mirar enrere unes quantes dècades o canviar de país per comprovar que no hi ha una única manera d’entendre la bellesa. El que avui associem a un cos atractiu, jove o desitjable ha estat molt diferent en altres èpoques i cultures. A més, darrere dels cànons de bellesa hi ha la moral, la religió, la política, la medicina, l’art, el mercat i les idees sobre el gènere, l’edat o l’origen.
És precisament aquesta discussió el que posa sota la lupa El culte a la bellesa, l’exposició que el CCCB té oberta fins al 8 de novembre. La mostra recorre la història dels ideals estètics, des de l’antiguitat fins a l’actualitat, a través de més de 400 peces que posen en diàleg obres d’art, documents, objectes històrics i instal·lacions contemporànies. El recorregut també permet entendre com la persecució de la bellesa ha anat canviant de forma a través de l’art, la filosofa, la ciència i la indústria. Una pugna que avui també passa per les xarxes socials, els filtres digitals i la pressió per mantenir-nos eternament joves.
Set mirades per qüestionar el cànon
Una de les particularitats de la mostra és que combina peces que ja formen part del projecte original de la Wellcome Collection de Londres amb noves creacions produïdes específicament per a l’exposició. Entre aquestes hi ha Els misteris de les belleses, del Colectivo Ayllu, una instal·lació de teles, brodats i un altar de miralls, cauris i plantes que reivindica formes de bellesa que desborden la mirada occidental i recupera memòries de cossos i territoris de la diàspora. També s’hi incorpora una nova versió de Humanae, d’Angélica Dass, el projecte fotogràfic que utilitza els retrats de persones de diferents tonalitats de pell per qüestionar les categories racials. En aquesta ocasió, la dimensió personal hi guanya pes amb la incorporació dels retrats del pare i l’àvia de l’artista. La proposta de la Fundació Ernesto Ventós, Perfums masculins, introdueix una altra dimensió: l’olfacte. A partir de figures com Tutankamon, Neró o Napoleó i de diferents moments de la història de la perfumeria, la instal·lació convida a explorar com també les olors han contribuït a construir una determinada idea de masculinitat.
Entre les obres creades per a la mostra original de la Wellcome Collection hi ha Beauty Sensorium, de Baum & Leahy, que recupera receptes cosmètiques del Renaixement per reivindicar el coneixement que les dones van desenvolupar sobre materials naturals, química i botànica. Mirror, Mirror on the Wall, de Xcessive Aesthetics, trasllada la reflexió al present i a les xarxes socials, en una instal·lació immersiva que explora tant la pressió dels ideals digitals com la capacitat d’internet per generar comunitats. La cirurgia estètica és el punt de partida de The Disobedient Nose, de Shirin Fathi. L’artista iraniana utilitza el seu propi rostre per reflexionar sobre la pressió social al voltant de la rinoplàstia i sobre la capacitat de les dones per decidir què fer amb el seu cos. Finalment, Narcissister parteix de la relació entre una mare i una filla afroamericana i jueva sefardita per abordar la transmissió dels ideals de bellesa entre generacions.
Una exposició que continua fora de la sala: activitats paral·leles
La reflexió no s’acaba quan es deixa enrere l’exposició. El CCCB ha preparat una programació que amplia el debat a través del cinema, les converses i la música, a més de les visites guiades. Les visites d’autor de Mirades laterals permet ampliar el relat de la mostra amb veus com Irene Pujadas, Silvia Rosés o Víctor Ramírez Tur.
Les activitats paral·leles
Creació
- TRESOR
- Què és: TRESOR és una sèrie de festes amb col·lectius i artistes locals vinculats a l’escena de la música electrònica i gèneres afins de la ciutat. L’edició d’octubre s’inscriu dins del programa de l’exposició. Comissariada per Meritxell de Soto
- Quan: 20 d’octubre de 2026.
Converses i conferències
- La ciència de l’envelliment
- Què és: activitat del programa Ciència Radical, en col·laboració amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
- Quan: 14 i 15 de setembre de 2026.
- Persistir en la bellesa
- Què és: cicle de converses amb escriptores i pensadores com Zadie Smith o Remedios Zafra sobre què significa avui la bellesa, per què continua despertant desig i desconfiança i si altres categories estètiques l’han substituïda.
- Quan: 21 i 28 de setembre i 5 d’octubre de 2026.
Cinema
- Manifestos Fílmics Feministes XII
- Què és: programació conjunta de la Mostra Internacional de Films de Dones i el CCCB, com a tancament de l’exposició. Explora com els feminismes fílmics han qüestionat els imaginaris de bellesa de les indústries cosmètica i de la moda i la relació de les cineastes amb els cossos.
- Quan: del 6 al 8 de novembre de 2026.
Mirades laterals-Visites d’autor
- Què són: visites a l’exposició conduïdes per diferents autors que proposen mirades personals per ampliar i qüestionar el relat expositiu.
- Irene Pujadas: 9 de setembre
- Silvia Rosés: 16 de setembre
- Víctor Ramírez Tur: 30 de setembre
- On: a l’exposició del CCCB.
Visites a l’exposició
- Visites comentades i accessibles
- Què són: visites per al públic general i visites adaptades per a persones sordes, cegues o amb baixa visió, amb opcions d’interpretació en llengua de signes catalana. També hi ha visites concertades per a grups amb necessitats especials d’Apropa Cultura i del Programa Alzheimer del CCCB.
- Escoles: visita i taller a l’exposició i activitat a l’espai de mediació.
- Quan: durant tota l’exposició, fins al 8 de novembre de 2026.
- On: exposició El culte a la bellesa, al CCCB.
- Accessibilitat: textos en Braille, audioguia amb audiodescripció i LSC, textos de lectura fàcil en català, castellà i anglès i guia visual d’anticipació en les tres llengües.
Tot plegat converteix El culte a la bellesa en un recorregut per la història de l’art i els ideals estètics que ens invita a mirar-nos amb una mica més de distància crítica. L’exposició es pot visitar fins al 8 de novembre de 2026 a la Sala 3 del CCCB. Obre de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 h, i tanca els dilluns no festius. L’entrada general té un preu de 6 euros i la reduïda, de 4 euros. Els diumenges de 15 a 20 h, l’accés és gratuït amb reserva prèvia.
