-Has pogut aparcar bé?
-He deixat la furgoneta a la Catedral.
-Ostres…
-Així m’estalvio el gimnàs [riu].
Aquest és només un exemple de la conversa que almenys un cop per setmana tenen els dependents de Continuarà Còmics amb els repartidors dels seus proveïdors. Abans de l’inici de les obres de la Via Laietana, que es remunten a l’1 de març del 2022, els vehicles podien parar davant mateix d’aquest negoci, que des de fa quatre dècades ocupa els baixos del número 29 d’aquesta artèria barcelonina. La dificultat afegida amb la descàrrega del material ha estat un dels danys col·laterals dels treballs de reurbanització de la via, que després de més de tres anys en marxa culminaran finalment el pròxim 29 de juny. “Ara estem bé, però, quan teníem obres tant carrer amunt com carrer avall, perdíem la part dels clients que eren passavolants i això es notava en les vendes”, apunten des de l’establiment. Amb l’avanç de la transformació urbanística, que des de fa prop d’un any se centra en el tram més pròxim a les places d’Idrissa Diallo i Correus, la normalitat ha tornat a la botiga de còmics, que està recuperant les xifres d’abans de l’actuació. “Hem aguantat i sembla que la cosa ha d’anar a millor”, conclouen.
La visió optimista després d’aquest verdader viacrucis d’obres la comparteixen a la Xurreria Laietana, un dels històrics d’aquest carrer que continua al peu del canó. “Ha estat dur, però ens hem mantingut. Pensàvem que seria terrible i al final no ho ha estat tant”, assegura en José Ruz, responsable d’aquest establiment fundat el 1962. Després de quatre dècades darrere el taulell, Ruz i la seva parella es jubilaran aquest estiu. El futur del negoci, però, fa temps que està escrit. Lluny de sumar-se a la llista d’emblemàtics que en els darrers anys han hagut d’abaixar la persiana en aquesta mateixa via, com la papereria centenària Hija de J. Batlle Horta o Calçats Cubero, la xurreria mantindrà la seva activitat. Ho farà amb les dues treballadores que ajuden el matrimoni al taulell del petit local del número 46. “El dia 29 acaben, no? Ens ho han dit alguns dels obrers, que venen al matí aquí a esmorzar abans d’entrar a treballar. Crec que tot serà millor amb les noves voreres perquè abans hi havia poc espai i, quan es generaven cues a la tarda, això era un caos”, apunta el xurrer veterà.
No tothom comparteix aquest optimisme de cara a la nova etapa de la Via Laietana, que amb el canvi de configuració passa de cinc a tres carrils, dos de baixada i un de pujada només reservat al transport públic, els veïns i els comerciants. “Com? No es podrà pujar pel carrer? Em sembla molt malament. Nosaltres hem notat en les vendes aquests tres anys d’obres, sembla que en faci més i tot des que van començar”, assenyala una de les dues germanes que comanden el Centre Litúrgic, una botiga especialitzada en articles religiosos que fa dècades que té la seva seu a la mateixa finca que la Xurreria Laietana. Les responsables del comerç -que depèn de la congregació de les Pies Deixebles del Diví Mestre- creuen que amb la circulació en doble sentit restringida s’està posant traves tant a la gent gran que s’acosta a l’establiment com als clients que van carregats i ja no poden aparcar temporalment a la porta. “No tenim les obres a la porta, però continua sent complicat tot plegat. Seguim dempeus”, diu resignada. Al seu costat, pren la paraula una de les dependentes que ajuda les germanes en el dia a dia de la botiga: “Tant personalment com des de la perspectiva del comerç, crec que és un pas enrere molt gran que un carrer principal com aquest que sempre ha estat també de pujada passi a ser només de baixada”.
Una reordenació per mirar al futur
“Volem que la Via Laietana deixi de ser una opció per a qualsevol ciutadà que vulgui travessar la ciutat”. Amb aquesta contundència es pronunciava aquest dimecres la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet. Ho feia després de confirmar la data d’inauguració de la nova Via Laietana i remarcant que l’objectiu és poder “fer valdre” aquesta artèria de la ciutat, recuperant-la com un eix econòmic important i donant prioritat al vianant, el transport públic i la bicicleta. Des del consistori defensen que hi ha dues alternatives com els passeigs de Picasso i de Lluís Companys que permeten fer un recorregut semblant i avancen que, tot i que la restricció de pujada s’aplicarà des del mateix 29 de juny, no es controlarà amb càmeres fins després de l’estiu.
De cara al comerç, Bonet ha explicat que es prepara un pla d’impuls específic per fer més amena l’adaptació a la nova realitat de la via. Recordava que s’està apostant per recuperar el pas de la línia 47 de bus, un recorregut que connecta l’Hospital del Mar amb el barri de Canyelles per aquest carrer, i per unes voreres de fins a quatre metres que conviden a passejar-s’hi. “És una transformació molt important perquè és una columna vertebral de la ciutat, però, si recordem la Via Laietana abans de les obres, era un lloc a evitar quan anaves a peu. No venia de gust passar-hi i ara sí. Guanyar un espai públic així suposa una reordenació de la mobilitat”, insistia la primera tinenta d’alcaldia. En aquest sentit, cal recordar que aquesta remodelació precisament ha estat polèmica perquè un jutjat de Barcelona la va tombar. La sentència va concloure que la tramitació del procediment del projecte urbanístic no va ser el correcte i per a dur a terme la transformació hauria estat necessària una modificació del Pla General Metropolità (PGM), la qual cosa no es va fer. L’Ajuntament va recórrer contra la decisió judicial, la resolució de la qual encara no es coneix.
El gran megàfon de Barcelona
Si alguna cosa sembla que no canviarà amb la transformació de la Via Laietana serà el seu paper com a punt neuràlgic de moltes de les protestes que tenen lloc a la capital catalana. De fet, aquest mateix dimecres, mentre es presentava la data de finalització de les obres, més d’un centenar de persones han tallat el carrer a l’altura de la seu de CCOO per reclamar millores al sector de muntatge i manteniment de la xarxa elèctrica. Aquesta és la segona jornada consecutiva de vaga que convoquen els treballadors per demanar que s’unifiquin les condicions laborals de tots els empleats arreu del territori. “Vam ser-hi durant la gran apagada i ara demanem millors condicions salarials i de seguretat a la nostra feina. No pot ser que hi hagi diferències de fins a 400 euros entre els sous en funció del lloc on estiguis”, remarcava un dels portaveus sindicals aquest dimecres.
