La contaminació de la ronda de Dalt, acústica i mediambiental, es fa evident el primer cop que trepitges el parc de la Trinitat (Sant Andreu), però sorprenentment no és el gran inconvenient que assenyalen els veïns que més el freqüenten. No volen dir que sigui agraït, però quan se’ls pregunta per les prioritats del parc, el soroll dels cotxes no apareix dalt de la llista. Si més no, no els impedeix parlar amb orgull del seu parc. Els tècnics de Parcs i Jardins s’han reunit amb les principals entitats i veïns del barri aquest octubre per traçar les línies mestres del que ha de ser el pròxim pla director, que està previst per al març vinent. Una mena de dossier amb totes les mancances i oportunitats que té el parc.
La idea és tenir un llistat de prioritats per saber per on començar el dia que el govern municipal deixi anar els diners. Per ara hi ha una partida de 200.000 euros reservada en el Pla de Barris per a millores puntuals. Tècnics municipals amb qui ha pogut parlar aquest diari concreten que la idea és arreglar aquells desperfectes urbanístics “que no s’hagin de revertir en futures reformes”. És a dir, reformes que puguin ser definitives a llarg termini. La resta d’aspectes, més encarats a una repensada general dels usos del parc, encara es plantegen sense una data sobre la taula. El parc de la trinitat té 2.400 metres quadrats i és complicat pensar una reforma que no sigui per fases.
Els veïns, en aquesta trobada, han assenyalat per unanimitat la il·luminació com el gran escull per gaudir del parc, sobretot els mesos d’hivern. És “inviable” trobar-se amb la comunitat “a partir de les sis de la tarda”, argumenten alguns d’ells. Consideren que cal “repensar tota la il·luminació” de manera que doti de “més sensació de seguretat” els usuaris del parc. Aquest fet, insisteixen, permetria “que el parc fos el gran nucli de reunió del barri”. Els veïns que han participat de la reunió amb tècnics –que era pública– assenyalen la il·luminació com un dels grans reptes de la futura reforma, però també parlen d’enfortir el “reciclatge” i de “combatre les plagues de rates”.
El soroll, si bé no és el primer neguit que els ve al cap, també és una qüestió que estarà present en el projecte tècnic futur. Es parla d’instal·lar “pantalles acústiques” per fer de barrera amb els cotxes que circulen per la ronda, que queda pràcticament a la mateixa altura de les pistes de tenis i de les taules de pícnic, un espai concorregut i celebrat pels veïns. Una altra iniciativa sobre la taula és la creació d’un camp de criquet. L’afició per aquest esport ha crescut i hi ha persones que salten les tanques per jugar-hi a l’esplanada.
Obrir el parc i pensar què fer a la bassa
En aquesta trobada també s’ha demanat als responsables d’urbanisme que obrin una part del parc de nit “perquè les dues bandes del barri puguin estar connectades” i que s’equilibri l’espai perquè “puguin accedir-hi les ambulàncies medicalitzades”. Urbanísticament parlant, també s’ha de decidir que passa amb la bassa d’aigua que llueix a prop de l’entrada del metro, que no genera unanimitat.
Hi ha veïns aposta per omplir la fossa d’aigua i fomentar-ne un bon ús, però els més veterans recorden que la bassa “havia estat un drama”. “Tothom venia a banyar-se, s’embrutava i no hi havia un bon manteniment”, defensen els crítics. En aquest sentit, recuperar l’aigua com a piscina provocaria canvis importants, com ara la necessitat de tancar l’espai i habilitar un servei de socorrista, i fins i tot el cobrament d’una entrada.
