La reforma de la Meridiana, que està a punt d’arribar a Fabra i Puig, encara pròximament un tram decisiu en una de les portes d’entrada a la ciutat. El pròxim tram suma 2,5 quilòmetres fins al pont de Sarajevo, farcits de 9 carrils de circulació. L’Ajuntament ha presentat aquests dies l’avantprojecte als veïns de la zona. Un “pas endavant” que deixa igualment una “sensació agredolça” al veïnat. “El projecte actual parteix del mateix plantejament del 2023 i això implica haver perdut tres anys”, argumenten. A més, l’executiu de Collboni ha decidit dividir les obres en tres trams. La intenció és validar l’avantprojecte –un primer esbós general– el segon trimestre del 2027 i licitar el primer dels tres projectes executius –el detall de l’obra– a inicis del 2028. És a dir, al pròxim mandat.
“Nosaltres voldríem que només es fes en dues fases, perquè, si no, són tres obres i tres terminis diferents. Creiem que ens en podem trobar fàcilment amb tres obres diferents, una en cada mandat”, argumenta el veí de Sant Andreu i també portaveu de la FAVB, Alex Labad. El veïnat tem que l’obra se’ls allargui fins al 2040 i avisa que aquesta decisió del govern, que contrasta amb la d’unificar trams a la Rambla de Barcelona, els aboca a un calendari “impossible d’assumir”. “Pot passar com ara amb l’avantprojecte, que ha arribat tres anys tard i sense grans modificacions. Això és responsabilitat d’aquest govern i també de l’anterior, que el podria haver deixat licitat; hauríem guanyat temps i no tindríem ara aquest debat”, argumenta Labad.
La lluita pels calendaris no és nova. El canvi de govern del 2023 va fer patir les entitats veïnals, escèptiques davant del silenci del PSC a l’inici de mandat. Uns dubtes que es van esfumar durant la primera negociació pressupostària de Collboni, que va comprometre 26 milions d’euros per a la Meridiana durant les negociacions amb els Comuns. Això sí, en aquell document –que no es va materialitzar en acord– també hi havia el compromís explícit del govern de redactar “en aquest mandat” el projecte executiu “de la transformació fins al Pont de Sarajevo”.
Menys explícits han estat sempre els tècnics, que a finals de 2024 van afirmar en una trobada veïnal la “intenció” de tenir algun projecte executiu durant aquest mandat. Ho afirmava la mateixa arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Bohigas, remarcant, en tot cas, que no és l’equip tècnic d’urbanisme qui prioritza ni reparteix el pressupost de Barcelona ni qui configura els terminis d’execució. Allò era a l’inici del mandat. Dos anys més tard i calendari en mà, els tècnics afirmen ara que això no passarà.
En l’última trobada veïnal, Bohigas, convertida en la principal escudera de Collboni tot i ser un càrrec tècnic, va defensar el nou calendari fixat per l’executiu. “Que en aquest mandat continuem redactant el projecte del tercer tram és la millor manera de garantir que continuarem avançant en el següent mandat”, opinava. En cas de complir-se les estimacions actuals, les primeres obres –entre Fabra i Puig i Riera de Sant Andreu– es licitarien l’abril de 2028 i començarien el novembre següent. Només aquest tram suposa uns vint-i-dos mesos d’obres, gairebé dos anys. Acabarien a finals de 2030.
No se sap el nombre de carrils
Un altre aspecte que encara no ha resolt l’Ajuntament, però que ho farà els pròxims mesos, és quants carrils de circulació hi haurà a l’entrada de la Meridiana. Tot un trencaclosques que dependrà dels resultats de l’estudi de mobilitat que ja ha estat encarregat. Els primers treballs, basats sobretot en les trobades veïnals, apunten a tres o quatre carrils per sentit, comptant el carril bus. Ara bé, es tracta només d’un estudi preliminar que tenia com a objectiu plantejar com havia de ser l’enderroc d’un gran mur que hi ha a l’altura de Sant Andreu, que anirà a terra. L’Ajuntament ha inclòs aquest estudi com un criteri en la licitació de l’avantprojecte, però insisteix que el nombre de carrils dependrà sobretot del que diguin els informes de mobilitat.
Les principals entitats de la zona ja han avisat que tot el que no suposi una reducció del 50% dels carrils serà “una oportunitat perduda”, un desig que xoca amb el neguit que desperta aquesta reducció en alguns veïns –que també s’han manifestat a les reunions– i en altres ciutadans metropolitans i sectors econòmics. “Sabem que el món canviarà i els estudis de mobilitat també ens diran quines altres mesures s’han d’impulsar perquè la Meridiana no peti quan els canvis estiguin implementats”, va manifestar Bohigas en la trobada de dimecres per calmar les veus més asèptiques.
Res de nou: els canvis urbanístics, admeten els arquitectes municipals, han d’anar acompanyats d’un reforç del transport públic. “Hi ha voluntat de millorar el transport, que ha de garantir que totes les millores urbanes siguin possibles sense que la ciutat col·lapsi”, ha argumentat Bohigas als veïns, que davant de preguntes reiterades els demanava “no posar-se en el pitjor dels escenaris”.
El veïnat d’aquesta zona de la Meridiana ha aprofitat aquesta realitat per insistir en una demanda històrica. “Volem recordar que és una oportunitat per unir l’L3 del metro”, va dir el mateix Labad. Una petició que provoca somriures simpàtics als gerents dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, acostumats a sentir-la en tots els òrguens de participació. Amb les principals figures polítiques absents en les trobades sobre la Meridiana –és habitual–, ells són els màxims representants de l’Ajuntament.
La FAVB també ha insistit en un comunicat que la reforma de la Meridiana “només tindrà sentit si va acompanyada d’una aposta real per la mobilitat sostenible: l’ampliació de l’L3 fins a Trinitat Vella, el túnel d’Horta per apropar els FGC als nostres barris i alternatives sòlides a una dependència excessiva del vehicle privat i de Rodalies, que ha demostrat no ser fiable a curt termini”.
Set anys d’obres a la Meridiana
Sigui com sigui, amb matisos i opinions contràries, la reforma de la Meridiana avança. El segon tram d’obres, fins a Fabra i Puig, acabarà a finals de 2026 i haurà completat gairebé la meitat de la reforma que els d’Ada Colau van imaginar el 2018. Són gairebé 3 quilòmetres dels 6,5 que es volen reformar. El govern dels Comuns, amb Janet Sanz al capdavant d’Urbanisme, va culminar les obres fins Navas i va deixar enllestit el tram fins a Felip II, que ha inaugurat el PSC en solitari. Les obres fins a Fabra i Puig, que estan ara en marxa, es podran inaugurar molt probablement abans de les eleccions. En canvi, el pròxim tram ja serà cosa del futur govern.
