La proposta arquitectònica que, ara mateix, hi ha sobre la taula per reconvertir l’antic cinema Comèdia en una seu del Museu Thyssen a Barcelona, aixeca molta controvèrsia. L’equipament, que ara està tancat, es troba al Palau Marcet, un edifici declarat bé cultural interès local. La fitxa del catàleg del patrimoni protegia els volums i les façanes de l’immoble, però la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que es va aprovar inicialment la setmana passada en la comissió d’Urbanisme -amb els vots a favor del PSC, Junts per Barcelona, PP i Vox, i de Barcelona en Comú i ERC en contra- n’ha modificat la fitxa patrimonial i el projecte preveu que el futur museu pugui tenir planta baixa + sis, en el costat del passeig de Gràcia, i planta baixa + nou, a la banda de la Gran Via de les Corts Catalanes. “Hi ha una sensació que en ser la Thyssen s’ha posat la catifa vermella a aquest projecte, i no podem caure en l’arbitrarietat”, diu en Josep Maria Boronat, el president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Boronat és un dels experts consultats pel TOT Barcelona per valorar la transformació del cinema Comèdia en un museu. “Conjuntament, amb la modificació del planejament, s’ha realitzat una modificació ad hoc de la fitxa de patrimoni per encabir els volums de la proposta del museu“. Afegeix que activar i dotar d’ús els espais patrimonials és una bona notícia, i que la ciutat tingui un museu, també, “però no pot ser que vagi en contra de la preservació dels seus elements protegits”, subratlla. Per a Boronat, s’està davant del “conflicte recurrent” entre edificabilitat i preservació del patrimoni, i sosté que el projecte podria haver estat “més respectuós”. A tall d’exemple, comenta que les remuntes podien no ser tan agressives, enretirant-les més de façana, “i preservant els volums de les cobertes tan característiques del cinema Comèdia”.
Patrimoni diu que cal preservar el volum i la façana
A parer de l’arquitecte, un museu hauria de ser un bon ús per l’antic cinema, “i el que toca ara és que la intervenció l’acompanyi. Estem en l’aprovació inicial, i advoquem perquè de cara a la votació final es replantegi la volumetria i la proposta arquitectònica per tal que sigui respectuosa amb el patrimoni. Hi ha molt marge de millora”, sosté. Boronat recorda que l’edifici està protegit en si mateix “i forma part del conjunt especial de l’Eixample, del sector de conservació d’aquest i de dos entorns de protecció de l’encreuament del passeig de Gràcia i la Gran Via. Tot això, li atorga un alt valor com a part del paisatge urbà de la ciutat i del passeig de Gràcia. És una de les cantonades més icòniques del passeig de Gràcia, amb una fitxa de patrimoni que deixa clara que s’ha de mantenir el volum i els elements la façana, la qual cosa la reforma proposada no fa”.
La volumetria prevista “faria un mal servei a la ciutat”
Daniel Mòdol és arquitecte i va ser el primer regidor d’Arquitectura que va tenir Barcelona en el mandat 2015-2019, durant l’any i mig del govern de coalició entre Barcelona en Comú i PSC, el partit del qual formava part. “En cas de confirmar-se la volumetria faria un mal servei a la ciutat en un punt especialment sensible: els edificis que ocupen les cantonades no són simples espectadors de l’esdevenir de la vida pública, sinó que són les úniques construccions que a través de la seva arquitectura tenen capacitat d’incidir sobre les condicions urbanes d’aquests espais d’atracció”. En opinió de Mòdol, “caldria flexibilitzar els condicionants patrimonials i permetre una façana continua que construís tota la cantonada”. Alhora, l’arquitecte considera que “el planejament hauria de valorar diferents alternatives volumètriques que donessin més flexibilitat a l’equip d’arquitectes Casper Mueller per trobar la millor solució”.
En la seva reflexió, Mòdol sosté també que “les cantonades són els principals espais de concentració espontània de vida pública a la ciutat”. “A Barcelona, tenim exemples de cantonades ben resoltes amb solucions variades. La solució proposada està a prop de la solució de l’Hotel Presidente (a la Diagonal). Però en aquest cas el respecte pel valor patrimonial i l’encaix en les alçades dels edificis veïns condiciona excessivament la proposta. I la solució de cantonada oberta al passeig de Gràcia és poc encertada. Els museus són edificis molt introvertits que no generen cap mena de sinergia amb la ciutat”.
Botigues, restaurants i auditori
Segons la documentació del projecte consultada pel TOT Barcelona, aprovada en comissió, està previst mantenir i restaurar les façanes principals que donen al passeig de Gràcia i a la Gran Via, “inclòs el xamfrà, així com el manteniment de tot el volum del xamfrà”. D’altra banda, s’enderrocaran tots els espais de l’edifici “que no compten amb cap valor patrimonial”. La proposta arquitectònica inclou “l’ampliació” de l’immoble existent amb “dos nous volums situats per sobre de l’edifici actual”. Cadascun d’aquests volums tindrà una alçada diferent, “que es corresponen, aproximadament, amb les alçades que es troben en els edificis consolidats en els fronts existents de la Gran Via i el passeig de Gràcia”, diu el text municipal. En total, la superfície de sostre serà de prop de 10.000 m² i permetrà als impulsors destinar un 25% de la superfície a botigues especialitzades, restaurants, sales d’exposició, tallers i un auditori per a 450 persones.
L’anunci de la compra de l’edifici es va fer oficial el novembre passat. L’adquisició, per part del fons Stoneweg, es va materialitzar per uns 75 milions, però la inversió podria superar els 100 milions d’euros. La previsió és que l’equipament museístic obri el 2027 i aculli “una part significativa d’una de les col·leccions d’art més importants del panorama europeu, amb una atenció especial a l’art català, espanyol i internacional del segle XIX i principis del XX”, diu la documentació municipal que es va aprovar en la comissió d’Urbanisme. I la intenció és que es converteixi en un dels museus d’art de referència de la ciutat, com ja ho són el MNAC, el MACBA o el Museu Picasso. Prèviament, els nous propietaris hauran de retirar la teulada d’amiant del vell cinema.
La història del Palau Marcet
L’edifici va ser encarregat per l’empresari i polític Frederic Marcet al mestre d’obres Tiberi Sabater i Carné el 1887 per fer-hi la seva residència. Fins llavors, era el palau de Llorenç Soler i Olivé, del 1869. Les obres van acabar el 1890. La finca comptava amb uns jardins que van desaparèixer ocupats pel cinema i per l’actual Hotel Avinguda Palace que hi ha a la Gran Via.
El 1935, l’empresari Josep Maria Padró va encarregar la construcció d’un gran teatre al Palau Marcet. La reforma, dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Josep Rodríguez i Lloveras, es va interrompre per la Guerra Civil. El Teatre de la Comedia es va inaugurar el 2 d’abril de 1941, amb 1.246 butaques. Com a cinema va obrir el 1960, primer com a sala única, essent un dels cinemes més importants de la capital catalana. L’última gran transformació es va fer a mitjans dels anys 90, quan el cinema va esdevenir un multicinema, amb cinc sales. El Comèdia va tancar definitivament el 14 de gener del 2024.
1 
