L’avinguda Diagonal serà una de les artèries barcelonines que més canviarà la seva pell en la pròxima dècada. La finalització de la connexió de les dues xarxes de tramvia existents o l’ampliació de l’Hospital Clínic a les pistes esportives que la Universitat de Barcelona (UB) té en el punt més alt d’aquesta via són alguns dels projectes en marxa que han de redibuixar la seva fisonomia. Ara bé, una de les iniciatives que preveu generar un impacte més important serà la construcció dels dos nous edificis del Campus Diagonal de la institució acadèmica, que acolliran a partir del 2028 la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i l’ampliació de la d’Economia i Empresa.
El Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquesta setmana de manera definitiva el pla especial urbanístic que afecta aquest àmbit, donant d’aquesta manera via lliure a la UB per edificar les noves instal·lacions i donant de pas carpetada a les al·legacions presentades per l’Associació de Veïns de Zona Universitària, que des de bon inici ja s’havia oposat al projecte per les condicions en el qual es plantejava. En concret, l’entitat denuncia que amb aquest full de ruta urbanístic s’està permetent la construcció de dos nous “gratacels”, que no només superarien les alçades de la resta d’immobles de la zona, creant un fort impacte visual, sinó que també excedirien la màxima edificabilitat permesa per als terrenys on es volen ubicar. El cas ja està en mans del Síndic de Greuges de Barcelona, que es va reunir amb el veïnat abans de l’estiu per conèixer de primera mà les seves reivindicacions respecte a la iniciativa, que afecta els terrenys ubicats entre els carrers de Joan Obiols i John M. Keynes, molt a prop dels jardins de Pedralbes i del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Un canvi urbanístic de calibre i l’alternativa del Campus Sud
El rebuig veïnal a la proposta es va fer palès en la darrera Audiència Pública del districte de les Corts celebrada dimecres. La sessió va estar precedida d’una concentració a les portes de l’edifici municipal en contra d’aquest projecte i, un cop iniciada la vista, diversos portaveus també van manifestar el seu malestar per l’aprovació definitiva del pla especial, que a parer seu pretén “consolidar forts canvis de volumetria, edificabilitat, ocupació i alçades”. De fet, la magnitud dels canvis urbanístics plantejats és un dels arguments que esgrimeixen per denunciar que la iniciativa requereix la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM), un instrument urbanístic que obligaria el consistori a presentar un estudi amb alternatives i també a garantir la participació directa en la redacció del projecte de la ciutadania, que també està especialment preocupada per com es veurà afectada la mobilitat a la zona.

L’escenari més preocupant que es dibuixa per al veïnat amb aquesta validació definitiva del pla especial seria la construcció per part de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) d’un immoble de fins a 47 metres d’alçària -aproximadament 13 plantes- amb una peça complementària de 27 metres d’alçària que ocuparia tota la parcel·la, gairebé doblant el total de metres quadrats permesos, que és de 18.000 metres quadrats, 15.000 dels quals en superfície i la resta subterranis. Les altres opcions sobre la taula plantegen erigir un edifici per sota dels 27,2 metres d’alçària -8 plantes- que tingués fins a 72 metres de llarg, ocupant tres quartes parts del terreny i provocant una espècie d’efecte “pantalla”; ocupar tota la parcel·la amb un edifici que no podria superar les cinc plantes, creant d’aquesta manera un mena de “muralla”; o construir dos immobles d’un màxim de deu i quatre plantes que haurien d’estar separats per un espai sense construir per evitar superar el sostre permès.
Més enllà d’això, l’Associació de Veïns de Zona Universitària defensa que l’edificabilitat dels terrenys de la Facultat d’Econòmiques afectats ja està “esgotada” i lamenta que en cap de les alternatives es respecti les alçades de l’entorn, que són d’un màxim de set plantes amb espais enjardinats, i que no s’hagi tingut en compte l’ombra que els futurs edificis projectaran sobre les zones verdes. Per tot això, l’entitat es nega a donar el seu braç a tòrcer i proposa que una part de les instal·lacions, la que no es dedicaria purament a l’ús docent, es traslladi al Campus Sud de la UB, on es podria trobar una ubicació alternativa.