S’esgota el temps i, si res no ho canvia a principis del 2026, l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, propietat d’Adif, s’enderrocarà. Es tracta d’un edifici centenari que no està catalogat. El motiu és la construcció de la nova estació intermodal de la Sagrera i el planejament urbanístic que l’acompanya, amb un gran parc lineal verd que cobrirà les vies, 10.000 habitatges (el 40% de protecció oficial), oficines, hotels i equipaments. El mateix pot passar amb la Nau Bostik, un espai cultural de gestió comunitària que aquest 2025 celebra el desè aniversari. Dimarts vinent, a la comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, es podria disparar l’última bala per intentar salvar aquests dos edificis emblemàtics de la Sagrera. ERC planteja una revisió del planejament per evitar que vagin a terra.
En opinió de la regidora d’ERC i presidenta del districte Sant Andreu, Rosa Suriñach, el planejament d’aquesta zona de la Sagrera està “desfasat”. Es va aprovar gairebé fa 30 anys i no respon a les necessitats actuals del barri “que fa anys que reclama més espais per a la vida veïnal i per al desenvolupament cultural”. D’altra banda, tampoc garanteix “preservar un patrimoni que forma part de la memòria col·lectiva de Sant Andreu i Barcelona”. La Nau Bostik és “un espai de creació cultural, de dinamització comunitària i un punt de trobada del barri que fa anys des de les entitats i des d’ERC es demana que sobrevisqui”, argumenta la republicana. I l’antiga estació ferroviària és un edifici “de gran valor arquitectònic i memorial que, incomprensiblement, no gaudeix de cap protecció”, subratlla Suriñach.
El que plantegen els republicans al govern de Jaume Collboni és revisar el planejament pendent d’executar en l’àmbit Sant Andreu–Sagrera, afectat per les obres de l’estació i els voltants, i que ho faci amb rigor i transparència, establint una taula de treball amb el veïnat i les entitats per establir els criteris de revisió. Volen “un nou marc que permeti preservar equipaments com la Nau Bostik i l’antiga estació de mercaderies, i que situï la recuperació del Rec Comtal com una prioritat real“. Per tal de reconèixer el patrimoni existent caldria modificar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte de Sant Andreu. En la comissió de dimarts, la proposició d’ERC s’haurà de votar i el que es decideixi podria ser determinant per al futur d’aquests dos espais.
L’impulsor de la Nau Bostik, l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana, diu que enderrocar aquest equipament seria un “error” i espera que pugui convertir-se en un espai de creació artística municipal sota el paraigua de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub). A parer de Basiana, la majoria de partits municipals hi estan d’acord. “L’Ajuntament no trobarà cap altre equipament cultural tan gran a Barcelona que ja estigui en funcionament”, adverteix. No seria el primer cas. Basiana ja va impulsar la Nau Ivanow i l’Espai 30-Ateneu Sagrerenc -en obres, amb la idea que reobri en un mes-, i ara ambdós espais són de titularitat municipal.
L’estació de la Sagrera encara trigarà
En resposta al TOT Barcelona, la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) -de la qual formen part l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona-, van expressar fa uns dies la dificultat de salvar l’antiga central ferroviària de mercaderies, ja que és el pas previ “per convertir un espai degradat en un nou barri residencial”. Alhora, fonts de Barcelona Sagrera Alta Velocitat van remarcar que l’actuació permetrà revitalitzar i integrar en la trama urbana un entorn que durant anys ha estat marcat per unes infraestructures ferroviàries obsoletes i barreres físiques. També van subratllar que l’edifici està per sota de la cota definitiva prevista per a la urbanització. Una vegada completades les obres de l’estació que estan en curs, el nivell de l’accés actual a l’edifici quedarà tres metres per sota el carrer Gran de la Sagrera i a set metres respecte del vial que dona accés a l’estació de la Sagrera, la qual cosa suposaria que la planta baixa i part de la primera planta quedarien enterrades.
El projecte de l’estació de la Sagrera va iniciar-se el 2010, fa 15 anys. L’obra ferroviària acabarà a finals del 2026, tot i que els trens ja hi circulen sense aturar-s’hi, però l’estació encara trigarà a estar enllestida entre set i vuit anys. La idea és que es liciti l’any vinent i que la construcció pugui començar al llarg del 2027, amb una inversió d’uns 350 milions. La totalitat del projecte costarà uns 1.270 milions d’euros. Ja el 1993, Basiana, molt vinculat al barri de la Sagrera, somiava en la transformació d’aquests terrenys en un gran parc i va encarregar una primera proposta a l’arquitecte Norman Foster, recorda en conversa amb el TOT.
L’estació ferroviària, un edifici centenari
La terminal que s’enderrocarà és l’últim immoble que queda de l’antiga estació ferroviària. Va començar a construir-se el 1918 i va entrar en servei el 1922. Impulsada per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, es va projectar per centralitzar la sortida i arribada de mercaderies en una única estació, ja que fins llavors estaven disperses per diferents punts de la ciutat. Les instal·lacions van estar en funcionament durant set dècades, i es van convertir en l’estació de mercaderies més important de Barcelona. Dues entitats, Promoció del Transport Públic (PTP) i Terminus (Centre d’Estudis del Transport), han demanat “fer una avaluació tècnica independent que consideri alternatives de preservació i reutilització compatibles amb la nova estació intermodal i el parc lineal”.
Al valor històric que l’antiga estació ferroviària pot tenir, s’hi suma ara el descobriment d’un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat. Es tracta d’una instal·lació de la qual es desconeixia l’existència i que no està inclosa en el llistat fet per la Junta de Defensa Passiva el juliol del 1938. El refugi era privat i donava servei a l’estació ferroviària. Segons ha informat l’Ajuntament, el refugi destaca per la seva construcció singular, “tipus búnquer”, i grafits amb les sigles de la CNT i la FAI.
D’antiga fàbrica a espai de transformació social i cultural
La Nau Bostik es va construir el 1960. Era una de les fàbriques de l’empresa nord-americana The Boston Blacking Co, que es dedicava a la producció de cola per a la indústria sabatera. La nau va funcionar fins al 2006, quan va tancar definitivament. Propietat de La Llave de Oro, estava previst enderrocar la nau per fer-hi habitatges, però Basiana va aconseguir que li cedissin mentre el projecte no tirava endavant. El 15 de febrer del 2014, la immobiliària va entregar les claus a Basiana. Juntament amb un grup de veïns, va transformar el recinte en un lloc obert a les necessitats veïnals i a tota forma d’expressió artística i cultural. Ara, la nau Bostik s’ha convertit en un pol aglutinador d’iniciatives de transformació social i vol esdevenir un equipament de ciutat amb una mirada i gestió comunitària que incorpori els valors de l’economia social i solidària.
