Barcelona té un edifici municipal nou de trinca que fa un any i mig que està tancat. L’equipament, el Centre de Vida Comunitària, està afectat per una substància tòxica, el formaldehid, que l’Ajuntament no aconsegueix eliminar. Al febrer d’aquest any, semblava que podria reobrir el segon semestre del 2024. Així ho va indicar la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, en una resposta al grup municipal del PP. Llavors, es volia implementar una línia de treball definitiva que permetés planificar l’obertura durant la segona meitat d’aquest any. Doncs, ara, no està gens clar que pugui ser així. En el plenari del districte del 2 de juliol, l’edil subratlla que és “agosarat” dir que obrirà a la tardor. Les actuacions que s’estan fent per eliminar el formaldehid són lentes. Els nivells de la substància baixen, però no hi ha calendari d’obertura.
La situació és molt preocupant. Un equipament que va costar 6,7 milions està tancat i barrat des de finals de gener del 2023. Va obrir el març del 2022 i nou mesos després es va haver de clausurar. Des de llavors, no ha tornat a obrir. Ara, ja es pot dir que l’edifici ha estat més temps tancat que obert. El motiu va ser la presència del formaldehid, una substància, en aquest cas, vinculada amb els derivats de la fusta de l’immoble. La fusta és el material principal de l’equipament.
La notícia del tancament de l’edifici, dissenyat pel despatx Haz Arquitectura, va ser avançada en primícia pel TOT Barcelona el 2 d’octubre. En tot moment, l’Ajuntament ha dit que la clausura va ser preventiva i que els nivells de formaldehid sempre havien estat per sota dels estàndards, però, en ser un centre de treball municipal, s’havia optat per mantenir-lo tancat fins que fossin propers a 0. Abans que l’equipament es clausurés, el gener del 2023, tres persones que treballaven al centre van patir irritacions, un dels símptomes que pot produir el contacte amb el formaldehid. En casos de llarga exposició, i quasi sempre vinculada a la manipulació de la substància, pot donar lloc a alguns tipus de càncer.
Una pintura que absorbeix els tòxics
A pregunta del PP, en el plenari del districte de Sant Andreu del 2 de juliol, Villanueva va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. La regidora va afegir que era un tema que els preocupava, però que la normativa “és la que és” i això fa que no es pugui parlar de terminis. Les poques explicacions estan acabant amb la paciència de l’oposició, especialment de Trias per Barcelona. En resposta al TOT Barcelona, el regidor Josep Rius diu que han sabut, a través de les contractacions de l’empresa municipal Bimsa, que s’està utilitzant una nova mesura correctora, una pintura que absorbeix els tòxics, però el govern de Jaume Collboni no els dona detalls. “Malgrat la gran preocupació, sobretot per la manca d’informació i poca transparència amb què el govern de Collboni gestiona aquest greu problema, no tenim cap retorn sobre aquesta nova mesura correctora. Mai han presentat una corba de desintoxicació de l’edifici i sempre hem rebut respostes poc precises”, subratlla Rius.
El partit de l’exalcalde considera que Collboni i Villanueva tracten les persones de Trinitat Vella com a “veïns de tercera, precaritzant, i molt, els serveis municipals que estaven destinats allà, com és el cas del PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones), els serveis socials o el servei d’interculturalitat”. Rius, també diputat al Parlament, afegeix que després de dos plenaris al districte i un consell de barri, celebrat aquesta mateixa setmana, “amb absència de rigor i compromís per part del govern, hem entrat una sèrie de preguntes, on, davant una nova evasiva o manca de resposta, ens plantejarem elevar la qüestió a òrgans superiors”.
De la ventilació de l’edifici a plantes captadores de formaldehid
A banda de la pintura que absorbeix els tòxics, s’ha ventilat l’edifici en innombrables ocasions per eliminar el formaldehid. Al febrer, Villanueva va informar de la instal·lació de dos aparells purificadors d’aire, una a la planta baixa i un altre a la primera, amb la idea de fer “nous mesuraments ambientals del formaldehid per comprovar l’eficàcia d’aquests aparells”. També estava previst realitzar “una aportació de plantes captadores de formaldehid a tota la segona planta de l’edifici”, una neteja del centre, i un control i seguiment de les concentracions del formaldehid “per realitzar comparatius d’eficàcia entre les diferents accions dutes a terme”. Ja fa mesos que el TOT va preguntar pels costos de tots aquests treballs i si l’Ajuntament tenia previst o havia iniciat accions judicials o plantejava dur a terme alguna reclamació contra els responsables de l’edificació, sense obtenir resposta. En tractar-se d’un equipament nou, i si es determinés que és un problema estructural, la garantia és de 10 anys.
El conseller d’ERC a Sant Andreu, Carlos R. Escuredo, diu que l’última informació que tenen del govern és que se segueix amb el mateix tractament per eliminar el formaldehid, “però està anant més lent del que creien, i els nivells encara són massa elevats per obrir”. Per als republicans, és necessari que l’Ajuntament acceleri el tractament que està fent i que es pugui reobrir com més aviat millor. “És un equipament molt ben valorat al barri. Un equipament de referència al Besòs i, políticament, ens sap molt greu aquesta situació, perquè, a més, ha fet que es dispersin els serveis que allà es donaven. Alguns han quedat sota mínims i s’ha perdut la gràcia de tenir-los agrupats i crear sinergies i coordinació entre si”. ERC, que podria entrar a formar part del govern si les bases del partit avalen el pacte entre Collboni i Elisenda Alamany, exigeix l’executiu del PSC que faci “tots els esforços possibles perquè aquest edifici i els seus serveis tornin a estar a l’abast de la ciutadania. A hores d’ara, ja podem dir que l’equipament porta més temps tancat que obert. No té cap sentit”.
Des de les files del PP, el president del grup municipal, Daniel Sirera, exigeix responsabilitats al govern davant un altre edifici nou que presenta deficiències que impedeixen les activitats previstes, la qual cosa ja frega «el ridícul», després d’haver de tancar també la biblioteca García Márquez. “Amb els diners que havia costat aquest edifici, com es va poder escapar que l’ús d’aquesta substància era perjudicial per a la salut dels usuaris?”, es pregunta el regidor popular. Sirera reclama a Collboni prendre les mesures pertinents per a poder reobrir amb totes les garanties.
Maragall veia “negligència” en el procés constructiu
Amb anterioritat a les crítiques actuals, ERC, Trias per Barcelona i PP ja havien posat el crit al cel mesos enrere. Especialment indignat es va mostrar la passada tardor Ernest Maragall, ara expresident d’ERC a l’Ajuntament, que va titllar el cas de negligència en el procés de construcció. Des de Trias per Barcelona, Rius va dir que el tancament, que va tenir lloc amb Barcelona en Comú governant el districte de Sant Andreu, i les poques explicacions donades, “generaven molta desconfiança”. I el president del PP, Daniel Sirera, va denunciar el silenci del PSC i el fet que no s’hagués detectat la substància abans.
El 28 d’octubre de l’any passat, el TOT va desvelar que l’origen de la presència del formaldehid estava vinculada “amb els materials constructius de l’edifici, concretament la fusta, segons la informació de l’empresa constructora”, deia una documentació municipal a la qual va tenir accés aquest mitjà. Amb posterioritat, el 12 de novembre, Jordi Gené, enginyer i responsable de la fusta del Centre de la Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), opinava que la causa del formaldehid no era la fusta en si, sinó els derivats o tractaments fets a la fusta o altres elements, com vernissos i pintures utilitzats en la construcció. Segons Gené, la forma de solucionar el problema era la ventilació, però a parer seu n’hi havia prou amb uns 30 dies. Prop d’un any i mig d’abaixar la persiana, l’edifici continua sense calendari d’obertura.
“Un edifici de bandera”
L’equipament, situat a la Via Favència amb la carretera de Ribes, té quatre plantes d’uns 500 metres quadrats cadascuna, amb una superfície total construïda de 2.000 m² més la urbanització d’una plaça. L’edifici es va construir amb materials sostenibles i no contaminants. Fonts del sector arquitectònic definien l’octubre passat el Centre de Vida Comunitària com “un edifici de bandera” que ha rebut un segon premi de sostenibilitat, va estar seleccionat per als premis FAD 2023 i nominat al millor edifici ArchDaily Awards 2023. Entre altres serveis, acollia serveis socials i comunitaris innovadors. Hi treballaven una trentena de professionals i disposa de sala d’actes, recepció, espai d’activitat física, sales de reunions, tallers, sales polivalents de diferents dimensions i zones d’estada i acollida.
