Alguna cosa s’està coent al nord de Barcelona. Fa uns quinze dies, entitats veïnals de les dues Trinitats van mobilitzar els dos barris per reclamar que l’L3 del metro connecti la franja nord de Barcelona, i ara avisen que la reforma de la Meridiana no pot acabar al pont de Sarajevo. Tampoc està clar que les obres acabin arribant al pont. L’Ajuntament de Barcelona parla amb orgull del tram que uneix les Glòries amb Felip II i diu planificar les obres de la pròxima secció, que arribaria fins a Fabra i Puig. Ara bé, més enllà de Sant Andreu tots són dubtes. Més enllà de la Trinitat, silenci. I els veïns en volen més.
El teixit associatiu veu la reforma integral de la Meridiana com una qüestió de justícia. En part fruit d’aquesta intriga, les associacions veïnals de Torrebaró, Vallbona i Ciutat Meridiana recorden que també són “barris de Barcelona” i demanen “les mateixes oportunitats” que la resta. Així ho resumeix Fili Bravo, membre de l’AV de Ciutat Meridiana, en conversa amb aquest diari. “Barcelona comença quan acaba Montcada, a Vallbona i Ciutat Meridiana, però la muntanya, això és així, impedeix que ens vegin des de Sant Jaume. A vegades penses que ens aniria millor si fóssim un poble”, etziba.
La reivindicació, que es basa sobretot en arguments tècnics, no amaga que una base d’orgull propi. “Si som Barcelona hauríem de tenir les mateixes oportunitats que la resta”, insisteix Fili Bravo, que remarca, taxatiu, que “hi ha vida més enllà del pont de Sarajevo”. “A escala de renda per càpita continuem a la cua de Barcelona, però no veig que ningú es preocupi. No passen [els partits polítics] per aquí ni a la campanya electoral”, continua explicant.
El veïnat de la zona és conscient que hi ha trams de carretera, a l’inici de la Meridiana, que no són de titularitat municipal, però remarquen que ningú els truca a la porta per escoltar les seves peticions. Bravo detalla que cap administració els ha dit res sobre una possible reforma i que les autoritats s’han limitat a instal·lar “senyals a l’altura de la gasolinera de Montcada” que limiten la velocitat a 50 km/h. “La mateixa Guàrdia Urbana ens diu que ningú les respecta i que tampoc collaran”, arriba a etzibar el veí.
A Torre Baró la sensació és similar, però amb matisos. Ells també tenen una autopista, la C33 o la C16, ben a prop del barri i senten que estan mal comunicats amb Vallbona o Santa Coloma, que queda a l’altra banda de la Meridiana. El pitjor, per a José Antonio Martínez, referent veïnal de Torre Baró, és que l’Ajuntament “té excusa”. No seria el mateix reformar l’entrada a Barcelona, amb el que això suposaria per a la mobilitat, que el centre de la ciutat. Tampoc és el mateix un rentat de cara que una reforma que implica la connexió amb l’autopista. I per acabar-ho d’adobar –”no ens enganyem”, diu en José Antonio– Torre Baró “no destaca” per la gran quantitat de persones que participen de la lluita veïnal. “Jo crec que s’aprofiten d’això”.
D’altra banda, la sensació d’aquests barris és que tenen tants fronts oberts que no hi ha temps per planificar una bona acció. A Ciutat Meridiana, la força es concentra en els desnonaments –”n’hi ha dia sí, dia també”–, i a l’altra banda, en la falta d’equipaments i un transport públic molt deficient. “Clar que volem la Meridiana, però se’ns acumulen les prioritats”, conclouen des de Torre Baró.
Temor al col·lapse
Aquests veïns afegeixen una qüestió tècnica que els preocupa. El mateix José Antonio detalla que molts matins –entre les 6 i les 8 hores sobretot– els vehicles del Vallès enfilen Torre Baró amunt per evitar “les cues de la Ronda”. Tot plegat genera embuts i saturació de cotxes al barri, que es converteix en una zona de pas. L’Ajuntament admet que ara circulen 19.000 vehicles menys en els trams ja reformats, i el temor a Torre Baró és que si la reforma s’atura en sec a Sarajevo, l’estratègia de travessar el barri s’estengui encara més.
Baixant una mica més, a la Trinitat Nova, l’Antonio Trenas avisa que els veïns de la zona eviten la Meridiana per accedir a la ronda, gràcies a un lateral que els connecta directes a la C32 i la C17 pel costat que fa frontera amb la Prosperitat. En el seu cas, el líder veïnal manté que la Trinitat Nova queda atrapada per aquest altre vial, la Meridiana i Collserola. Tot plegat, diuen els veïns, els aboca contaminació a banda i banda del barri i un col·lapse de vehicles als dos extrems. Trenas lamenta que les dues autopistes no connectin amb Barcelona pel Nus de la Trinitat i veu en la reforma de la Meridiana una oportunitat “de luxe” per “esmenar” aquest error. Trenas creu que molts vehicles estaran “temptats” d’accedir a la Ronda pel lateral esmentat i demana que la nova Meridiana no només tingui en compte la mobilitat de l’avinguda, sinó la de tots els accessos a l’autopista.
La unió amb altres ciutats
El març passat, la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB) va demanar a l’Ajuntament que esvaís dubtes sobre la nova Meridiana i accelerés els trams que no estan fets, també més enllà de Sarajevo. Un manifest que també van signar dues entitats veïnals de Montcada i Reixac, les associacions de Can Cuyas i de Can Sant Joan. En conversa amb aquest diari, totes dues plataformes recorden que la connexió amb Barcelona no és dolenta, però que “un bon transport públic” a escala catalana els permetria “reduir carrils” en la seva àrea. En José Luis, veí de Can Sant Joan, explica que van signar el manifest “per solidaritat” i recorda que tot i ser municipis diferents “tenim els mateixos problemes”.
Més concrets són a Can Cuyas, una zona de Montcada que fins i tot es podria confondre amb Ciutat Meridiana. L’Antonio Cera assenyala que “el pitjor” de la Meridiana i les carreteres posteriors arriba just al punt en què comença el seu barri i que, malgrat no saber quina és l’opció més factible, des de Montcada s’apuntarien “a qualsevol millora”. Ara bé, l’Antonio remarca que reformar la seva zona suposaria una despesa econòmica “inassumible” per al seu ajuntament. Per això demana al consistori barceloní i al conjunt de l’àrea metropolitana una estratègia conjunta que superi fronteres i “pacifiqui” les autopistes que s’acumulen en terreny urbà.
