El fenomen de la gentrificació avança sense aturador a grans ciutats com Barcelona o Madrid i ja amenaça ciutats mitjanes com València o Màlaga. Segons un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que analitza aquest fenomen entre 2011 i 2021, Barcelona encapçala el rànquing i és la ciutat de tot l’estat on la gentrificació es manifesta de manera més intensa, ja que no només afecta el centre, sinó que progressivament s’ha anat estenent cada vegada cap a més barris i districtes. De fet, el barri més gentrificat de tot l’estat espanyol és a la capital catalana.
Els investigadors del CED ha creat un índex de gentrificació que permet comparar el fenomen a les deu ciutats de l’estat més poblades i la Barceloneta (Ciutat Vella) encapçala la llista amb un valor de 0,941 sobre 1, el màxim. Per darrere hi ha altres barris com la Sagrada Família (Eixample) o Sant Antoni (Eixample) i també s’observa la seva expansió cap a l’interior del districte de Sant Martí i de Sants-Montjuïc. També Gràcia pateix els efectes de la gentrificació, que en essència és un procés de substitució de població de menor estatus socioeconòmic per una altra de poder adquisitiu més alt.
L’estudi es basa en el Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística i l’Índex de preus del lloguer del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana entre 2011 i 2019. Els resultats de la investigació confirmen que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera l’estructura social de les ciutats, ja que “redefineix qui pot viure a quin barri”, segons Carlos Sanz Pérez, un dels autors de l’estudi. També alerta que zones que semblaven immunes a la gentrificació “comencen avui a mostrar valors alts de l’índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial”.
