La Casa de la Marina és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional del barri de la Barceloneta. D’estil racionalista, va ser construït pels arquitectes Josep Antoni Coderch i Manuel Valls Vergés, segons figura en el rètol de l’immoble, al passeig de Joan de Borbó, 40-42. La finca és propietat de l’Estat i, tot i la seva catalogació patrimonial, està força deteriorada. Actualment, a la Casa de la Marina, només hi viuen tres veïns. La resta de l’edifici està en desús. Des de fa anys, entitats com l’associació de veïns de la Barceloneta en reclama el traspàs a l’Ajuntament per fer-hi habitatge públic. El govern de Jaume Collboni negocia “des de fa mesos” amb la Tresoreria de la Seguretat Social una cessió d’ús.
Ho va explicar, dijous passat, el conseller del PSC a Ciutat Vella Oriol Casabella durant el plenari del districte en resposta a una proposició d’ERC, que es va aprovar amb els vots dels republicans, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú. La iniciativa instava a iniciar “de manera immediata” els tràmits necessaris per a la cessió o traspàs de l’edifici a l’Ajuntament, “amb l’objectiu de destinar-lo a habitatge públic, d’ús social o habitatge protegit amb preferència per a joves”, va dir la consellera d’ERC Alba Segura. Per als republicans, la cessió s’ha de fer de manera gratuïta o en condicions econòmiques avantatjoses. L’únic grup que va votar en contra va ser el PP, mentre que els socialistes es van abstenir. Fa unes setmanes, el senador d’ERC Joan Queralt en va plantejar la cessió o el traspàs, però com a Ciutat Vella el PSOE es va abstenir i el PP es va posicionar en contra, subratllen fonts d’ERC al TOT Barcelona. L’abstenció dels socialistes respon al fet que fins que no hi hagi un acord tècnic sobre l’immoble, aquests no votaran a favor d’una proposta de cessió en cap administració, va remarcar Casabella.
Un edifici avançat a la seva època, amb un predomini de la verticalitat
Mentre als despatxos de Barcelona i Madrid, el traspàs o la cessió va a pas de tortuga, l’edifici de Coderch va acumulant anys de deixadesa, tot i tenir des de fa més de 20 anys la màxima catalogació patrimonial de Catalunya i l’obligació per llei del propietari de mantenir-lo en perfecte estat. Construït entre els anys 1953 i 1954 per encàrrec de l’Institut Social de la Marina, consta de planta baixa, sis pisos i àtic, a més de semisoterrani i soterrani, diu la fitxa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Molt avançat per a la seva època, l’immoble destaca pel “predomini de la verticalitat, emfatitzada per la utilització de dos elements: la ceràmica aplacada i el sistema de fusteria de persiana de llates”. Aquest sistema va ser dissenyat especialment per a la Casa de la Marina per Coderch, Valls, José Llambí i Juan Llambí, i posteriorment patentat.
Fonts d’ERC recorden que abans de la Copa Amèrica de vela l’edifici es va subhastar per 6,3 milions d’euros, però la subhasta va quedar deserta. L’Ajuntament hauria pogut exercir el dret de tempteig i retracte i comprar la finca, però no ho va fer. En opinió dels republicans, l’estratègia de l’Estat és clara: buidar l’edifici per vendre’l al millor postor, la qual cosa no es pot permetre, sostenen. De fet, a la proposició d’ERC aprovada en el plenari de Ciutat Vella es diu que cal “evitar noves subhastes o operacions immobiliàries que posin en risc la integritat patrimonial o l’ús públic i social de l’edifici mentre durin els tràmits de cessió”.
Una reivindicació veïnal des de fa anys
Des de l’associació de veïns de la Barceloneta diuen que la reclamació per convertir l’edifici de Coderch en habitatge social és de fa anys. Al barri mariner falten pisos públics i tampoc hi ha solars per construir-ne de nous. Ara mateix, al costat de la Casa de la Marina s’està rehabilitant el bloc del passeig de Joan de Borbó, 44, que comptarà amb 18 habitatges de lloguer social i assequible. Tal com va informar el consistori, la finca s’ha cedit per 99 anys a les fundacions Salas i Hàbitat 3, que n’assumeixen el cost de les obres, més de 2,7 milions. Tot i això, l’Ajuntament preveu una inversió d’1,5 milions d’euros per a un equipament en aquest immoble, segons figura en el llibre verd de previsions pressupostàries per al 2026.
La recuperació d’un símbol obrer de la Barceloneta
A l’espera que es recuperi la Casa de la Marina, l’Ajuntament rehabilita a la Barceloneta la Cooperativa El Segle XX, un símbol obrer del 1901. Amb un pressupost de més de tres milions d’euros, l’antiga cooperativa es convertirà en un espai veïnal, educatiu i cultural. Per al 2026, el consistori hi invertirà més de 2,4 milions. Fundada per 100 associats, la cooperativa va permetre, a principis del segle XX, la posada en marxa d’una botiga de queviures, una drogueria, un forn, una secció de cafè i una taverna en un moment de moltes dificultats per a les classes populars i de fractura social. El 25 de gener de 1939, un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, la cooperativa va ser destruïda pels bombardeigs. Als anys quaranta va estar a punt de desaparèixer, però va tirar endavant llogant espais al Club Natació Atlètic Barceloneta i a Cors Clavé. Amb prop de 700 m², disposa de quatre plantes al carrer de l’Atlàntida.
També a la Barceloneta està previst construir el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del barri a les instal·lacions de l’antiga Clínica Barceloneta i els tres edificis adjacents. Una d’aquestes finques és la casa del darrer alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvadó, batlle de Barcelona entre els anys 1937 i 1939. Finalment, l’immoble no serà enderrocat i s’integrarà a la clínica. Alhora, es tornarà a col·locar la placa commemorativa en record de Salvadó, del qual l’historiador Pau Vinyes en va escriure el llibre Hilari Salvadó. Alcalde de Barcelona quan plovien bombes. L’Ajuntament va comprar l’antiga clínica per uns vuit milions d’euros i va cedir els espais a la Generalitat perquè aixequi el nou CAP. L’equipament no serà una realitat abans del 2028.
