L’oportunitat de treballar amb un llenç en blanc és una rara avis en el món de l’arquitectura. La majoria dels projectes acostumen a tenir una sèrie de variables que condicionen i en alguns casos inclús dificulten la materialització de certes propostes. Ara bé, 10 arquitectes tindran l’oportunitat de desenvolupar les seves propostes amb total llibertat a través de la transformació d’una sèrie de parets mitgeres de Barcelona amb motiu de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
L’Ajuntament ha impulsat de la mà de la Fundació Mies van der Rohe un concurs internacional per triar els dissenyadors i constructors que tindran l’opció de transformar aquestes 10 façanes, que estan repartides pels deu districtes de la ciutat. L’objectiu de la iniciativa és aconseguir dotar de significat parets avui anònimes i sense cap protagonisme, millorant així l’entorn urbà amb propostes com poden ser jardins verticals o instal·lacions amb plaques solars, per exemple.
La convocatòria -que està avalada per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i segueix els criteris de la UNESCO- està dirigida a arquitectes joves i s’avaluaran idees que proposin millorar la qualitat urbana, l’habitabilitat dels habitatges, la sostenibilitat i la biodiversitat, entre altres. “Transformant les mitgeres podem aconseguir que la ciutat sigui més bonica, però també que alhora estigui més preparada per afrontar l’emergència climàtica”, ha assenyalat en unes declaracions recollides per l’ACN la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, que ha presentat el projecte acompanyada de l’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas.
348 parets mitgeres permanents
Bonet ha apuntat que la filosofia darrere del concurs és millorar l’entorn urbà i la qualitat de l’espai públic, tot garantint la “dignitat dels veïns” i avançant en la construcció d’una ciutat “més resilient” i més “saludable” per a tothom. Aixi doncs, el concurs vol ser un “punt de partida” per a la transformació de moltes més mitgeres de la ciutat. Actualment, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU) té comptabilitzades unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l’espai públic de la ciutat. Es tracta de parets anònimes, divisòries de propietats i sense cap mena de protagonisme en l’aspecte exterior de l’edifici que, a més, generen deficiències tèrmiques i constructives als habitatges, ja que no són murs pensats per ser façanes exteriors.
Entre totes aquestes mitgeres, es calcula que 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície. Són parets divisòries d’immobles que no desapareixeran perquè, segons el planejament vigent, no seran tapades per altres edificis i que alhora confronten amb espais públics, amb l’impacte visual que això suposa.
Les bases i el pressupost
Un dels requisits del concurs -està obert des d’avui fins al 5 d’agost- és que les propostes les presentin arquitectes titulats a qualsevol país del món que siguin menors de 35 anys. La previsió és que el 25 de setembre s’anunciïn els guanyadors, a més d’una dotació de 52.500 euros en premis.
El pressupost per a la implementació de les propostes seleccionades serà d’uns 5,3 milions d’euros i l’assumirà l’Ajuntament, amb l’excepció de les noves obertures, finestres i balconades, ja que com a béns particulars seran assumides al 50% per les propietats de cada habitatge. L’objectiu és que les mitgeres es puguin inaugurar a partir de la primavera del 2026.
