L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, renovarà un dels parcs més icònics de la ciutat, el laberint vegetal del parc del Laberint d’Horta. Segons ha informat el consistori, el projecte serà finançat amb fons europeus Next Generation i permetrà fer una recuperació històrica i paisatgística de l’espai. La renovació permetrà plantar un total de 2.211 xiprers amb una alçada d’entre 150 i 175 centímetres a tot el recorregut. A banda, també es recuperarà la vegetació del jardí històric, el circuit d’aigües i es restauraran les escultures i ceràmiques del jardí, les balustrades i les escales.
Una altra qüestió important del projecte és la renovació de tot el sistema de reg i la millora del sòl per aprofitar l’aigua i fer un ús més sostenible. Per això, s’introduiran diverses millores en els parterres per tal de conservar de forma adequada la humitat i es posarà grava en alguns àmbits per facilitar la infiltració de l’aigua. D’altra banda, les espècies vegetals seran autòctones i s’introduirà un sistema de reg per degoteig i sectoritzat. Aquest sistema és molt precís amb les necessitats hídriques i permet una regulació segons l’orientació, les zones d’ombres i l’estat de la vegetació.
L’obra té una durada prevista de 12 mesos i s’iniciarà el pròxim mes de març. Des de l’Ajuntament asseguren que seran unes obres “essencials per la recuperació i renovació del laberint” i comptaran amb un pressupost total d’1,48 milions d’euros, finançats en un 67,6% pels fons europeus Next Generation EU. Per tot plegat el laberint estarà tancat durant uns dos anys, primer a causa de les obres i després per a facilitar l’arrelament de la vegetació.
Un jardí històric
El parc del Laberint d’Horta és el jardí històric més antic que es conserva a la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i va finalitzar, la primera fase l’any 1808. Es tracta de l’únic laberint vegetal de la ciutat i dels pocs que hi ha a tot l’estat espanyol tan antic i amb alt valor patrimonial.
L’any 1994 es va fer l’última restauració en profunditat del parc i des de llavors es gestiona com un jardí museu, amb accés controlat. Actualment, el jardí està catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL) i es troba en procés perquè sigui bé cultural d’interès nacional (BCIN).
