L’Ajuntament de Barcelona revisarà el planejament de la Sagrera per evitar l’enderroc de la Nau Bostik, un equipament cultural autogestionat que aquest 2025 fa el seu desè aniversari. El Pla General Metropolità (PGM) preveu que vagi a terra perquè es troba en terrenys afectats per les obres de la futura estació intermodal. Però la voluntat del consistori és preservar l’edifici. No passarà el mateix amb l’antiga estació ferroviària de mercaderies, un immoble centenari no catalogat. “Tècnicament, no és possible”, va dir la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, durant la comissió d’Urbanisme d’aquesta setmana.
ERC va plantejar un canvi de planejament en l’àmbit de la Sagrera pendent d’executar per conservar la Nau Bostik i l’antiga estació i recuperar el Rec Comtal. Segons la regidora republicana Rosa Suriñach, el planejament està “desfasat”. La proposta es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, Junts per Barcelona i Barcelona en Comú. El govern de Jaume Collboni i el PP es van abstenir, i Vox es va posicionar en contra. El PSC es va abstenir perquè ERC no va voler transaccionar el cas de l’antiga estació de mercaderies.
El govern de Collboni ja treballa en un canvi de planejament
L’executiu socialista va assegurar que ja treballa en un canvi de planejament a la Sagrera, amb una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), per preservar els elements que formen part de la memòria del barri. La intenció és presentar “una proposta sòlida” durant els mesos vinents al veïnat i que la MPGM es pugui aprovar al llarg del primer semestre del 2026. Tal com va detallar Bonet, es tindran en compte elements urbanístics, patrimonials i d’equipaments, entre altres aspectes.
En la redacció del nou text, no està previst que s’enderroqui la Nau Bostik, va afirmar Bonet. De fet, plantejarà un pla especial de millora urbana per analitzar la volumetria de l’edifici, els seus usos i el cost de les naus que es puguin preservar.
La història de la Nau Bostik
La Nau Bostik es va construir el 1960. Era una de les fàbriques de l’empresa nord-americana The Boston Blacking Co, que es dedicava a la producció de cola per a la indústria sabatera. La nau va funcionar fins al 2006, quan va tancar definitivament. Propietat de la immobiliària la Llave de Oro, la nau es volia enderrocar per fer-hi habitatges, però el seu impulsor, l’arquitecte i fotògraf, Xavier Basiana, va aconseguir que li cedissin mentre el projecte no tirava endavant.
El 15 de febrer del 2014, la immobiliària va entregar les claus a Basiana. Juntament amb un grup de veïns, va transformar el recinte en un lloc obert a les necessitats veïnals i a tota forma d’expressió artística i cultural. Ara, la Nau Bostik s’ha convertit en un pol aglutinador d’iniciatives de transformació social i vol esdevenir un equipament de ciutat amb una mirada i gestió comunitària que incorpori els valors de l’economia social i solidària.
No estarà sota el paraigua de l’Icub
A més de la Nau Bostik, Basiana va recuperar, també a la Sagrera, la Nau Ivanow i l’Espai 30, dos espais culturals que ara són de titularitat municipal. Aquest mitjà ha preguntat a l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) si la Nau Bostik es convertirà en una fàbrica de creació de l’Icub o estarà sota el seu paraigua, però les fonts de premsa consultades van respondre que no està previst.
En declaracions al TOT, Basiana va dir fa uns dies que enderrocar aquest equipament seria un “error” i que esperava que pogués convertir-se en un espai de creació artística municipal. “L’Ajuntament no trobarà cap altre equipament cultural tan gran a Barcelona que ja estigui en funcionament”.
En tot aquest procés queda per aclarir com es compensarà a la Llave de Oro, propietària de la nau, si és el cas, ja que en el solar s’han de construir habitatges. Abans de les eleccions de maig del 2023, el govern d’Ada Colau ja va plantejar un Pla de Millora Urbana (PMU) per salvar la Nau Bostik, que preveia traslladar els 30 pisos que la immobiliària havia d’aixecar en el solar de l’equipament a altres punts de la Sagrera, augmentant l’edificabilitat en tres edificis d’habitatges previstos en la transformació urbanística projectada al voltant de la nova estació. Una proposta que els responsables de la sala van veure amb bons ulls, però que entitats veïnals de la Sagrera van rebutjar perquè comportaria la construcció de tres gratacels al barri.
L’antiga estació de mercaderies s’enderrocarà
Les darreres setmanes, entitats de la Sagrera i del sector ferroviari i partits polítics, com Junts i Barcelona en Comú, han demanat indultar l’antiga estació ferroviària de mercaderies, construïda entre els anys 1918 i 1922. Però no serà possible. “És inviable”. Bonet va recordar a la comissió que l’enderroc està previst des del 2007 i el seu manteniment és “incompatible” amb les obres estructurals de la futura estació, amb els accessos als aparcaments i als nous vials de transport. Alhora, preservar-la també afectaria el desenvolupament de prop de 200 habitatges i conservar-la deixaria la cota de la nova estació entre tres i set metres per sota de la cota real de l’àmbit.
