La Barcelona dels deu districtes és sinònim de la Barcelona moderna. Avui fa quaranta anys, la capital va aprovar la nova divisió de Barcelona, una divisió que els veïns de la zona nord reclamava des de fa anys i que finalment va ser una realitat. A finals del segle XX, amb les fàbriques funcionant a tot drap, la ciutat va començar a créixer en aquesta direcció. Una part molt significativa de la població obrera vivia en aquestes zones i els veïns del nord van començar a “reclamar la gestió directa dels seus afers”.
Aprofitant l’aniversari de la nova divisió, l’Arxiu Històric de Barcelona ha recordat com va néixer el Districte IX, el que ara coneixem com a Nou Barris. Fruit d’aquest impuls veïnal, que volia més veu en la gestió del barri, el 1970 el consistori fa un pas més, separant el Districte IX en dos sectors, Nord i Sud, per l’avinguda de la Meridiana. Però els veïns, no contents amb la gestió, van rebatejar la zona com a Nou Barris. La Trinitat Vella i Nova, Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Prosperitat, Verdum, Roquetes i la Guineueta en formaven part. Anys més tard es va incorporar Canyelles.
Un “objectiu” de Pasqual Maragall
Ara que fa deu anys d’aquesta distribució, l’Ajuntament recorda com es va gestar el nou mapa. El 1983, Pasqual Maragall guanya les eleccions a Barcelona i agafa el relleu socialista al capdavant de l’administració local. Tal com recorden des de l’Arxiu Històric de la capital a X, l’antic Twitter, un dels primers objectius del socialista era establir una nova distribució de Barcelona “més equilibrada i adequada a la descentralització de funcions i que facilités la participació ciutadana”. Inicialment, el nom oficial va ser Ciutat Nord, però una consulta ciutadana celebrada mesos després va establir el nom que ara tots sabem: Nou Barris.
