A la Teixonera, just darrere del Centre Esportiu Municipal Olímpics, envoltat de set pistes de tenis, un camp de futbol ha esdevingut un lloc de trobada per a esportistes, curiosos i joves del barri, i de tota Barcelona, que troben en aquest espai un lloc en el qual refugiar-se del sol a l’estiu i poder practicar l’esport.
Durant la resta de l’any, només les nits de divendres i dissabte transformen aquest camp en l’espai de trobada esmentat, produint-se imatges dignes dels anuncis comercials de roba esportiva de principis dels 2000.
L’absència de camps de futbol i futbol sala a la ciutat de Barcelona ha fet de la necessitat una virtut. La reixa foradada dels camps annexos al CEM Olímpics ha creat una solució, no buscada, per cobrir aquesta necessitat. Jugadors reconeguts com Ilaix Moriba han estat alguns dels que han passat per aquest camp i han gaudit de l’autogestió que els propis curiosos i esportistes han fet de l’espai.
El camp de futbol de la Vall d’Hebron ha estat durant molts anys la casa de l’Escola de Futbol Premier Barcelona, la Gran Penya Espanyolsita Manigua i en algunes ocasions el Centre Parroquial Sarrià i la Women’s Soccer School Barcelona. Malgrat això qui té la concessió actual d’explotació del camp és la Fundació Marcet.
Un lloc de trobada per a tothom
Sense control d’accessos, sense ningú que reclami el camp durant l’estiu, sense cap mena de prohibició, aquest camp de futbol s’ha convertit estiu rere estiu en un lloc on es reuneixen jugadors, aficionats, curiosos, en definitiva, un lloc on tothom és benvingut i que ha generat un punt de trobada per tots els amants de l’esport.
L’Eneko H.M. és un jugador de La Rioja que va passar l’estiu de 2021 a Barcelona de vacances i va aprofitar els seus dies lliures per jugar a futbol a aquest camp: “Va ser un descobriment, l’oportunitat de trobar un lloc on poder jugar a futbol a l’estiu, gratis, i sense mals rotllos va ser una sorpresa i una sort”. Precisament el de La Rioja va destacar la manca d’espais de Barcelona: “Vaig al·lucinar bastant que un lloc de futbol com és Catalunya no tingués a la seva capital camps de futbol, o futbol sala com a mínim, per poder practicar l’esport al carrer, sí que vaig veure cistelles de bàsquet però res de futbol”.
L’Èric A.D. és una d’aquestes persones que ha utilitzat el camp per a poder jugar a futbol durant l’estiu: “Quan acabem la temporada no hi ha un lloc on jugar, tots estan tancats o s’ha de llogar per hores”. El jugador Barceloní destaca el bon ambient del camp quan es produeixen aquests partits: “Mai hi ha hagut cap problema. Tu arribaves, t’organitzaves un equip i anaves rotant en format triangular, a més la gent de les graderies que venia a passar-s’ho bé donava molt de colorit i era realment graciós“.
L’Èric posa èmfasi en l’esperit recreatiu dels partits: “No competíem per cap escut, per res, hi havia gent amb samarretes diverses, si en tenien, clar, i al final allà estàvem tots per amor al futbol no per res més, sovint veies a un que havia jugat contra tu obrir-se una cervesa o fumant-se un cigarret a la banda en acabar el partit, això és impensable en cap altre lloc“.
En aquest aspecte també es pronuncia el Jan Bifolco, periodista italià d’ascendència catalana, també vol fer valdre el bon ambient regnant: “És fantàstic poder jugar lliurement en aquest camp. És un lloc de retrobament i et dona la possibilitat de jugar amb joves de tot el món que comparteixen aquesta gran passió amb tu”.
Futbol popular
Moltes vegades el món del futbol va guarnit d’una professionalitat esfereïdora, fins i tot l’amateur, controls, pesatges, dietistes, al camp del Vall d’Hebron tot això importa poc. Com destaca Eric A.D.: “No hi havia cap premissa bàsica, podia jugar-hi tothom, fos negre, blanc, no hi havia estereotips, trobaves gent molt bona jugant i també podies trobar gent més dolenta, però ens ho passàvem bé i fèiem esport, que és el que realment importa”.
L’Eneko, jugador de La Rioja, ha volgut rememorar les seves converses amb la gent que hi participava: “A veure, diguem que jo molt bo no soc, però duret sí, i a vegades m’ho deien ‘Malparit, quin viatge m’has fotut‘ però la veritat que l’ambient era meravellós, sorties del camp i un noi amb un patinet et preguntava d’on eres, o t’intentaven fitxar pel seu equip, era com un futbol de barri elevat al seu màxim nivell”.
L’Ajuntament i la Fundació Marcet no veuen aquest aspecte lúdic
Però no tot són valoracions positives, des de l’Ajuntament i de l’entitat gestora, Marcet, no comparteixen la visió tan idíl·lica dels diferents jugadors i aficionats que utilitzen el camp de forma clandestina, i el Districte d’Horta-Guinardó ja està buscant una solució juntament amb la Guàrdia Urbana i la Fundació Marcet, l’empresa gestora del camp. Fonts municipals confirmen al TOT Barcelona el malestar de la gestora: “Aquestes persones entren sense autorització, i en horari de tancament a les instal·lacions, i tenen una actitud incívica i embruten l’espai“.
Una afirmació que el periodista Jan Bifolco no comparteix: “Pel que jo he vist i viscut, l’única cosa que es fa aquí és jugar a futbol de manera cívica. No he vist en cap moment comportaments equivocats”.
De moment, però, tots els amants del futbol podran seguir gaudint d’aquest error del sistema, i accedir al recinte per disputar els seus partits i poder fer germanor.
