El Sant Andreu viu un bon moment esportiu i social. Diumenge passat, en el primer enfrontament del play-off d’ascens a la Primera Federació –la tercera categoria estatal– va aconseguir omplir el Narcís Sala amb més de 6.500 persones. La victòria per 2-0 contra el Zamora tancava una cap de setmana màgic per al barri andreuenc, que aquest diumenge viurà des de la distància el partit de tornada amb la il·lusió de tornar a omplir el carrer de samarretes quadribarrades el cap de setmana que ve, en una hipotètica final del play-off. L’auge del futbol a Sant Andreu no és només mèrit de diverses temporades magnífiques, esportivament parlant, sinó pel compromís social i de barri del club. Una nova demostració és el darrer projecte, batejat com a ‘Costures Sant Andreu’, que té l’objectiu de denunciar la “mercantilització que s’ha apoderat d’aquest esport”. Una iniciativa que se suma a altres causes socials del club quadribarrat.
El projecte s’inspira “en el passat fabril i tèxtil de Sant Andreu de Palomar“. El club indica, en un comunicat, que l’objectiu de la iniciativa és “reivindicar l’essència del futbol“, denunciant les barbaritats que es poden arribar a observar en el món del futbol professional, com ara preus de samarretes “que pot superar el centenar d’euros” o “els elevats preus de les entrades en segons quins estadis”. Justament, el Sant Andreu ha estat pioner a demanar preus populars per gaudir del futbol modest o ha engegat col·laboracions amb entitats com Open Arms. Aquests anys d’expansió, historiadors del barri andreuenc també recordaven al TOT Barcelona el canvi del club per aproximar-se als comerços i entitats del barri, i l’empenta de les penyes per apropar la gent jove de Sant Andreu al futbol modest.
La lluita per aconseguir preus populars
No és el primer cop que el club o els seus aficionats es planten davant la deriva mercantil i es posicionen en contra del negoci del futbol. Un gran exemple és la pressió de club i aficionats per aconseguir “preus populars” per al futbol, lluny dels preus alts que s’han de pagar per un partit a Montjuïc, l’RCDE Stadium o per poder veure el futbol a la televisió. En nombroses ocasions, s’han negat a visitar altres camps en què els preus de les entrades superaven els 5 euros per als socis habituals dels clubs.
També el Sant Andreu, com a entitat, s’ha posicionat en aquest aspecte. El setembre de 2022, el Sant Andreu va demanar als quinze equips de la seva categoria un acord per facilitar l’entrada dels aficionats d’aquests clubs a la resta de camps. L’acord finalment es va tancar amb onze d’aquests equips, entre els quals també hi havia el CE Europa. L’acord contemplava que tots els aficionats d’aquests clubs poguessin entrar
Open Arms a la samarreta
La darrera iniciativa s’afegeix a d’altres que han obert camí altres anys, com és la cooperació entre el club andreuenc amb Open Arms. Fa anys el FC Barcelona va donar un cop de puny a la taula, sacrificant el principal patrocinador a la samarreta per UNICEF. Una iniciativa celebrada i elogiada que va caure anys més tard, quan el mateix club va traslladar l’ONG al darrere i davant hi va situar una propaganda de Qatar. Menys mediàtic és el cas del Sant Andreu, però igualment efectiu.
El primer cop que ho va fer va ser coincidint amb la visita del club al Wanda Metropolitano, l’estadi de l’Atlètic de Madrid, amb motiu de la Copa del Rei. Una iniciativa celebrada pel director de l’entitat, Òscar Camps: L’Atleti amb 450 milions d’euros de pressupost anual, la UESA amb 700.000 € anuals. Amb el sou més barat de l’Atlètic de Madrid es finança Open Arms durant un any. La generositat de la UE Sant Andreu lluint el nostre logotip en el seu partit més important no té preu”, tuitava en aquella ocasió Camps. Encara avui el Sant Andreu llueix Open Arms a la samarreta. En tot cas, la col·laboració entre club i ONG ha anat més enllà d’aquell partit, amb diferents projectes conjunts d’acollida i integració de persones migrants.
El bon moment del Sant Andreu
La nova botiga posa a prova de nou l’amor d’una afició que fa anys viu en plena simbiosi amb el seu equip, que s’ha convertit en el gran emblema del barri de Sant Andreu de Palomar. El Sant Andreu ha multiplicat per tres la seva massa social els últims dos anys, deixant imatges històriques del Narcís Sala ple. Enguany, l’alegria encara pot ser doble, ja que l’equip lluita per pujar a la tercera categoria del futbol, en la qual no milita des de 2015. En una situació similar està el seu màxim rival, el CE Europa. L’equip de la Vila de Gràcia ho té una mica més difícil. Després de fregar l’ascens directe, els graciencs van perdre el partit d’anada de la primera eliminatòria i aquest de setmana hauran de remuntar al Nou Sardenya si volen continuar vius al Play-off. Passi el que passi, tots dos clubs s’han convertit en un exemple de resistència al negoci capitalista del futbol.
