Aquesta temporada 23/24 ha estat històrica per a la Unió Esportiva Sant Andreu. L’ascens, aconseguit a Salamanca sota la pluja torrencial i amb un partit reprès sobre el fang, va ser posar la primera pedra d’una nova etapa. Aquell partit èpic ha permès al club quadribarrat disputar aquesta última temporada la lliga de Segona RFEF, categoria en la qual només hi ha hagut tres equips barcelonins: l’Espanyol B, el Sant Andreu i el seu gran rival, l’Europa, tots dos ascendits ara fa un any. Els quadribarrats han acabat la competició en una meritòria quarta posició, amb 58 punts, i han disputat el play-off d’ascens a Primera RFEF contra el Zamora.
Un play-off d’ascens que, al partit d’anada, jugat a casa, tot semblava que fos de color de rosa; el doblet de Toni Paredes va fer que el Sant Andreu viatgés a Zamora amb els deures fets. El partit de tornada, però, va fer que els somnis quadribarrats es trenquessin, dos gols del Zamora i la millor posició que tenia en la classificació l’equip espanyol van fer que el Sant Andreu caigués eliminat. La derrota, però, no va ser el més amarg que va degustar aquell dia l’afició quadribarrada, sinó que ho va ser l’actuació de la Policia Nacional. Aquest episodi va ser la gota que va fer vessar el got, i els aficionats del Sant Andreu s’han alçat contra el que ells consideren una “criminalització policial” de l’afició del Sant Andreu, ja no a la resta de l’estat, sinó a Catalunya mateix, amb els Mossos d’Esquadra.
Actuacions policials que “excedeixen el límit”
“Ja n’hi ha prou!”. Això és el que exclama en conversa amb el TOT Barcelona el president de la Federació de Penyes del Sant Andreu, Xavier Miralles. L’encarregat de liderar les penyes del club quadribarrat denuncia que hi ha “tot un seguit d’actuacions policials, especialment a Catalunya, que excedeixen els límits d’una actuació normal”. La Federació de Penyes del Sant Andreu va assenyalar, en un comunicat, els Mossos d’Esquadra, en què diuen que “sempre són ells” i que hi ha “exemples múltiples i variats d’aquestes actuacions”. Des de la federació d’aficionats del club quadribarrat afegeixen que moltes vegades s’han trobat amb impediments a l’hora d’entrar als camps. Com a exemple, parlen del que els va passar a Manresa, on segons ells es va fer “un cordó de seguretat que feia d’embut a l’entrada i es va escorcollar els aficionats un per un”, un fet que no és l’única vegada que passa, segons Miralles, que recorda que “a la Ràpita també va passar, igual que en l’últim partit de lliga a Santa Coloma, fa un parell d’anys, quan es va escorcollar gent gran, nens petits…”
El detonant del comunicat, però, va ser una suposada trucada que, segons el president de la Federació de Penyes del Sant Andreu, van fer els Mossos a l’empresa d’autocars que havia de dur l’afició cap a Zamora. Miralles explica que en aquesta trucada el cos policial hauria titllat l’afició del Sant Andreu de “perillosos, incontrolats i que comptaven amb gent amb antecedents”, uns fets que van suposar que els conductors es neguessin, en primera instància, a portar l’afició del Sant Andreu fins a Zamora.
Precisament a Zamora és on es va produir un altre dels fets que va causar la indignació dels seguidors quadribarrats. Miralles relata que el Cos Nacional de Policia (CNP) -que hauria estat avisat prèviament pels Mossos d’Esquadra-, s’hauria excedit en les seves funcions envers l’afició del Sant Andreu, ja que “al mig del carrer, plovent, quan portes 11 hores de camí, ens van fer mostrar el DNI, persona per persona, ens van escorcollar un per un…” i, és precisament en els escorcolls on s’hauria produït un dels fets que més lamenta i critica, durament, el president de la Federació de Penyes del Sant Andreu, ja que explica que el CNP hauria fet escorcolls excessius en parts íntimes i haurien “regirat els cabells” a algunes de les desplaçades amb l’afició quadribarrada “per veure si portaven res amagat”, uns escorcolls en els quals Miralles explica que hi va haver “molta mala maror”, amb “moments de tensió i comentaris fora de lloc”.
Els Mossos desmenteixen la Federació de Penyes del Sant Andreu
Des del cos policial de Catalunya, han assegurat al TOT Barcelona que el “cos de Mossos d’Esquadra no pressiona mai cap empresa” i que tampoc en aquest cas no van fer cap mena de pressió “a ningú”. També assenyalen que la relació entre el cos policial català i l’espanyol és l’habitual en aquests casos, ja que forma part de les relacions entre cossos policials el fet d’informar-se, i “cada cos decideix com s’ha d’actuar amb les dades rebudes”. Els Mossos afegeixen que, segons la informació de què disposen, en aquell cas la identificació de la Policia Nacional “es va fer de forma tranquil·la”.
Els Mossos, a més, neguen el tracte vexatori i els comentaris que des de la Federació de Penyes del Sant Andreu atribueixen al cos policial. Asseguren que “en cap moment agents del cos de Mossos d’Esquadra fa cap afirmació o tracte vexatori a cap afició”. El cos policial sí que assenyala una part de l’afició del Sant Andreu, els més sorollosos i que més es fan notar, com és el grup d’animació situat al Gol Nord del Narcís Sala: “Desperdicis, que és un grup d’animació, sí que ha tingut certa conflictivitat i a escala policial es té en compte quan es fa algun dispositiu de seguretat” tot i que descarten, de nou, que s’hagi produït cap tracte vexatori cap aquests aficionats o la resta d’aficionats del Sant Andreu.
2017, l’any que tot ho va canviar?
Miralles assenyala que no hi ha una constància d’anys anteriors sobre situacions semblants, tot i que explica que la pressió policial hauria començat “quan va començar la repressió cap al moviment independentista i antifeixista l’any 2017”. Una data que el president de la Federació de Penyes del Sant Andreu explica que “la persecució des de llavors es va intensificar”. “A Sant Andreu de Palomar tenim la sensació que només vigilen la nostra gent”, es queixa.
El president de la Federació de Penyes del Sant Andreu explica que la repressió associada a “fets del districte” s’ha estès cap a tota l’afició quadribarrada malgrat que “dins de la federació hi ha moltes penyes”. Miralles considera que contra grupuscles d’extrema dreta “no hi ha aquest seguiment ni aquesta persecució o és molt menor”.
